Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent, guardonats amb la Medalla d’Or de la Generalitat

  • L’acte de lliurament serà el 7 de setembre a la plaça de Margarida Xirgu de Barcelona, davant el Teatre Lliure

VilaWeb
ACN
19.07.2023 - 10:59
Actualització: 19.07.2023 - 13:01

L’escriptora Marta Pessarrodona, la cantant Maria del Mar Bonet i l’activista cultural i editor Eliseu Climent rebran la Medalla d’Or de la Generalitat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat avui els guardonats amb la màxima distinció que atorga el govern. L’acte de lliurament serà el 7 de setembre a la Plaça Margarida Xirgu, davant del Teatre Lliure.

El president de la Generalitat ha explicat que s’ha reconegut Marta Pessarrodona Artigas per la seva trajectòria, Maria del Mar Bonet per haver transmès els sentiments del racó de la mediterrània que suposa Catalunya i Eliseu Climent pel seu compromís amb la llengua.

Durant una visita a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el cap del govern ha explicat que aquests reconeixements són la “millor manera” de fomentar l’estima per la llengua, per explicar “com veiem el món des de la mediterrània” i que representen els diversos accents de la llengua catalana.

Aragonès també ha insistit que és el moment per defensar la llengua i la cultura i ha agraït als premiats per haver contribuït des de diferents arts a que la llengua tingui l’estatus que té actualment.

Pel que fa als reconeixements, la cantant Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) ha estat reconeguda per “més de cinquanta anys de trajectòria, en què ha excel·lit com a cantant i ambaixadora de la música popular mediterrània en tota la seva diversitat”.

“Debutant com a cantant en els anys 60, va formar part del moviment de la Nova Cançó i del col·lectiu Els Setze Jutges. La seva presència en els principals escenaris del país és constant. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l’obra de grans poetes mallorquins i universals i ha establert col·laboracions amb músics d’arreu del món, combinant sons i ritmes, promovent els valors de l’intercanvi i el diàleg”, han concretat.

També han apuntat que la seva obra també abasta l’escriptura amb quatre llibre publicats, la pintura i una carrera artística molt prolífera amb 61 àlbums publicats i més de 500 cançons amb títols com: ‘Què volen aquesta gent?’, ‘La balanguera’ o ‘No trobaràs la mar’ que va cantar amb Serrat per celebrar els 30 anys de la carrera de la mallorquina.

L’activista cultural Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) ha estat reconegut pel compromís amb la cultura catalana. L’any 1968, juntament amb Rosa Raga, va fundar la llibreria Tres i Quatre. L’editorial del mateix nom no es va formalitzar fins el 1974, un any després de la primera edició dels Premis Octubre de literatura, que també va promoure. Editorial i llibreria van ser l’embrió d’un projecte cultural centrat en l’àmbit de les publicacions, primer, i poc després obrint-se a la dinamització cultural del País Valencià.

Climent també va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, de la fundació d’Acció Cultural del País Valencià, de la qual n’és president d’honor. Aquesta associació, que té per objectiu promoure la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, va ser creada el 1971 i legalitzada el 1978 amb la restauració de la democràcia.

Finalment, la poeta, narradora i assagista Marta Pessarrodona Artigas (Terrassa, 1941) ha estat valorada per la seva carrera. La seva tasca literària ha estat lligada a l’estudi i difusió d’autores, catalanes i d’arreu, a través de la traducció, l’anàlisi i la reivindicació de les seves obres. Als seus Retrats de figures com Montserrat Roig (1994), Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda (2003 i 2005) i Caterina Albert (2005), amb fotografies de Pilar Aymerich, i s’hi sumen els seus treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual va comissariar una exposició a la Fundació La Caixa, o les traduccions al català d’autores com Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Simone de Beauvoir o Marguerite Duras.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any