Mar Bosch (Girona, 1981), llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural, acaba de publicar la seva segona novel·la, Les generacions espontànies, a Edicions del Periscopi. Es va fer conèixer amb Bedlam. Darrere les hores càlides, premi Just M. Casero (Empúries, 2013). Va recollir elogis, fou comparada amb Pere Calders i se’n va destacar la singularitat i la polidesa del llenguatge. Ara sembla que amb aquesta segona novel·la les expectatives es confirmen i que ha fet un salt endavant.

Les generacions espontànies fa la radiografia de la nostra societat a través d’una noia, de 30 a 35 anys, que cerca feina, i a través d’aquest fet explica la seva vida i les feines estrambòtiques anteriors que ha tingut. Bosch recorre a la descripció minuciosa, que va al detall, amb digressions contínues i una gran dosi d’humor i ironia, per retratar les misèries d’una societat que fa congelar el riure.

Tot i que és un retrat generacional, Mar Bosch vol fugir d’aquesta etiqueta, perquè creu que allò que passa a la seva protagonista, Eva Botet, podria passar a una persona de cinquanta anys. L’autora ho explica així: ‘El personatge es va trenant com si fos una cursa de relleus a través de les diverses feines que fa, cadascuna de les quals podria ser un conte. L’Eva ha treballat en un laboratori de préssecs, maquillant cadàvers, fent de detectiva privada i fent substitucions de mestra.’

El títol va lligat a una teoria avui obsoleta, la teoria de la generació espontània, que més aviat sembla extreta d’una novel·la de ciència-ficció. I és des d’aquest prisma que Mar Bosch descabdella la novel·la. És una apassionada de la literatura fantàstica i reivindica sempre que pot l’escriptor Pere Calders. D’aquí surt, doncs, la combinació que la caracteritza. A més, Bosch fa notar que la literatura, a diferència de la filosofia, permet l’ambigüitat. I s’hi deixa portar.

Que els crítics literaris qualifiquin la seva literatura de singular li sembla en certa manera lògic, perquè ella assegura que parla des de la diferència. Afegeix que durant un temps va treballar amb discapacitats i que bandejar el patró de la normalitat des d’aquesta diferència també l’ha fet reflexionar i l’ha marcat. Això en Bedlam era explícit. En Les generacions espontànies, no tant.

VilaWeb necessita el vostre suport

El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.

Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb