Marine Hugonnier a Joseph Beuys

Tres hostes: el senyor Marcel Broodthaers, el senyor Marcel Duchamp i el senyor Joseph Beuys s’asseuen al voltant d'un sopar frugal servit a la llum de les espelmes.

VilaWeb
Redacció
31.08.2016 - 08:33
Actualització: 31.08.2016 - 10:33

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Marine Hugonnier. 'Sense títol', 2016.
Marine Hugonnier, ‘Sense títol’, 2016

Marine Hugonnier:

INT NUIT. Un apartament burgès. Un menjador.

Tres hostes: el senyor Marcel Broodthaers, el senyor Marcel Duchamp i el senyor Joseph Beuys s’asseuen al voltant d’un sopar frugal servit a la llum de les espelmes.
La tensió hi és evident: cadascú espera que els altres prenguin la paraula. El senyor M. Duchamp se serveix un got de vi i llança una mirada al senyor M. Broodthaers, que s’eixuga la comissura de la boca amb el tovalló. El senyor J. Beuys s’està impassible i encara no ha tocat els coberts. El silenci és pesant.
De sobte, de manera inexplicable, el senyor M. Duchamp agafa el ganivet i clava un cop fatal a M. Broodthaers, que en la caiguda arrossega les tovalles i tira tot el sopar a terra. J. Beuys, impassible com fins aleshores, treu de la butxaca un revòlver i dispara sense rumiar-s’ho contra el senyor M. Duchamp que, sorprès, se’l mira espantat abans de desplomar-se. En aquell moment, J. Beuys es desploma al seu torn sense cap explicació, si no fos per l’ombra d’una serventa que ha disparat discretament des d’un racó del menjador. Durant alguns instants les espelmes continuen lluint i el sopar continua refredant-se, mentre els tres hostes expiren cadascú el darrer sospir. Tot seguit s’aixequen l’un rere l’altre i tornen exactament a la seva posició inicial.

Epíleg: cal preconitzar el combat cultural com a condició prèvia a la presa del poder polític.
[En aquest cas, l’artista ha optat per oferir-nos una ficció prescindint de l’obra. Tanmateix, aquesta obra, tal com explica el comissari Vicenç Altaió, fa una rèplica a l’obra d’Alfredo Jaar, Cultura = Capital. Ella fa tota la contrària trencant el signe d’igualtat i canviant la llum de neó per un full de paper. Art pobre que interpel·la Beuys des de l’avui, perquè en el nostre món el fet és que la creativitat no és el capital, perquè a l’hora de la veritat la cultura no és el capital. Per Altaió, Marine Hugonnier és una artista dissident que es fixa endins de l’esperit Beuys.]
Peça d'Alfredo Jaar recuperant la màxima de Joseph Beuys 'Cultura = Capital'.
Peça d’Alfredo Jaar recuperant la màxima de Joseph Beuys ‘Cultura = Capital’
Aquest text de l’artista Marine Hugonnier forma part de l’especial de VilaWeb dedicat a Joseph Beuys, un artista de referència amb una concepció radical de l’art, que ha influït diferents generacions d’artistes. L’especial conté una relació d’obres de l’exposició ‘A Josep Beuys’ de la galeria Cadaqués, comentades pels artistes mateix. Hi expliquen el seu vincle amb Joseph Beuys, el qual homenatgen. I també en forma part un article sobre la relació de Beuys i Catalunya, especialment amb Manresa, ciutat que va visitar i que dóna nom a una acció artística significativa en la seva trajectòria, del 1966. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes