Manel Torres: “Aquesta tecnologia és màgica i només n’hem ensenyat el principi”

Manel Torres és de Tornabous, a l’Urgell, i és l’home que hi ha darrere del vestit que es va crear en poc més de dos minuts sobre la pell de Bella Hadid. Fa més d’una dècada que va desenvolupar el primer esprai per a fer roba, però no ha estat fins ara que una de les seves creacions ha fet la volta al món. Ha estat a la Setmana de la Moda de París, gràcies a aquesta coneguda model nord-americana i en una desfilada de Coperni: aquests són els tres elements que s’han arrenglerat per fer viral un vestit confegit en un instant.

Torres va estudiar a l’Escola d’Arts i Tècniques de Moda de Barcelona i després se’n va anar a fer un màster en disseny de moda al Royal College of Art de Londres, on es va doctorar en filosofia i moda per a dona. Actualment, viu allà i hi té la seva empresa de roba, Fabrican Ltd.

Fa anys que treballa per revolucionar la indústria i, d’un temps ençà, ha anat desenvolupant una tecnologia que segons ell és “màgica” i té un llarg recorregut. Fa més de vint anys que hi treballa. És un teixit fet amb fibres de cotó suspeses en una solució que, pocs minuts després d’entrar en contacte amb el cos, s’endureix i es transforma en tela. Parlem amb Manel Torres sobre aquest moment tan important, que marcarà la història de la moda. Volem saber què hi ha darrere d’aquesta tecnologia tan innovadora.

—Sou darrere d’un vestit que passarà a la història… Us imaginàveu que es faria tan viral?
—Sí, en realitat m’ho esperava. Fa molts anys que treballo amb aquesta tecnologia i sabia que en el moment que el món veiés aquesta tècnica passaria a la història. L’any 2010 vaig fer la primera desfilada i l’any 2011 la segona, però aleshores les xarxes socials no eren com ara i no es podia viralitzar com s’ha fet ara. A nosaltres, sempre ens havia caracteritzat el fet de tenir una tecnologia pròpia, però ara que hem anat a París i que hem treballat amb Coperni també tenim el segell d’alta costura. Ens faltava això. I a més amb la Bella! Ha estat una model fantàstica i hem pogut treballar molt bé plegats. Ha entès la nostra tecnologia i la importància que té per al món de la moda. Una nova manera de crear alta costura.

—Bella Hadid es va plantar mig nua a la passarel·la de París. Després de ser ruixada amb esprais i els aerosols es van transformar en un vestit ajustat. Com pot ser?
—Darrere aquest vestit hi ha la tecnologia Fabrican. És un teixit líquid fet amb cel·lulosa i resines, que, gràcies a aquest espraiatge, es converteix en tela instantàniament. Hem convertit en realitat allò que fa un temps era ciència-ficció. És un teixit màgic, perfecte per als dissenyadors. Ara, l’element més bonic d’aquesta tecnologia és que tens una roba líquida i que et permet de posar-hi el que vulguis a dins, et dóna moltíssima llibertat. Hem fet peces amb or a dins, amb plata, amb perfums, amb medicines, amb partícules antibacterianes… És la bomba!

—Fa anys que se us va ficar al cap de trobar maneres d’accelerar el procés de creació de peces de roba… Com vau arribar-la a crear, una tela polvoritzable?
—L’any 2000 vaig anar a Londres per a fer un màster de disseny de moda i allà em vaig adonar que per crear peces de roba calia una inversió de temps bestial. No volia passar-me hores i hores cosint i davant la màquina per fer un vestit. Vaig començar a rumiar maneres senzilles de crear un teixit líquid que es pogués espraiar i fer roba al moment. Vaig començar a buscar on ho podia comprar, però com que no ho vaig trobar, vaig decidir de fer-lo jo. I d’això va el meu doctorat: desenvolupar aquest teixit.

—De fet, la vostra empresa, Fabrican, ja té vint anys d’història. Sou els creadors d’aquesta tecnologia, però fins ara no havíeu aconseguit la mirada de tot el món, oi?
—Potser la gent ho havia vist, però mai amb una audiència com en la de París. A part, l’any 2010, quan ho vam mostrar per primera vegada, tampoc no hi havia les xarxes que tenim ara. Realment, ho hauria pogut fer públic abans, però ara era un moment clau. Venim d’una època dura, sobretot per la crisi del coronavirus, en què no hi ha il·lusió i nosaltres l’hem retornat.

—Coperni us va venir a cercar o vós vau anar a cercar Coperni?
—Ens van venir a buscar ells i vaig tenir clar que era la marca adequada per a presentar la nostra tecnologia. Em van caure molt bé. Són una marca feta per gent jove, oberta i que té la mateixa visió que tenim nosaltres. Em van trucar per dir-me que havien vist la pàgina web i els meus vestits i si volia col·laborar amb ells per a la desfilada de París. Van venir a Londres i els vaig ensenyar com eren aquests materials. Quan van veure que fèiem un vestit al laboratori, van al·lucinar. De fet, jo els vaig advertir que es preparessin perquè això seria revolucionari, però no sé si s’ho van acabar de creure. A partir d’aquí, va començar la seva tasca de buscar una model i vam tenir la sort que l’escollida fos la Bella: va ser la cirereta del pastís. Mentre Londres s’aturava pel funeral de la reina jo feia formulacions per al vestit de Bella Hadid. I estava tan cansat pel ritme que es respirava al país que patia per si m’equivocava. Les últimes que vaig fer, que estava segur que eren ben fetes, les vaig marcar en groc perquè fossin per a ella.

—Quant temps cal per a preparar aquestes formulacions?
—T’has de preparar els materials amb temps i llavors tardes dies a desenvolupar-ho. No hi ha joc sense trampa: darrere aquest vestit hi ha una formulació química.

—És un material que s’ajusta al cos com si fos una segona pell. Aleshores només serveix per a fer peces a mida? O se’n poden fer talles?
—Se’n poden fer. Ara treballem amb empreses alemanyes perquè pugui sortir al mercat i ho fem amb motlles que ens permeten de fer talles de la petita fins a la gran. De fet, el que es pot fer és infinit. Només he ensenyat el principi d’allò que es pot aconseguir amb aquesta tecnologia màgica.

—La gent corrent pot adquirir peces de roba fetes amb aquest material o només és pensat per a les passarel·les?
—I tant que sí. Serà com qualsevol peça de roba. Vull impulsar una moda democràtica i que tothom pugui tenir peces de roba fetes amb aquest material.

—Quan pot costar un vestit com el que lluïa Bella Hadid?
—Aquest material no és car i es pot vendre a preus accessibles. Tot depèn de la marca que compri el teixit. Però això ja passa ara. Una mateixa peça de roba te la ven Chanel i et cobra una fortuna i, en canvi, si la compres a Zara el preu és molt diferent. Llavors, el vestit de la Bella Hadid costa el que costa un vestit d’alta costura a Coperni. El nostre material pot encaixar en qualsevol mercat.

—Tothom pot crear peces de roba sobre la pell o cal alguna mena de formació?
—S’ha de tenir una formació per a poder fer un bon disseny. Ara, amb vista al futur la idea és que els robots siguin capaços de fer vestits instantanis.

—Es podria arribar a utilitzar a casa i que així tothom pogués fer-se les seves peces de roba al moment?
—No és pensat perquè es faci a casa. Una sola persona, com es podria fer l’esquena? Aquesta tecnologia és pensada per complementar la indústria tradicional.

—És un material respectuós amb el medi?
—És un dels pilars d’aquesta tecnologia. Es pot reciclar. Les peces de roba fetes amb aquest material es poden dissoldre i pots tornar-lo a fer servir. Imagina’t que cada vegada que anessis a Inditex tornessis els vestits que ja no et poses i que fossin capaços de fer-ne de nous amb la mateixa tela. Necessitem que la indústria sigui dels nostres països. No pot ser que tot ho descentralitzem i tota la roba que portem es fabriqui a la Xina, a l’Índia, a Taiwan o a Sri Lanka. Hem de poder tenir roba de proximitat.

—Es pot considerar slow fashion un vestit creat en pocs minuts?
—Sí. Proposem una manera diferent de fer roba, una alternativa al model actual. La gent vol slow fashion, però col·leccions noves cada sis mesos. La indústria de la moda és molt hipòcrita. Aquesta tecnologia és molt ràpida, però alhora encaixa amb un model de sostenibilitat.

—És un material que té més aplicacions més enllà de la moda?
—Sí. A part de roba de vestir o roba d’esport, també té aplicacions en el món de la cosmètica, de l’automoció, del disseny –com ara per a fer llums– i es pot fer servir per a embenatges o guixos per a la indústria mèdica… Fins a poder-me dedicar exclusivament a la moda, hi vaig haver de trobar més aplicacions.

—Teniu cap projecte futur al cap? Algun altre material que pugui revolucionar la indústria tèxtil?
—M’agradaria treballar amb més dissenyadors. He estat en contacte amb gent d’Itàlia, de Nova York… Seria genial poder arribar a Milà i treballar amb firmes com ara Prada. Això és una tecnologia per a tots els dissenyadors, no tan sols per a Coperni. Aquest laboratori és un espai de futur. Per exemple, hem fet robes de panís i ja treballem amb teixits fets amb aigua i algues.