14.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 14.07.2022 - 21:42
Estàvem convençuts que després de dos anys de pandèmia arribarien uns dolços anys vint carregats de creativitat, de ganes de visitar museus, de comprar llibres, d’anar al teatre i al cinema, de produir films, d’organitzar concerts… La cultura ens havia de treure del pou de l’angoixa pandèmica. I, ara com ara, sembla que no és pas així. En aquest mateix Mirador parlàvem de la poca entrada de les sales de teatre. De fet, si continua la tònica de l’any passat –i l’esclat de la guerra d’Ucraïna, la inflació i la crisi econòmica que s’albira no ens permet de ser gaire optimistes– hi ha mala peça al teler cultural.
La cultura no s’ha recuperat de la pandèmia
Ho posa de manifest l’informe anual del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), que es va presentar ahir i que té un titular clar: la pandèmia ha afeblit un sector que trigarà anys a arribar a xifres d’abans de la covid-19. L’any passat, per exemple, els teatres de Barcelona va recaptar 44,5 milions d’euros, un 68% més que ara fa dos anys, però encara lluny dels 68 milions del 2019. És fàcil de superar les xifres d’un any en què, pràcticament, tot va estar tancat i barrat, sotmès a mesures de control, de límits de cabuda, etc.
En resum, la cultura va facturar un 16% més que l’any anterior a mesura que es van anar relaxant i van anar desapareixent les restriccions, però és una xifra insuficient, si tenim en compte les pèrdues del 23% del 2020. En el cas del cinema, de gairebé el 75%. Hi ha sectors, com el dels museus, que encara no s’han recuperat i es mantenen a un 30% de visitants respecte dels de l’any 2019.
Tot allò que ha canviat la covid
Més enllà de les xifres, l’informe també apunta canvis de tendència que cal mirar amb atenció: el confinament ha canviat el consum cultural i n’ha accelerat la digitalització. És a dir, es confirma allò que ja sabíem: el 2020-2021 ha estat l’any del triomf definitiu de les sèries i els films en línia, no incloses en l’estudi, que es reconeix parcial en aquest aspecte. És obvi que, com ha demostrat la tramitació de la llei audiovisual, la lluita dels productors es concentra en la presència a les plataformes de consum audiovisual, més que no pas a les sales de cinema, els festivals, etc. Res no serà igual.
Un altre sector que n’ha sortit benparat, de tot plegat, com ja sabíem, és el del llibre. Amb les dades a la mà, no sembla que les xifres del 2020 –un augment de la facturació del 3,4%– s’hagin de considerar cap miratge. Es compren més llibres, es creen més llocs de treball, més empreses, per bé que no és clar que augmenti el nombre de lectors. D’això se n’ha d’encarregar, precisament, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que tot just es va presentar ahir.
Deures al govern
El CoNCa, en aquest sentit, no s’està de posar deures al govern. L’informe assenyala la nul·la activitat legislativa en temes culturals dels darrers anys, malgrat que el Departament de Cultura té assignada la redacció de fins a cinc lleis relacionades amb el sector cultural. El Consell també assenyala la necessitat de modificar la legislació del patrimoni cultural i del sistema bibliotecari, que tenen més de trenta anys, i l’adaptació de la llei del cinema, que és del 2010, però no inclou les plataformes audiovisuals, suara esmentades.
L’augment de les partides de cultura al pressupost d’enguany s’albira com una nota positiva, encara no reflectida en l’informe. El CoNCA insta les institucions a un gran Acord Nacional per la Cultura, que no es basi en petites i efímeres polítiques sectorials. Si es vol seguir el consell, hi a feina per fer!
L’imprescindible
El Museu Isaac Albéniz de Camprodon (MIAC) obre una nova etapa, després de l’acord signat entre l’Associació d’Amics del MIAC, la família del músic i l’Ajuntament de Camprodon. Gràcies a aquest acord l’associació es fa responsable d’un centre que conserva documentació, partitures manuscrites, correspondència, llibres, objectes personals, fotografies i fins i tot dos pianos del mestre. Dissabte s’inaugura una exposició dedicada als cent cinquanta anys del naixement del músic de Llenguadoc Deodat de Severac, titulada “De París a Ceret. Albéniz, Severac i la cultura catalana”. L’acte inclourà un concert d’Albert Guinovart, que interpretarà obres de tots dos compositors. Els actes d’aquest cap de setmana seran el pròleg del 37è festival de música que porta el nom del fill il·lustre de la vila.
El nom propi
El nom de la soprano Marta Mathéu (Tarragona, 1980) és notícia pel fet d’haver-se convertit en la primera Norma que actua al Liceu en l’òpera homònima després de Montserrat Caballé. Substituir una llegenda com la diva barcelonina, i alhora debutar al coliseu de la Rambla, és un desafiament important, que Mathéu afronta amb humilitat i amb moltes hores d’escenari a l’esquena, dins el circuit operístic. Després de la Norma de Vincenzo Bellini, és previst que la temporada vinent actuï a Les set morts de Maria Callas, que Marina Abramovich estrenarà al Liceu.
L’efemèride
El 19 de juliol de 1902, ara fa cent vint anys, naixia a Sant Cristóbal de la Laguna, a l’illa canària de Tenerife, Olímpia Arozena, primera professora de la Universitat de València. Llicenciada en aquesta universitat l’any 1926 amb premi extraordinari de final de carrera, es va integrar com a professora auxiliar de la Càtedra d’Arqueologia, Numismàtica i Epigrafia, mentre formava part també del Seminari de Filologia Valenciana. Depurada pel franquisme, no va abandonar mai la seva passió per la docència i el saber.
Caldrà estar-ne a cas
Ja hi ha data d’estrena de la sèrie Sicília sense morts, basada en la novel·la que l’escriptor Guillem Frontera va publicar l’any 2015, i produïda per IB3, amb la participació de TV3, À Punt i Filmin. La primera oportunitat de veure-la serà el 29 de juliol a l’Atlàntida Film Fest de Mallorca. Rodada en diversos indrets de l’illa de Mallorca, com ara el Consolat de Mar, és protagonitzada per l’actor Félix Pons, que interpreta Bergas, un president balear i dirigent del partit conservador, enfangat en la corrupció i l’amoralitat. Una història de ficció amb inquietants paral·lelismes amb la realitat política mallorquina dels anys de govern del PP. Al repartiment, també hi participen Pep Tosar, Lara Martorell, Blai Llopis i Mar Fiol.
