La comissió d’investigació de la gota freda del congrés espanyol reprendrà l’activitat demà, amb les compareixences de la comunicadora Maribel Vilaplana al matí i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, a la sessió de la vesprada.

La intervenció de Vilaplana serà especialment interessant per a acabar de configurar els horaris de Carlos Mazón. Això, si més no, esperen les associacions de víctimes. Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024, valora positivament la presència de Vilaplana al congrés espanyol, però la preocupa que torne a provar de desviar el debat acusant la societat valenciana de masclista o presentant-se com una víctima. “Qui més ha contribuït a exposar-la públicament han estat aquells que durant mesos han provat d’ocultar o minimitzar informació sobre aquell dinar i sobre el que va passar eixe dia”, diu.

Rosa Maria Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals, reconeix que Vilaplana no tenia cap responsabilitat en la gestió de la catàstrofe, i diu que la citen perquè és la persona que era amb el president en les hores crítiques. “No li exigim que entre en detalls, sinó que la cronologia dels fets siga verídica. I si ella i el seu entorn ho passen tan malament com van dir en la carta del mes de setembre, després d’onze mesos de silenci, com pensa que estem els familiars de les víctimes?” Álvarez es demana en veu alta si Vilaplana vol passar a la història com qui es va posar al costat de les mentides de Mazón o com qui es va posar al costat de les famílies.

D’ençà del 8 de novembre de 2024, quan es va saber que Vilaplana i Mazón havien dinat junts, la comunicadora ha donat versions diverses sobre la durada de l’àpat i sobre l’itinerari seguit per tots dos en eixir del restaurant El Ventorro.

Les paraules de l’amiga, la primera versió de Vilaplana

En un primer moment, hom va dir que havia estat una reunió merament professional, que Mazón li volia oferir la direcció d’À Punt, però que Vilaplana l’havia refusada, adduint que estava molt dolguda amb el PP perquè l’havien despatxada de Canal 9. Però a poc a poc es van saber més coses, i, en vista dels rumors creixents, el 21 de novembre va voler fixar la seua veritat i va autoritzar una amiga a donar la versió oficial. Ni Carlos Mazón ni l’equip de la presidència no ho van desmentir. Ans al contrari, la vice-presidenta Susana Camarero, que era la portaveu del Consell, s’aferrava a aquestes dades per mantenir, de manera oficial, una mentida durant mesos.

Vilaplana va afirmar que el dinar al Ventorro havia estat en realitat una reunió de caràcter professional, que durant el dinar ell havia rebut trucades i havia eixit del reservat, però que no li havia demostrat cap inquietud pel que passava al país. Vilaplana va dir que el dinar havia durat entre les tres i les sis de la vesprada, i aquest és el pretext del Consell per a afirmar que, a partir de les sis, Carlos Mazón va treballar al despatx del palau. Vilaplana també va dir que havia demanat a l’ex-president que no fes públic el seu nom i que no la clavàs en cap embolic.

Una carta oberta, la segona versió

Arran de les informacions periodístiques –que cada vegada tenien més comprovat que Carlos Mazón no havia arribat al palau a les sis de la vesprada–, Vilaplana va publicar una carta oberta. Era el 5 de setembre de 2025, i la signà ella, però l’encarregada de difondre-la va ser l’amiga.

Hi explicava que havia arribat al Ventorro a les tres de la vesprada per tenir una reunió per a explorar possibles vies de col·laboració professional. També va explicar que durant el dinar havien fet una mena de sessió de consultoria de comunicació i que Mazón rebia moltes trucades, però que ella n’ignorava el contingut. “En un moment determinat del dinar, el president va començar a rebre telefonades que van interrompre la nostra conversa de manera continuada. Jo vaig continuar al restaurant, completament aliena a aquelles comunicacions”, deia.

En aquesta carta oberta, Maribel Vilaplana modifica per primera volta l’hora d’eixida del restaurant: ara diu que va ser entre les 18.30 i les 18.45. Per tant, desmentia la versió oficial de la Generalitat segons la qual el president treballava al despatx a les 18.00. “Vull deixar clar que en el moment que me’n vaig anar de la reunió no era conscient de la gravetat del que passava en unes altres localitats valencianes.”

La carta, difosa un divendres de vesprada, tenia un to victimista. Hi afirmava que, d’ençà que s’havia sabut que ella era la persona que havia dinat amb Carlos Mazón, havia estat objecte de tota mena d’insults, assetjament i pressió mediàtica. Hi afegia que rebia tractament psicològic per estrès posttraumàtic. A més, qualificava el fet d’haver compartit àpat amb Carlos Mazón de “maleïda coincidència i un horrible colp de mala sort”.

La tercera versió, la judicial

Quan Maribel Vilaplana va escriure i publicar aquella carta oberta, feia pocs dies que el fiscal de la causa havia donat suport a la decisió de la jutgessa de Catarroja de citar-la a declarar com a testimoni. La declaració testifical va ser fixada el 3 de novembre de 2025 i, casualment, coincidí en dia i hora amb la compareixença de Carlos Mazón al Palau de la Generalitat per a anunciar la dimissió. Els rumors s’havien succeït tot el cap de setmana, després de l’escridassada en l’homenatge d’estat a les víctimes el dia del primer aniversari de la barrancada.

Ja hi havia informacions periodístiques que afirmaven que Carlos Mazón havia arribat al Palau de la Generalitat prop de les vuit de la vesprada. En la declaració, la informadora va dir que havien estat al restaurant fins a les 18.45, que n’havien eixit sense pressa i que l’ex-president l’havia acompanyada tot passejant fins a l’aparcament públic de la plaça de Tetuan. En el trajecte van parlar de futbol, en concret, sobre el Llevant, equip de la ciutat de València del qual ella és consellera.

Segons que va dir en aquell moment, quan li van demanar sobre el motiu pel qual havia eludit aquest detall en la carta anterior, va dir que no li semblava important.

En la testifical, va dir que entre les trucades que rebia l’ex-president, no va poder sentir res sobre la gota freda. “No tenia pressa”, és una de les frases textuals que van transcendir d’aquella declaració. “Algun dia podré respirar, deixar de tenir malsons, no sap com em dol que les víctimes pensen que jo em vull fer la víctima”, va dir en un moment determinat a la jutgessa.

En la declaració, Maribel Vilaplana va afirmar que havia sabut què havia passat amb la gota freda quan havia arribat a casa. Les fonts presents en la declaració van assegurar que Maribel Vilaplana havia conversat amb el president hores després, la matinada del 30 d’octubre, i que Mazón li havia dit que “havia estat molt gros tot allò que havia succeït i que durant el dinar no en va saber res”. Després va dir que havia demanat a Mazón que no digués el seu nom, i que per això es considerava una covarda.

Mesos després, arran de la declaració del xofer de l’ex-president, vam poder saber que Carlos Mazón havia abandonat el CECOPI poc després de dos quarts d’una de la matinada, després de la compareixença televisiva en què va dir que la nit seria llarga. Segons el conductor. Mazón ja era a sa casa a la una de la matinada, des d’on va parlar amb Vilaplana.

Dos dies després, segons que va declarar, Carlos Mazón li va telefonar per dir-li que ho lamentava molt, però que tenia molta pressió i que el seu nom hauria d’eixir. Va ser el 8 de novembre, la vigília de la primera gran manifestació per a demanar la dimissió de Mazón.

L’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre de 2024 insisteix que es poden entendre les errades humanes o les decisions equivocades. “El que no podem entendre ni acceptar és la mentida, la construcció interessada d’un relat i els intents de protegir políticament un ex-president indigne mentre les víctimes continuem esperant responsabilitats i explicacions.”