Menors estrangers no acompanyats

La imatge dels menors no acompanyats dormint en comissaries va ser una imatge recorrent l’estiu passat. Van ser els mesos en què van arribar més joves emigrants no acompanyats, cosa que va fer col·lapsar el sistema de protecció de Catalunya. Es calcula que en tot el 2018 en van arribar 3.659, el doble que el 2017, i van crear una situació d’emergència important. Aquestes xifres són molt superiors a les del País Valencià i les Illes.

Després d’uns quants mesos molt durs i complicats per a fer-hi front, ahir el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va presentar un pla concret per a aquests joves, la Primera Estratègia Catalana per a l’Acollida i la Inclusió dels infants i joves emigrants sols. ‘Tocava parar i reflexionar per tal de poder pensar un full de ruta per a millorar aquesta arribada i acolliment’ ha assegurat Georgina Oliva, secretària d’Infància, Adolescència i Joves. Calia repensar el sistema.

De fet, tot sembla indicar que les xifres no disminuiran pas i que enguany es tornaran a duplicar. La previsió és que els mesos vinents arribaran a Catalunya 5.526 menors no acompanyats. Precisament acollir aquests joves serà un dels desafiaments més importants per a Catalunya els anys vinents. Però la Generalitat té clar que no és pas primordial d’acollir-los, sinó de donar-los les eines necessàries per a convertir-los en ciutadans de ple dret.

L’emancipació dels joves
Precisament, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que l’estratègia, presentada ahir, vol crear les eines i les condicions per a apoderar els infants i joves emigrats sols perquè puguin decidir en llibertat el seu projecte vital. Per això aquest pla no tracta només l’acollida, sinó que posa molt èmfasi en l’emancipació. ‘Ara que hem atès la urgència, hem d’enfocar el 2019 per centrar-nos en l’emancipació dels joves que emigren sols’, ha sentenciat el conseller.

La gran majoria de joves que arriben a Catalunya vénen per quedar-se (92%). Per tant, no es tracta només d’acollir-los quan són menors, sinó de donar-los opcions amb vista al seu futur. El Departament assegura que cal treballar perquè, quan compleixin 18 anys i surtin del circuit de tutela, tinguin els recursos necessaris i no estiguin desemparats.

Per això, més enllà de les places i els centres que caldrà obrir, dels quals no s’han concretat xifres, l’estratègia demana de pisos tutelats. Un pas moltes vegades necessari per a construir una emancipació progressiva per a aquests joves. Poden accedir-hi els nois entre 16 i 21 anys. Això sí, sempre que compleixin els requisits que els marca l’administració.

Un perfil clar
Amb data del primer de gener de 2019, la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia 9.736 infants i adolescents tutelats. Un 35,1% són migrants que han arribat sols al país. La gran majoria dels quals, nois entre 15 i 17 anys procedents del Marroc (80%). Tot i això, la DGAIA destaca un augment significatiu els últims anys de menors provinents de l’Àfrica subsahariana.

Ahir la DGAIA també va presentar un informe que demostra que la gran majoria se n’han anat de casa seva per una falta d’expectatives de futur, perquè viuen en la pobresa o perquè no veuen possible de trobar feina. Solen anar-se’n amb l’expectativa de trobar un lloc de treball al nou país, formar-se, obtenir papers i regularitzar la seva situació.

Entra en joc la perspectiva de gènere
Però entre els joves que arriben també hi ha noies. Són una gran minoria, només el 2% dels migrats acollits per la DGAIA. Actualment n’hi ha vuitanta-una. Però les condicions per a arribar fins aquí solen ser molt més dures: ‘Es troben amb violència sexual, prostitució forçada o maltractament que no són les mateixes dels nois’, ha dit Georgina Oliva, secretària d’Infància, Adolescència i Joves.

És per això que, dins el pla, el Departament ha anunciat que el 15 de febrer obrirà un centre d’acollida només per a aquestes noies. Es focalitzarà a detectar problemes de prostitució i tràfic d’éssers humans, dues realitats molt presents en aquestes noies. En un primer moment n’acollirà vint.

Un centre d’atenció immeditada per a evitar menors a les comissaries
Però aquest no és l’únic centre que obriran els mesos vinents. També han anunciat un nou espai per a fer la primera acollida fora de les comissaries. ‘Amb aquest centre no s’haurien de repetir les imatges de les comissaries d’aquest estiu’ ha sentenciat la secretària d’Infància, Adolescència i Joves.

Gestionat amb la col·laboració del Departament d’Interior, no serà residencial: els nois només hi hauran d’estar unes quantes hores durant els processos d’identificació. Es vol agilitzar i ordenar els circuits de rebuda i atenció. A més, amb la creació d’aquest servei es garanteix que el primer contacte sigui amb educadors socials i no pas amb policies. És previst que s’obrirà a Barcelona o bé a l’Àrea Metropolitana.

Chakir el Homrani troba vergonyós com se n’ha desentès l’estat espanyol
El conseller Chakir ha aprofitat l’avinentesa per a reclamar que els processos administratius de regularització siguin més àgils i que l’estat espanyol s’hi impliqui més. Precisament ha trobat vergonyós que se n’hagi desentès i ha criticat que la delegació del govern espanyol a Catalunya hagi declinat de participar en les taules de treball organitzades pel Departament per a crear el pla estratègic.

Primer pla del conseller Chakir El Hormani a la presentació de la nova estratègia d’acollida de MENA el 25 de gener de 2019.

De fet, els processos administratius de regularització són una de les qüestions pendents d’afrontar. ‘Acollir, tutelar i no deixar treballar és un error.’ Les entitats del tercer sector afirmen que aquests menors han de poder treballar per aconseguir l’autonomia total. El problema és que ara mateix surten només amb el permís de residència.

Dins aquest pla, la DGAIA ha anunciat que d’ara endavant els menors que arribin a Catalunya rebran un document que els explicarà quins drets i deures tenen. Tot en el seu idioma, perquè ho puguin entendre bé. A més, els informaran que tenen el dret de demanar un acompanyament jurídic per part del seu advocat d’ofici.

Pendents de la partida pressupostària
Durant la presentació no s’ha concretat la partida pressupostària de què disposaran per a tirar endavant els projectes. El conseller d’Afers Socials ha explicat que, malgrat que el pressupost es negociï encara, el Departament que dirigeix serà la segona conselleria amb un augment més gran, al voltant del 9% respecte dels darrers comptes públics.

El portaveu del tercer sector, Ferran Rodríguez, s’ha mostrat satisfet amb les propostes i accions que recull la nova estratègia, però ha lamentat de no tenir concrecions pressupostàries per a tirar-les endavant. Rodríguez ha assegurat que les entitats continuaran vigilant per intentar aconseguir aquestes concrecions.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb