04.03.2025 - 11:55
|
Actualització: 04.03.2025 - 12:52
“Jo he cancel·lat la meua agenda, avui. Tenia un acte a Xest i és clar que no el farem”, ha dit el president de la Generalitat quan ha entrat al Palau de la Generalitat per presidir la reunió setmanal del Consell. Ahir Carlos Mazón va anar a primera hora de la vesprada a Castelló de la Plana, al Centre de Coordinació d’Emergències, on es controlava la situació amb pluges que superaven els 200 mm en alguns observatoris. Els equips de comunicació de Presidència van frisar a difondre les fotografies i la informació que ho explicava.
El president era al lloc de comandament quan es va enviar l’alerta als mòbils on, aquesta volta sí, es demanava a la població que evitàs els desplaçaments, no passàs per zones inundables i no fes activitats als llits dels rius i barrancs. I s’advertia que, si era en una zona inundable, cercàs zones altes o pujàs al pis de dalt. Una de les coses que la jutgessa que instrueix el cas retrau als responsables de l’emergència és que el missatge que es va enviar el 29 d’octubre a les 20.11 fou inútil, que no va servir per a salvar vides.
Quatre mesos després de la gota freda que va costar la vida a 227 persones, Carlos Mazón ha fet allò que s’espera que faça el president de la Generalitat quan hi ha decretades alertes grogues i carabasses per pluja intensa en una part molt important del País Valencià. Un episodi de precipitacions intenses que durarà dies i que anirà circulant per totes les comarques. El 29 d’octubre no ho va fer.
Ha suspès l’agenda
Aquell dia, el president va mantenir l’agenda i se’n va vantar en la compareixença a les Corts del 15 de novembre. Perquè en tot moment era conscient d’allò que passava, va dir. Ho repetí la setmana passada, quan ell mateix va revelar que en realitat havia arribat al centre d’emergències a les 20.28, quan la majoria de les víctimes ja havien perit i quan s’havia enviat l’alerta.
Ahir de vesprada ja es va desplaçar a Castelló i avui al matí no ha esquivat els periodistes com fa sempre aquests dies, sinó que els ha cercats per a palesar ell mateix que se centrava en el seguiment de l’emergència.
Alguns altres membres del govern, com la vice-presidenta primera, Susana Camarero, també ha suspès la participació en una conferència aquesta vesprada, i el director general de Comunicació i Promoció Institucional, Francisco González, un dels homes més pròxims a Mazón, també ha suspès una inauguració que tenia prevista a Castelló de la Plana.
El cos de bombers forestals, desplegat
La Conselleria d’Emergències ha decidit de desplegar els bombers forestals per a mesurar els cabals en diversos punts del territori. S’han enviat efectius a Olocau i a Xiva i s’han posat observadors al barranc de Carraixet.
Cap a migdia del 29 d’octubre es va ordenar als forestals que mesuraven els cabals de barrancs com el de Torrent que tornassen a les bases. D’aquesta manera no es va tenir informació en temps real de com baixaven.
Rapidesa a enviar l’alarma Es-Alert
AEMET va publicar a X l’avís roig ahir a les 15.58. El compte a la mateixa xarxa social del 112 se’n va fer ressò vuit minuts més tard, i a les 16.35 la població afectada, que en aquest cas era de les comarques del nord, va rebre l’alarma als mòbils del sistema Es-Alert. El text incloïa totes les recomanacions ja esmentades d’allunyar-se de zones inundables i de cercar un pis alt en el cas de viure en una planta baixa en zona inundable.
El 29 d’octubre, l’alarma es va enviar a les 20.11 després de moltes discussions sobre el contingut i sobre l’abast. La decisió de llançar-la va ser tardana, perquè quan es va prendre totes les comarques que van ser arrasades ja havien rebut l’embat de les aigües dels barrancs i dels rius.
Les xarxes socials del president
Aquestes darreres hores, les xarxes socials del president de la Generalitat i del Partit Popular han tingut una activitat frenètica i monotemàtica. Serveixen, sobretot, per a repiular la situació de l’emergència. Es fan ressò de les recomanacions del 112, de les previsions d’AEMET, de les notes enviades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre l’estat dels embassaments, de l’estat de les carreteres, de recomanacions sobre no eixir a la carretera i dels reculls de precipitació recollida per la xarxa d’observadors AVAMET.
El matí del 29 d’octubre, quan Mazón va mantenir la seua agenda, al seu compte de X van anar reproduint-se fragments de les seues intervencions. Fins i tot aquella en què llevava importància a la gota freda quan ja hi havia situacions de molt de perill, i deia que a mitjan vesprada la cosa hauria acabat perquè la precipitació se n’aniria cap a Conca. Hores més tard va esborrar la piulada i l’excusa que va donar en la compareixença de les Corts va ser inversemblant. Va dir que l’havia retirada perquè la informació que hi donava era confusa i obsoleta.
Suspensió de classes
Ahir a mitjan vesprada, la Universitat de València ja va anunciar que suspenia les classes d’avui. El 29 d’octubre ja ho va fer així i Carlos Mazón se’n va burlar en una reunió amb la patronal i els sindicats. En canvi, la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa va dir en una resolució que la decisió havia estat la correcta i va preguntar amb quina informació s’havia pres. La resposta de la universitat és que van decidir de no posar en risc els estudiants i tot el personal, amb les dades públiques a què podia accedir tothom.
Aquell dia, a les 7.30, el batlle d’Utiel, Ricardo Galdón, també va decretar la suspensió de les classes.
Ahir no sols la Universitat de València, sinó desenes de poblacions van decidir de cancel·lar les classes avui, i alguns també demà, perquè aquest episodi de pluges durarà pràcticament tota la setmana.
El 29 d’octubre Mazón no hi era
El contrast entre el capteniment del cap del Consell i de la Generalitat sencera en aquesta ocasió és tan gran, que encara referma més la creença que el 29 d’octubre es va actuar amb desídia i negligència.
El president insisteix a dir que ell no pot arribar tard a un òrgan al qual no pertany, en referència al CECOPI, però l’endemà i les setmanes següents va presidir totes les reunions que s’hi feien, unes vegades presencialment i algunes altres telemàticament. Ahir no es va posar l’armilla roja, però va dirigir les operacions. Per tant, aquell 29 d’octubre, el president es va desentendre d’una emergència que va acabar essent una de les pitjors catàstrofes humanes que han tingut els valencians.
Feia molts dies que AEMET i els meteoròlegs de proximitat avisaven sobre l’adveniment d’una gota freda al País Valencià. S’havia assenyalat el dia i, pràcticament, les hores en què caurien les precipitacions. I també s’havien marcat les zones d’influència. El dia 29, de bon matí, ja hi havia emergències a resoldre a la Safor, a la Ribera i a la Plana d’Utiel-Requena. Els serveis meteorològics de la televisió pública avisaven minut a minut per on anava el tren de borrasques i on cauria. A migdia, el subdirector d’Emergències de la Generalitat va dir que vigilaven els rius i els barrancs i va esmentar el barranc de Torrent (o Poio). Fins i tot, la consellera destituïda, Salomé Pradas, va fer una piulada en què parlava del barranc. Però tot això no bastà perquè el president ho aturàs tot, cancel·làs l’agenda i agafàs el comandament de l’emergència.
Van eixint relats sobre com va anar la reunió del CECOPI, que va ser caòtica sense que ningú n’agafàs les regnes. La jutgessa de Catarroja pregunta qui va enviar l’alerta i vol saber per què es va enviar tan tard i amb un text tan inadequat.
La justificació de Valderrama
Per a justificar l’actuació i continuar amb la tesi que a l’octubre AEMET no va facilitar bona informació a la Generalitat, el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, va dir ahir: “En aquesta ocasió, els organismes de l’estat han traslladat quan tocava els avisos i la informació necessària. Això ha permès d’activar tots els mecanismes de prevenció i resposta amb antelació suficient.” El conseller va insistir que sense dades precises i oficials és impossible de prendre decisions que afecten la seguretat de milers de persones.
