El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Maria Rovira és regidora de la CUP – Capgirem Barcelona. Té vint-i-vuit anys i és psicòloga per la UB. En aquesta entrevista, feta al Casal Independentista Jaume Compte del barri de Sants, valora el pre-acord entre el PSC i Barcelona en Comú (BComú), que les bases del partit de Colau ratificaran, o no, aquesta setmana. Rovira explica que el pacte ve de lluny, però que espera que les bases no l’aprovin, i creu que si l’aprovessin hi hauria un abans i un després de l’estratègia de la CUP a la capital.

—BComú té només 11 regidors. No arriben a tot arreu. No té lògica que cerquin el pacte?
—Sí, però han pactat amb els de la marca Barcelona. Un dels seus mantres era que volien posar fi a aquest model, que fa passar els ‘lobbies’ davant de les persones. Van repetir que el PSC era màfia, deien que el PSC era casta i que hi volien trencar. Cal recordar que en Collboni és encausat per tràfic d’influències en el cas Mercuri. Són onze i no arriben? Podrien impulsar els grups sectorials que tenen a les bases i que assumissin responsabilitats. I que no funcionin tant de dalt a baix.

—Us ho esperàveu?
—Intuíem que podia passar, però esperàvem que no arribés. I esperem que les bases de Barcelona en Comú no ratifiquin aquest acord. Ara, també veiem que és un acord tancat. I, ara que ja ho han repartit tot, amb noms i càrrecs, ara sí, a decidir. Però el pacte ve de lluny. A nosaltres ja fa mesos que ens deien que el PSC gestionaria diverses àrees. Entenem que una organització democràtica, que en algunes ocasions ha estat assembleària, no hauria de respondre i actuar d’aquesta manera tant de dalt a baix.

—Feia mesos? BComú diu que han esperat ERC i la CUP.
—Feia mesos que ells, en reunions formals o informals, deixaven entreveure que el PSC hi entraria. De fet, nosaltres ja ho intuíem, quan vam veure que posaven Oriol Nel·lo per a la gestió de pla de barris o Jordi Martí de gerent, persones que provenien del govern del PSC. En aquests mesos han anat agafant projectes que eren al calaix del PSC, i ara els posaran en circulació. Paral·lelament, en reunions que es feien sí que deixaven entreveure que gestionaria el PSC.

—I si resulta que BComú no té bases, perquè ara tots són a dalt? Qui pressiona?
—Han caigut on va caure el PSUC fa trenta anys. En lloc de deixar els moviments forts al carrer, han fet al revés. Han agafat gent molt significativa de l’observatori DESC, de Tanquem els CIE, o uns altres, i els han posat a fer d’assessors o els han donat càrrecs de confiança. Si no tens un carrer fort, quan entres a l’Ajuntament no tens el contrapès. I caus on cauen ells.

—I ara els independentistes què han de fer? Perquè si la Colau se’n va amb l’espanyolisme, també és mala notícia per a ells.
—Barcelona en Comú, de manera solitària, tampoc no ha demostrat que realment vulgui avançar cap a un projecte nítid en favor de la independència, ni tan sols del dret de decidir. Hi ha hagut abstencions, o vots nominals, dividint entre Podem, Guanyem i Iniciativa, en qüestions clau. Tampoc no varia tant: són unionistes. Són espanyolistes. La consulta que s’havia de fer de l’AMI no s’ha fet. Però si ara, amb el pacte, les relacions de la ciutat de Barcelona amb l’estat seran en mans del PSC!

—Quins canvis provoca en la CUP el pacte BComú-PSC?
—A nosaltres ens canvia l’estratègia totalment, és clar. I de fet s’obrirà un debat dins l’organització. Crec que ara l’actuació de la CUP serà totalment diferent. Ja parlem d’un nou govern que sí que legitima tot allò que s’ha fet a Barcelona fins ara. Ara mateix tenim això. Perquè ja no queda res d’aquell anhel de canvi de Barcelona en Comú. Si mires la composició del pacte hi veus quadres d’ICV, uns poquets de Guanyem (amb qui potser compartíem més un model) i un gran pes de quadres del PSC. Gestionaran Empresa, Innovació, Mercats, Mobile Congress, Zona Franca, BSM. Molt pes. Sortim, per un moment, de la lògica partidista: aquí hi havia una oportunitat de canvi real a Barcelona, amb gent mobilitzada, i creant il·lusió. I caus fent actuacions de dretes, i comportant-te com el poder. En aquest sentit és una pèrdua d’oportunitat molt gran. Costarà temps de recuperar-se’n. El carrer s’ha perdut. I ara per a nosaltres un dels problemes és la gestió de la frustració que representa el fracàs de l’anhel de canvi. Molta gent de les bases de Barcelona en Comú se sent frustrada. Vénen a dir-nos que se senten enganyats i frustrats. Tot això s’ha de canalitzar.

—Fitxeu-los, aquests que us vénen.
—Bé, ells sabran.

—I la CUP que no vol entrar a governar. Ni en el BComú-ERC-CUP que proposa Bosch. Per què no?
—Quan ens vam presentar ja vam dir que no entraríem en un govern en minoria. Aquest debat era obert, i si algun nucli de la CUP el vol reobrir, ho podia fer. Però no ha passat. I ERC no s’ho ha cregut mai, això d’entrar amb Barcelona en Comú.

—No s’ho ha cregut? Alguns diuen que ara hi entrarien sols i tot, sense vosaltres.
—No m’ho crec. Ells, i això ens ho han mig dit, han fet la jugada per blocar l’entrada del PSC. Però a la Diputació ERC està amb CDC. A l’AMB, amb el PSC. A la Generalitat, amb Junts pel Sí. I a Barcelona és l’únic lloc on es pot visibilitzar ERC amb autonomia. Per ells no tenia sentit quedar aigualits en un govern sense majoria clara.

—Fa un any que sou a l’ajuntament. Balanç?
—Un any, però semblen tres! Balanç? Avui dia encara no sabem quantes empreses externalitzades es gestionen aquesta ciutat. Va ser la primera pregunta que vam fer: quantes empreses externalitzades té l’ajuntament, quines àrees, i quanta gent. No en tenim resposta. Sabem, pels sindicats, que són uns 30.000 treballadors. I els contractes van que volen. Vull dir que el balanç és que fer una fiscalització és complicat.  Pel volum d’informació i la fragmentació que nosaltres ja sabíem que hi havia. Per una altra banda, i això és més de caràcter personal, he vist un amiguisme entre els regidors que m’ha sobtat. ‘Aquí faig batalla política, però el fet personal no és polític.’ Nosaltres sempre hem dit que això no és així. I és quan veus com es genera una classe política allunyada de la realitat.

—Com és Colau, de prop?
—La trobo molt descol·locada. No té un control real de la ciutat. Suposo que fer d’alcaldessa té això. Suposo que ella tampoc no sabia que era això. Perquè ella, al final, és als actes institucionals, i parla de coses que no sap. Als plenaris es veu molt. Llegeix, no està situada. La veig molt allunyada d’allò que les veïnes senten.

—Aquest conflicte s’estendrà a la resta del país? La CUP és més lluny de Catalunya Sí que es Pot, ara?
—No ho sé. Crec que no. Ara, a la gent que vam defensar la necessitat de l’obertura del procés constituent, ens ho fan complicat. Però també és cert que s’han de separar les qüestions. I hem de veure com desestanquem el ‘processisme’ de Junts pel Sí al parlament.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.