“Hi ha gent que viu amb por”: nova mobilització a Andorra pel dret de l’habitatge

Nova mobilització per l’habitatge al país. El Sindicat d’Habitatge d’Andorra ha convocat avui a les 19.00 una manifestació que començarà a la rotonda del km 0 i acabarà a la seu del govern. La protesta es produeix enmig de la tensió política i social pels alts preus dels lloguers i per la desintervenció progressiva dels contractes impulsada pel govern. El sindicat no concep la mobilització només com una resposta a la reforma legislativa, sinó també com una demostració de força davant un model que considera especulatiu.

La llei dels lloguers vol eliminar de manera progressiva i regulada la pròrroga forçosa que d’ençà del 2019 afecta la major part dels contractes de lloguer. Prop de 20.000 contractes continuen subjectes a la pròrroga forçosa legal aprovada llavors i aquesta situació excepcional acabarà entre el 2027 i el 2030, depenent de l’antiguitat i del preu per metre quadrat.

“Llei d’expulsió programada”

El sindicat considera que aquesta llei consolida un procés de desintervenció dels lloguers en un context de preus descontrolats i sous molt per sota del cost real de vida. “Parlem de llei d’expulsió programada perquè creiem que aquesta desregulació generarà pujades inassumibles, expulsions silencioses, més precarietat habitacional i un augment de la inseguretat residencial per a milers de persones”, diu Rebeca Bonache, portaveu del sindicat. “Hi ha gent que viu amb por de no poder renovar el contracte, persones obligades a compartir habitacions massificades, famílies que destinen una part insostenible del sou al lloguer i residents que acaben marxant del país perquè no poden continuar assumint aquests preus.”

El cap de govern, Xavier Espot, ha negat aquestes darreres hores que la normativa impliqués deixar desprotegits els llogaters, perquè a partir del primer de gener del 2027 només es podran extingir els contractes signats el 2012 o abans, o aquells amb un preu inferior a 6 euros per metre quadrat, mentre que la resta es continuaran prorrogant legalment. Tot i això, el sindicat avisa que la proposta pot afavorir la consolidació d’un mercat dual, deixant contractes fora de protecció i perjudicant nous residents i famílies afectades per l’encariment de l’habitatge.

Un canvi general de model

Les demandes del sindicat van molt més enllà de la llei concreta i denuncien el model general d’habitatge, que considera orientat a l’especulació i a la rendibilitat immobiliària. És per això que demana una regulació del preu dels lloguers, prohibir els desnonaments sense alternativa digna i assequible, tenir un registre de la propietat públic i accessible i eliminar la “trampa del fill”: és a dir, la capacitat d’un propietari de poder recuperar un habitatge llogat amb l’argument de destinar-lo a un fill, malgrat que després no sigui així. També defensa que el problema de l’habitatge no es pot separar de la precarització laboral i els sous baixos.

Aquests darrers anys, el govern ha impulsat mesures per afrontar les dificultats d’accés a l’habitatge. Per exemple, limitant als inversors estrangers l’adquisició d’immobles, augmentant els imposts sobre la plus-vàlua immobiliària, prohibint les promocions immobiliàries si no destinen pel cap baix la meitat dels immobles a lloguer assequible, no concedint noves llicències d’allotjaments turístics i la imposant la cessió forçosa de pisos buits.

“Considerem que algunes mesures poden apuntar parcialment a problemes reals, però arriben tard i són insuficients davant la magnitud de la crisi actual”, explica Bonache. “Mesures com ara limitar la inversió estrangera especulativa, augmentar imposts sobre plus-vàlues i limitar allotjaments turístics poden ajudar a reduir la pressió sobre el mercat, però si no es regula directament el preu del lloguer i no es protegeixen efectivament les persones llogateres, el problema de fons continuarà existint. També ens preocupa que sovint es presentin mesures parcials i es mantingui intacte un model econòmic molt dependent del negoci immobiliari. Sobre la cessió de pisos buits, creiem que l’habitatge no es pot continuar tractant exclusivament com un actiu especulatiu si hi ha persones que no poden accedir a un habitatge digne.”

Amb tot, el sindicat vol denunciar la sensació creixent que viure dignament a Andorra és un privilegi i espera una mobilització transversal, amb joves, famílies, residents de llarga durada i també persones que fins fa poc no participaven en mobilitzacions socials, però que ara s’hi senten interpel·lades.