25.04.2023 - 08:20
|
Actualització: 25.04.2023 - 11:09
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) alerta que la temperatura de l’aigua de la mar ha crescut al voltant d’1,4 graus d’ençà dels anys setanta. El fenomen també ha passat en altres punts de la mar Mediterrània i del món. En una entrevista amb l’ACN, l’SMC concreta que aquests darrers anys les mitjanes mensuals han registrat anomalies “pràcticament de manera ininterrompuda” en un context d’escalfament global. Segons el responsable de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, abans d’acabar el segle la temperatura de l’aigua de la Mediterrània podria augmentar entre tres i quatre graus més i es preveu que el nivell de la mar creixi al voltant d’un metre.
La temperatura de la Mediterrània augmenta progressivament, tot i que no ho fa a un ritme igual d’accelerat que la temperatura de l’aire a causa de la inèrcia. El meteoròleg i divulgador Josep Pascual mesura la temperatura de la mar a les illes Medes (Baix Empordà) d’ençà de 1974. En una entrevista amb l’ACN, Pascual explica que la diferència entre l’increment de temperatura de l’aire i de l’aigua es deu al fet que hi ha corrents marins que ajuden el mar a “autoregular-se”.
Tot i això, els registres indiquen una clara tendència a l’alça, arran d’un escalfament que “no és fruit de la variabilitat natural”, remarca Marc Prohom. Així, per exemple, aquest mes d’abril la temperatura marítima a Catalunya és entre mig i un grau per sobre de la xifra habitual. També preocupa els experts que, més enllà de l’augment de la temperatura a la superfície de la mar, també puja la de les profunditats. Josep Pascual assegura que aquests darrers trenta anys, l’aigua que hi ha a 80 metres de profunditat és “mig grau més calenta”.
El registre més alt de temperatura a 80 metres de profunditat que ha registrat Josep Pascual a les illes Medes va ser l’octubre del 2018, amb 17,9 graus. Quan Pascual va començar a mesurar la temperatura el 1974, l’abril d’aleshores l’aigua era quatre graus més freda, a 13,7 graus. Quant als registres a la superfície, el pic es va registrar l’agost de l’any passat, amb 25,2 graus.
Aquest augment de temperatura preocupa els experts de l’SMC, ja que és una pujada “molt gran” que no havia passat mai. De fet, encara que s’aturessin les emissions, les mars i els oceans continuarien escalfant-se les dècades vinents. “És com un transatlàntic, si li paréssim els motors continuaria caminant”, conclou el responsable de climatologia.
Impacte en ecosistemes
Tot plegat ja impacta directament en els ecosistemes. Hi ha més mortaldat d’espècies, un augment de la migració de peixos a latituds diferents i una proliferació d’espècies exòtiques. L’augment de temperatura va acompanyat, a més, d’acidesa, que perjudica aquelles espècies que tenen esquelet i closca, i disminueix la seva capacitat d’absorbir calci.
Josep Pascual remarca que la mar Mediterrània sofreix una “tropicalització” de la biodiversitat. Això vol dir que algunes espècies que habitaven cap al sud es van traslladant a la zona nord “perquè en el seu hàbitat natural fa massa calor”.
Fenòmens extrems propis del Carib
Paral·lelament, tal com ha explicat Prohom, l’escalfament fa que hi hagi més humitat a l’atmosfera, més evaporació i, per tant, més energia perquè en “condicions favorables les grans tempestes es tornin més violentes”. Segons el responsable de l’SMC, les pròximes dècades els fenòmens extrems podrien augmentar considerablement, amb un cert símil amb el Carib.
“De moment tots els models marquen que hi haurà més fenòmens extrems: sequeres i precipitacions intenses de cara a mitjan segle”, alerta. Una situació “inquietant” que el responsable de climatologia recomana d’abordar des d’un vessant proactiu. Prohom conclou que tard o d’hora arribaran “fenòmens propis de latituds més tropicals”.
Un altre factor important serà la pujada del nivell del mar, que es preveu que sigui d’un metre, aproximadament, cap al 2100. Afectarà especialment zones “més exposades”, com per exemple els deltes.
De moment, aquests darrers trenta anys el nivell de l’aigua ja ha pujat “mig pam” a l’Estartit (Baix Empordà). Allà, Josep Pascual té un mareògraf que calcula el nivell de l’aigua d’ençà del gener del 1990. El meteoròleg ha detallat que, de moment, aquesta pujada de nivell fa que les platges reculin “mig metre per any”, i d’ençà del 1990 a l’Estartit hi ha entre 15 i 20 metres menys de platja.
