L’aliança de Més amb Podem i Esquerra Unida a les Illes ha deixat un espai polític per als sobiranistes que no estan disposats a votar una força política d’àmbit estatal. Això ha afavorit l’aparició d’una candidatura, Sobirania per a les Illes, integrada per independentistes provinents d’àmbits diversos, veterans i joves, que volen mirar de donar la sorpresa la nit electoral del 26 de juny. Són conscients que l’empresa és difícil, però no han deixat de trepitjar les Illes de punta a punta per mirar de fer arribar el seu missatge a qui el volgués escoltar. Mateu Matas, ‘Xurí’, és la cara més visible de la candidatura i n’ocupa la primera posició. Té trenta-quatre anys i és un glosador de renom . Parla amb claredat i, sovint, fa ritmar les seves intervencions. Vegem què ens explica:

—Què hi vol fer, a Madrid, la candidatura de Sobirania per a les Illes?
—Sobirania per a les Illes vol anar a Madrid per fer valer la nostra veu com a poble. Fa anys que les Illes només enviam al congrés i al senat representants submisos dels partits estatals, que només compleixen ordes, que parlen aquí i callen a Madrid. Nosaltres ho farem a l’inrevés, escoltarem aquí i parlarem allà. Anotarem les demandes del nostre poble i les farem arribar allà on pertoqui, però no hi anam a reformar l’estat espanyol; hi anam a exigir els nostres drets nacionals.

—Creieu que teniu opcions d’aconseguir representació?
—Sabem que és molt difícil. En quaranta anys de democràcia cap partit ni coalició exclusivament illenca no ha aconseguit enviar cap diputat a Madrid. Però també som conscients que només aquell que persisteix podrà assolir reptes difícils i que, de vegades, allò més important és ser-hi i conscienciar, perquè sabem que el substrat hi és i el farem aflorar… Quan encara no estam preparats per arribar a la meta, és important, almanco, no abandonar el camí.

—A banda la sobirania, quins altres objectius té la proposta?
—No tenim un programa com els de sempre, ni desenvolupat, però és a propòsit. Si no tenim sobirania –sobretot fiscal–, si no tenim capacitat de decisió no podem gestionar de cap manera en cap eix, ni social ni econòmic ni turístic. Per poder gestionar un país, primer cal tenir-lo. Confiar en la benvolença de l’estat és d’una ingenuïtat manifesta. Volem ser amos del nostre destí i decidir tot allò que ens pertoca, és a dir, tot!

—Quina resposta teniu, al carrer? Podeu arribar als cercles menys convençuts?
—Del carrer ens arriba gratitud, suport i il·lusió. Quan vàrem començar ja sabíem que no tendríem ni les facilitats ni els mitjans dels grans partits polítics. La nostra campanya és austera, però a la vegada propera i directa, de contacte amb la gent. No feim grans mítings electorals, sinó trobades a cada poble. Això té avantatges i inconvenients. Per una banda, ens permet un diàleg amb els votants molt enriquidor, a més de fer-los transmissors del projecte. Però, per una altra, no podem arribar a tanta gent com els partits que tenen el suport dels mitjans i una presència notable a la televisió i als diaris… El sistema alimenta el sistema i es podreix, però per això també som aquí, per a capgirar aquests paradigmes obsolets i antidemocràtics.

—Per què no heu donat suport a la coalició Units Podem Més? Què us en separa?
—Quan es varen convocar aquestes segones eleccions, varen aparèixer manifests que demanaven una llista unitària en què confluïssin totes les forces sobiranistes. El PI va decidir de no presentar-se a les eleccions, ERC va donar suport a la nostra candidatura i Més va optar per anar amb Podemos. Pensam que cal que hi hagi, com sempre hi ha hagut, una opció netament sobiranista. Ens vàrem adonar que els qui no volien votar un partit estatal no sabien qui votar. Havien quedat orfes. Hem repetit moltes vegades durant la nostra campanya que l’únic vot inútil és aquell que no s’emet. Per això no podíem consentir que tota aquesta gent quedàs a casa seva. A més, votar Sobirania no és un vot tudat; és un vot de valents.

—A la candidatura hi ha homes i dones de renom, com ara Maria Antònia Oliver o Jaume Sastre… I teniu el suport de persones com Biel Majoral i Bartomeu Mestre. Què els ha portat a afegir-se a la proposta?
—Tots, com jo mateix, creim que aquest projecte és imprescindible. De fet, costa de dir qui s’ha sumat a la proposta de qui. Recordem que la nostra llista és independent, no som un partit polític, sinó un grup de persones i col·lectius que tenim un seguit de coses molt clares. Per damunt de tot sabem quina és la nostra llengua, la nostra terra, la nostra cultura i la nostra nació. Confluïm allà mateix perquè estimam allò mateix.

—Després del 26-J, tindrà continuïtat Sobirania per a les Illes? Amb quin objectiu?
—La idea d’aquest projecte és que sigui de llarg recorregut, no necessàriament amb el mateix nom o amb les mateixes persones, però sí amb la mateixa essència i el mateix objectiu: aglutinar tots els partits d’aquí, aquells que no depenen de Madrid, per fer un front comú contra un estat que no ens deixa ser qui som, que ens espolia, que ens ignora i que pretén fer-nos callar amb promeses repetides que mai no ha complit.

—Sou crítics amb el govern balear actual? Està a l’altura del canvi esperat?
—Podríem dir, com diu molta gent, que no són prou valents o, com demaneu, que no estan a l’altura del canvi esperat. No obstant això, si volem ser coherents amb nosaltres mateixos, hem de reconèixer que sense un finançament propi és impossible de dur a terme determinades polítiques.

—A què us dediqueu, a banda d’aquesta aventura política?
—Som autònom. Som glosador i continuu estudiant filologia catalana. Faig tallers de glosa a escoles i instituts, i glosades arreu de les illes i mar enllà. El mes de juliol seré a Girona i a la gran Escola d’Estiu de Glosa d’Espolla. També he col·laborat com a glosador amb diferents mitjans de comunicació.

—Teniu cap missatge glosat per enviar als electors?
—Que votin Sobirania
perquè és necessari i cal
un projecte nacional
que persegueix la utopia.
Perquè lluitam cada dia
per ser qui sempre hem estat
i perquè la identitat
neix de l’esperit més noble.
Votau perquè el nostre poble
es mereix la llibertat.

Mateu Xurí en vint preguntes

—Quin és el vostre defecte principal?
—La caparrudesa.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Crec a desenvolupar intel·ligències. No en dons naturals.

—Quin nom (de noi o de noia) preferiu?
—Mateu i Maria Magdalena.

—Quin és el vostre artista preferit?
—Guillem d’Efak.

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—Son Goku.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Joanot Colom.

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Cambrer, feina en la construcció… Sobretot glosador, passió que inclou moltes feines alhora.

—Què feu per relaxar-vos?
—Contemplar la vida i llegir o escriure.

—L’escola on porteu els fills és pública o privada?
—Pública.

—L’última vegada heu fumat marihuana?
—Fa molts d’anys.

—Amb quina llengua parleu als pares?
—Català.

—I als fills?
—Català.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que era un manipulador de la cultura popular del meu poble. La graciosa era que m’havia llegit tot el diccionari.

—Quant cobrareu si sou congressista?
—A final de mes, supòs.

—Volia dir ‘quant’ cobrareu…
—No ho sé ni m’importa.

—El millor congressista que heu conegut?
—Labordeta.

—La millor cosa que ha fet Mariano Rajoy?
—Ja ha dimitit?

—I la pitjor?
—No haver-ho fet.

—Qui serà el pròxim president del govern espanyol?
—Els poders fàctics ja ho deuen tenir clar.

—Qui us ha fet políticament?
—El meu poble i jo.

—Hi haurà referèndum a Catalunya? Sí o no?
—Esperem que sí.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb