S’ha mort Marianne Brull, una de les figures clau de l’editorial antifranquista “Ruedo Ibérico”

  • Després de la mort de Franco, Marianne Brull es va instal·lar al barri del Poble-sec de Barcelona, on ha viscut fins a la seva mort, el 8 de març passat

VilaWeb
Redacció
12.03.2023 - 20:38

L’activista cultural Marianne Brull, que va treballar a la històrica editorial Ruedo Ibérico publicant des de París llibres censurats pel franquisme, ha mort aquesta setmana a Barcelona als 87 anys. Nascuda a Suïssa el 1935 com a filla de l’exili, Brull va ser una de les figures més importants de Ruedo Ibérico, que gestionava un grup de refugiats polítics amb orientació antifranquista.

L’objectiu era publicar llibres d’història, economia, sociologia i política prohibits per la censura a l’estat espanyol. L’editorial es va fundar el 1961 i va estar capitanejada per José Martínez Guerricabeitia (València, 1921 – Madrid, 1986), que va ser el marit de Marianne Brull. Ella va entrar a l’editorial més tard, el 1970, i va estar treballant en múltiples funcions fins a la seva liquidació, el 1982.

Els llibres que editava arribaven inicialment a l’Espanya franquista a través de persones que anaven a Perpinyà, París o altres ciutats i els introduïen per la frontera. El 1964 van començar les relacions comercials de Ruedo Ibérico amb Rufino Torres, de Barcelona, que seria el seu fidel distribuïdor a Espanya de forma clandestina.

Entre els llibres que es van editar van figurar títols com La guerra civil espanyola, de Hugh Thomas, i El laberint espanyol, de Gerald Brenan, que van obrir el catàleg.

També van veure la llum gràcies a Ruedo Ibérico obres com “Falange. Història del feixisme espanyol”, de Stanley Payne, “Història de l’Espanya franquista”, de Max Gallo, “Els comunistes a Espanya”, de Guy Hermet, “Cuba, economia i societat”, de Martínez Alier, o “Escrits sobre Espanya i La revolució permanent”, de León Trotsky.

Durant la transició, Ruedo Ibérico va desembarcar a Barcelona i el 1978 se’n va fer la presentació oficial, amb l’assistència del president de la Generalitat Josep Tarradellas. Tot i això, l’editorial no va sobreviure a la Transició, en un moment en què grans editorials van començar a editar també llibres de contingut censurat durant el franquisme, i el 1982 l’empresa va ser liquidada.

Després de la mort del dictador, Marianne Brull es va instal·lar al barri del Poble-sec de Barcelona, on ha viscut fins a la seva mort, el 8 de març passat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any