La consolidació del gènere negre a casa nostra deu molt a les antologies. Com ja sabeu, són llibres de relats que apleguen texts de creadors diversos, a vegades entorn d’una idea comuna o del motor que l’editor s’empesca per engrescar-los a escriure el volum corresponent. En el cas de la novel·la negra, hi ha un llibre gairebé fundacional que ha esdevingut mític amb el temps, com també ho ha esdevingut el col·lectiu que hi havia al darrere, Ofèlia Dracs. Ens referim, és clar, a Negra i consentida, les narracions que varen publicar l’any 1983. El col·lectiu havia tingut d’ençà del primer moment la voluntat de potenciar els gèneres populars i havia aconseguit un gran èxit el 1979, guanyant el premi la Sonrisa Vertical amb Deu pometes té el pomer. El 1983 apareixia aquesta antologia de gènere negre que va ser clau per a impulsar el naixement de la col·lecció la Negra de la Magrana. Fou ací on van fer les primeres aparicions el personatge de Lònia Guiu, de Maria Antònia Oliver, i el de Celso Mosqueiro, d’Antoni Serra. A més d’aquests dos autors, el volum aplegava texts de Pep Albanell, Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Isidre Grau, Maria Antònia Oliver, Joan Rendé, Josep Lluís Seguí, Antoni Serra i Joaquim Soler.

I per què parlem avui d’antologies? Doncs perquè en poc temps n’han coincidit dues al mercat que ens permeten de fer aquest recorregut pels crims (de paper) col·lectius. D’una banda, a la col·lecció Falciot de Voliana han publicat Els deu manaments; i d’una altra, a edicions Xandri s’ha recuperat Aigua roja, amb els relats reelaborats per a l’ocasió, vint-i-set anys després de la seva publicació original.

I si bé Negra i consentida va tenir un paper fundacional en el gènere a casa nostra, l’esclat contemporani no es podria entendre sense un altre volum que va marcar un punt d’inflexió en moltes coses: Crims.cat. Collita de narradors del gènere negre en català, del 2010, que va publicar l’editorial Alrevés i que varen coordinar Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar, amb texts de Bennasar mateix, Jordi Cervera, Jordi de Manuel, Joan Francesc Dalmau, Albert Hernández, Salvador Iborra, Sebastià Jovanni, Marc Pastor, Jordi Pijoan, Clàudia Pujol, Teresa Solana, Josep Torrent, Ramon Usall, Agustí Vehí, Miquel Vicens, Pau Vidal i Albert Villaró. Aquesta antologia va ser especialment important perquè, després de molts anys sense col·leccions, i amb els autors publicant de manera esparsa en els catàlegs generalistes de les editorials, evidenciava que hi havia un grup nombrós d’autors que podien alimentar el gènere negre a casa nostra i que, de fet, l’havien mantingut i sostingut d’ençà de l’ensulsiada de la Negra de la Magrana el 1996, és a dir, durant quinze anys. A més, va ser el germen del naixement de la col·lecció Crims.cat.

Els dos antòlegs varen reincidir en un altre llibre molt semblant el 2013. La diferència és que Crims.cat ja rutllava, se n’havien publicat sis títols i l’editorial Alrevés va decidir de publicar el llibre fora de col·lecció amb texts de Jaume Benavente, Andrea Robles, Gerard Guix, Juli Alandes, Xavier Aliaga, Carles Martín, Salvador Balcells, Daniel Hernández, Rafael Vallbona, Annabel Cervantes, Àlex Volney, Teresa Roig i Lluís Llort, així com els dos guanyadors del concurs de relat curt NegrOliva, que eren Vicenç Aguado i Ignacio Arribas.

L’any següent, el 2014, va arribar una altra antologia de les que marquen un punt d’inflexió. Feia temps que corria un debat al voltant de la novel·la negra catalana que tenia a veure amb la presència de les dones en aquest àmbit. Per exemple, la col·lecció la Negra de la Magrana només havia aconseguit de publicar texts de cinc escriptores catalanes: Maria Aurèlia Capmany, Maria Antònia Oliver, Assumpció Maresma, Assumpta Margenat i Margarida Aritzeta, i a les col·leccions generalistes tampoc no n’abundaven. Però la professora, estudiosa del gènere i escriptora Anna Maria Villalonga va aconseguir de trobar-ne força i atorgar-los una nova visibilitat a Elles també maten, publicada per Llibres del Delicte, amb texts de Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Carme Torras, Maria Carme Roca, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Vallejo, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Díaz-Roig, Mònica Batet i Villalonga mateixa. Entre les múltiples virtuts que va tenir el llibre, va significar la creació del personatge de la Mina Fuster, de Margarida Aritzeta, que va implicar el seu retorn al gènere i la continuïtat del personatge al llarg de quatre novel·les més a la mateixa editorial, Llibres del Delicte.

L’èxit del llibre va fer que dos anys després, el 2015, Villalonga preparés Noves dames del crim, que en aquesta ocasió va comptar amb Isabel-Clara Simó, Rosa Ribas, Anna Moner, Isabel Franc, Elisenda Roca, Blanca Busquets, Roser Cabré-Verdiell, Montse Sanjuan, Sílvia Romero, Antònia Carré-Pons, Raquel Picolo, Gemma Pasqual-Escrivà i ella mateixa. La fórmula de cercar dones que maten col·lectivament es va repetir en un nou volum, Elles també negregen, en aquest cas coordinat per Irene Solanich i amb epíleg d’Anna Maria Villalonga, amb texts d’Ada Castells, Tina Vallès, Sandra Freijomil, Maria Climent, Leticia Asenjo, Irene Pujadas, Laia Fàbregas i Anna Gurguí. El llibre es va publicar el 2023 a Llibres del Delicte.

El 2015, Edicions Xandri, una petita editorial fundada a Sant Cugat del Vallès per J.R. Armadàs, també va optar per una antologia d’autors criminals. En aquest cas, es va titular Els crims nostrats i a cada autor li va tocar d’escriure sobre un tema a l’atzar, per exemple, “Ball de bastons” o “Seny i rauxa”. El resultat va ser un llibre que comptà amb texts de J. R. Armadàs, Anna Maria Villalonga, Sebastià Bennasar, Miquel Giménez, Liz Castro, Roser Cabré-Verdiell, Gloria Fernández, Laura Díaz-Roig, Mayte Duarte, Marc Carreté, Marcel Pujol i Sergi Marzabal. El 2018 varen optar per fer-ne una segona part amb Terra de crims, que va comptar amb els següents autors: J. R. Armadàs, Anna Maria Villalonga, Ignasi Bea, Irene Solanich, Quim Crusellas, Tura Soler, Mariona Isern, Carles Mentuy, David Comuñas i Judith Vives.

L’editorial va renovar la seva fórmula amb dos llibres més, en aquest cas, un de dedicat a la política i un altre al futbol. Per al primer, Política criminal, comptaren amb alguns polítics llavors en actiu, a més d’escriptors, i per al segon, El futbol és així, feren servir com a reclam la presència entre els seleccionats de periodistes esportius. Així les coses, al primer volum, del 2019, hi havia texts de Maria Xinxó, Vicenç Bacardit, Esperança Camps, Antonio Baños, Marina Geli, Edu Piera, Àgata Guinó, David Marín, Irene Solanich i J.R. Armadàs. Per al del futbol, la selecció va ser Irene Solanich, Xavier Torres, Xènia Armadàs, Frederic Porta, Ramona Solé, Josep Gimeno, Aida Montoya, Salvador Balcells, Gemma Montero, Ruth Gumbau i J.R. Armadàs.

Si aquestes varen ser antologies temàtiques, després n’hem tingudes de territorials. El 2017, Crims.cat va incloure, ara ja sí en el seu catàleg de col·lecció, el llibre Barcelona, viatge a la perifèria criminal, novament coordinat per Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar. En aquesta ocasió, s’escolliren deu barris que havien sortit menys habitualment a la novel·la negra barcelonina i una parella d’escriptors, home i dona, per a cada un dels deu barris, és a dir, una doble mirada. I així varen escriure sobre la capital catalana Graziella Moreno, Albert Figueras, Anna Maria Villalonga, Rafa Melero, Esperança Camps, Emili Bayo, Mireia Llinàs, Josep Lluís Roig, Margarida Aritzeta, Andreu Martin, Silvia Mayans, Jordi de Manuel, Raquel Gàmez, Llort, Susana Hernández, David Marín, Empar Fernández, Lluís Bosch, Núria Cadenes i Juli Alandes.

L’editorial que més ha optat per la territorialitat ha estat Llibres del Delicte. Va començar l’aventura amb un llibre molt important, Assassins de ponent, del 2016, que va servir per a visibilitzar encara més el grup d’escriptors de les comarques de Lleida, que han estat un dels pals de paller de la revitalització del gènere negre aquests darrers anys. En aquest volum, hi participaren Llorenç Capdevila, Alexandra Cuadrat, Marta Esparza, Miquel Àngel Estradé, David Marín, Rafa Melero, Carles Mentuy, Francesc Pané, Anna Sàez, Montse Sanjuan, Ramona Solé i Ramon Usall. La fórmula es va repetir unes quantes vegades, amb els Assassins de Girona, del 2017: Miquel Aguirre, Damià Bardera, Anna Carreras, Mar Bosch, Jordi Dausà, Jair Domínguez, Salvador Macip, Cristina Malagelada, Andreu Pérez, Pep Prieto, Josep Torrent, Maribel Torres i Matthew Tree; els quinze Assassins del Camp de Tarragona el 2018: Maria Lluïsa Amorós, Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Àngel O. Brunet, Joan Cavallé, Jordi Folck, Ferran Gerhard, Jordi Ledesma, Lurdes Malgrat, Tecla Martorell, Rosa Pagès, Moisés Peñalver, Jordi Tiñena, Francesc Valls-Calçada i Olga Xirinacs; el 2019 els va tocar als Assassins de l’Ebre: Francesca Aliern, Cinta Arasa, Andreu Carranza, Fede Cortés, Montserrat Espallargas, Miquel Esteve, Mercè Falcó, Isidro Garrido, Sílvia Mayans, Jordi Pijoan-López, Pilar Romera, Vicent Sanz i Jesús M. Tibau. La sèrie va acabar també el mateix any 2019 amb els Assassins valencians: Pasqual Alapont, Núria Cadenes, Esperança Camps, Mercè Climent, Jordi Colonques, Martí Domínguez, Àlan Greus, Anna Moner, Gemma Pasqual, Raquel Ricart, Jovi Seser i Vicent Usó.

Hi ha també antologies commemoratives, o aquelles en què una commemoració és el detonant perquè s’aplegui un bon munt de criminals per fer una catarsi col·lectiva emportant-se uns quants cadàvers pel pedregar. Així doncs, el 2021 a Pagès Editors es va voler commemorar el centenari del naixement de Patricia Highsmith amb la publicació de La cervesa de la Highsmith, que va aplegar texts de Marta Alòs, Margarida Aritzeta, Núria Cadenes, Esperança Camps, Raquel Gàmez-Serrano, Susana Hernández, Montse Sanjuan i Anna Maria Villalonga. Totes elles, juntament amb Irene Solanich i Dora Muñoz, repetiren experiència, en aquest cas per retre homenatge a Maria Antònia Oliver un any després de la seva mort, i publicaren a la refundada Edicions Xandri el volum Un gintònic amb na Lònia Guiu el 2023.

També el 2021 va ser el torn de celebrar el número 50 de Llibres del Delicte, i amb aquest motiu es varen aplegar en un llibre relats d’autors de l’editorial. Hi participaren Anna Maria Villalonga, Sebastià Bennasar, Raquel Gàmez-Serrano, Jordi Dausà, Pep Prieto, Esperança Camps, Anna Carreras, Ramona Solé, Damià del Clot, Maribel Torres, Albert Gassull, Dora Muñoz, Xavier Gual, David Marín, Xavi Díaz, Ariadna Herrero, Carles Mentuy, Maria Sardans, Quim Gómez, Xavier Zambrano, Aina Huix, Llort, Salvador Macip i Irene Solanich.

Ens anem acostant als dos darrers llibres publicats, però encara hi ha quatre volums dels quals hem de parlar necessàriament. Dos els ha publicats Crims.cat i volen mostrar les hibridacions del gènere negre amb uns altres. És quelcom que molesta força els puristes, però que permet de traçar camins d’evolució tant per a la novel·la negra, d’una banda, com per a la ciència-ficció, d’una altra (és de suposar que també hi haurà puristes de la ciència-ficció als quals la mescla de gèneres tampoc els acabarà de fer el pes). Com en totes les antologies (i aquesta és la gràcia, poder saltar d’un relat a un altre per acabar descobrint quina és la proposta que més ens satisfà), sempre hi ha relats que ens interessen més que uns altres. El primer llibre que mixtura negra i ciència-ficció és Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, que el 2021 va aplegar texts de Max Besora, Lluís Llort, Salvador Macip, Jordi de Manuel, Marc Pastor, Teresa Solana, Margarida Aritzeta, Andreu Martín, Jordi Nopca, Carme Torras i Anna Maria Villalonga; i el segon, Vapor Negre, Barcelona 1911, mixtura la novel·la negra amb el gènere de l’steampunk, amb contes de Jordi Font-Agustí, Teresa Solana, A. Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras i Jordi de Manuel.

Els altres dos volums als quals ens volem referir són Assassins i Assassines, dels col·lectius Germans Miranda i Germanes Quintana respectivament. En cada un dels llibres tenim propostes criminals per a tots els gustos a càrrec d’una vintena d’autors: Lluís Arcarazo, Sergi Belbel, Pep Bras, David Cirici, Piti Español, Jordi Galceran, Enric Gomà, Jordi Lara, Joaquim Oristrell i Matthew Tree quant als germans; i Jo Alexander, Mar Bosch, Maria Climent, Carmen Fernández, Míriam Iscla, Carla Nigra, Gisela Pou, Mercè Sarrias, Mercè Ubach i Carmen Abarca quant a les germanes. Tots dos són importants perquè, una mica com als orígens amb Negra i consentida, es torna a la idea de col·lectiu.

I ara sí, finalment, arribem a les dues darreres propostes que us volem presentar. D’una banda, hi ha Els 10 manaments de l’editorial Voliana. El llibre neix per celebrar els primers deu títols de la col·lecció Falciot Negre, que dirigeix Salvador Balcells, i parteix de la idea dels deu manaments bíblics com a tema que ha de vertebrar els treballs dels diferents autors. En aquesta antologia, hi trobareu texts de Margarida Aritzeta, Salvador Balcells, Núria Queraltó, Joaquim Micó, Anna Maria Villalonga, Xavier Vernetta, Maria Rosa Nogué, Maribel Torres, Pedro Hache i Joan Company, ressenyats aquí en l’ordre de cada un dels manaments.

Finalment, tenim Aigua roja (crims al balneari), que recupera Edicions Xandri vint-i-set anys després de la publicació original. El llibre recull texts, tots ambientats en un balneari, d’Albert Calls, Manel Alonso, Sílvia Tarragó, Vicent Penya i Emili Gil. El llibre va ser important el 1999, perquè arribava uns anys després de la desaparició de la Negra i mostrava que hi havia joves escriptors que volien continuar apostant pel gènere. Ara l’han reescrit per a l’ocasió.

I què ens mostra tot plegat? Doncs que tenim un país en què el conte de gènere té un paper molt més important que no es podria pensar a primer cop d’ull. Totes aquestes antologies (us demanem disculpes si ens n’hem deixat alguna pel camí, haurà estat per desconeixement i no per maldat) apleguen escriptors molt diferents i maneres concretes de tractar la narrativa criminal, de la més canònica a la més mixturada amb unes altres propostes, passant per la més purista. La conclusió és que el gènere és molt viu i que tenim una nòmina d’autors i contes impressionant. Només amb les que us hem citat podem extreure algunes xifres: en total, d’ençà del 1983 fins avui, s’han publicat 303 relats negres en les antologies que us hem presentat. Quant a les autories que més es repeteixen, cal destacar, empatades amb vuit relats cadascuna, Margarida Aritzeta i Anna Maria Villalonga; amb cinc narracions cadascuna, Irene Solanich i Núria Cadenes, i amb quatre, Esperança Camps, Jordi de Manuel, Llort, Salvador Balcells i J.R. Armadàs. Aquí teniu, doncs, una bona proposta per a anar descobrint un munt d’autors amb els seus texts més breus, no per això menys mortífers. Tots maten bé, però excel·leixen quan ho fan en companyia.