A Madrid, acorralant el règim al cor mateix del règim

«Mentre el règim exposa al búnquer del Suprem la presidenta del parlament, mig govern i els dirigents de la societat civil, la societat catalana aquest dissabte no és que no faça cap pas enrere sinó que, encara més, ha decidit d'anar allà mateix, a sa casa, a dir-los a la cara que és inútil negar les evidències»

Vicent Partal
Vicent Partal
15.03.2019 - 20:51
Actualització: 15.03.2019 - 21:09
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La manifestació d’avui a Madrid és un èxit total abans de començar i tot. Ho és per l’enorme mobilització de ciutadans de tots els Països Catalans que s’ha aconseguit, representada pels autobusos i els trens plens de gent que a aquesta hora ja han començat el camí. Una vegada més, es demostra la resistència del moviment independentista i la seua fortalesa inaudita. Nou anys després d’aquella primera manifestació contra la sentència de l’estatut, l’independentisme continua posant-se reptes i superant-los un a un.

La manifestació també serà un èxit –no en tinc cap dubte, d’això– per la participació fraternal del Madrid republicà, del Madrid contrari al règim, del Madrid que veu amb la mateixa alarma que nosaltres la normalització del feixisme per part de la dreta i del PSOE. Cal reconèixer que Podem ha estat una veu solidària contra la repressió i cal agrair-ho. Però mai no ha volgut anar més enllà i això ha deixat orfes molts espanyols que avui, per fi, tenen una oportunitat per a expressar-se. Ho faran amb nosaltres i ho faran amb milers de persones arribades de les altres nacions que encara avui formen part de l’estat espanyol. Agraïu-los efusivament el suport i assegureu-los que la nostra república serà solidària amb les seues lluites. Braç a braç i de costat.

Però la manifestació d’avui serà, sobretot, un gran èxit pel moment en què es fa i per què significa.

Aquesta extraordinària mobilització arriba quan el judici als presos polítics catalans ja ha superat l’equador. Quan l’estat espanyol ja ha desplegat tota la seua parafernàlia, amb la màxima pompa, per fer-nos creure que això que anomenen ‘l’aventura’ de l’octubre republicà s’ha acabat. I anem a Madrid, avui dissabte, a dir-los que van molt equivocats.

Ells ens van perseguir. Ens van pegar. Ens van reprimir. Ens van violentar. Ells han posat a la presó els nostres caps polítics i socials. Hem vist el president de Catalunya a l’exili. Han suplantat il·legalment les nostres institucions. Han tancat el parlament, seu de la sobirania. Han convocat il·legalment eleccions. Han deixat anar l’extrema dreta a agredir de manera impune de nit. Han insultat. Han mentit, han mentit, han mentit i han mentit tant com saben. Han manipulat les coses, els fets, les decisions. Han mantingut en presó preventiva durant un any i mig homes i dones que no han comès cap delicte i que estan plens de raó. Han perseguit les idees i la seua expressió en llibertat. Han pagat favors a l’estranger. Han embogit cada vegada que algú dubtava d’ells i del que feien. Han pervertit les regles més elementals de la democràcia. I no poden. No poden.

Difícilment, un estat europeu podrà abocar més violència i repressió contra un moviment polític, contra un poble, que la que l’estat espanyol i el règim monàrquic que el representa han abocat contra l’independentisme i contra tot el poble de Catalunya –tots hem pagat les seues arbitrarietats, hàgem votat què hàgem votat. Les costures d’allò que és comprensible i tolerable en democràcia, el govern espanyol les ha estirades fins al límit de trencar-se. Posant en joc, fins i tot, la seua reputació. I avui –per això aquesta manifestació ja és un gran èxit abans d’haver començat– constataran novament que a nosaltres no ens poden vèncer. De manera més directa que mai. Aquesta vegada no ho constataran mirant displicentment un televisor que els porta les imatges que alguns volen que vegen. No. Avui ens podran veure des dels seus despatxos, ens podran veure des dels seus carrers, desfilant pel centre de la seua capital i convertint la convocatòria en un desafiament que diu molt de l’estat anímic del país.

Anar avui a manifestar-nos a Madrid és acorralar, gràficament i tot, el règim del 78 al cor mateix del règim, allà on viu i respira. Anar avui a manifestar-nos a Madrid és explicar-los, gràficament i tot, que ells ja poden fer com vulguen, perquè no podran doblegar la voluntat del moviment independentista, de la majoria del poble català. Anar avui a manifestar-nos a Madrid és demostrar-los, sí, gràficament i tot, que ja no els tenim gens de por i que, si volen trobar una eixida, val més que ho comencen a entendre.

Les urnes del pla B, que no crec que hagen aparegut aquesta setmana per casualitat, diuen als centres del poder espanyol que els ciutadans de Catalunya estem preparats per votar quan nosaltres vulguem i de la manera que vulguem. Que farem tants primers d’octubre com calguen i vulguem fer. I que el camí de la repressió que ells han volgut triar i que tants costos els comporta també a ells és, simplement, inútil. Mentre el règim exposa al búnquer del Suprem la presidenta del parlament, mig govern i els dirigents de la societat civil, la societat catalana aquest dissabte no és que no faça cap pas enrere sinó que, encara més, ha decidit d’anar allà mateix, a sa casa, a dir-los a la cara que és inútil negar les evidències. Que el problema de Catalunya és polític i només tindrà una solució política. I que en el supòsit que ells creguen que això consisteix a veure qui es cansa abans de qui, aquesta avinguda plena d’estelades serà la prova que ni la repressió, ni les mentides, ni les manipulacions, ni la violència que des del 2014 la policia, els mitjans, les empreses i els successius governs del règim han abocat sobre l’independentisme no ens fan cap efecte.

Ep! I no és això i prou. No és tan sols que no ens fan cap efecte, sinó que, a més, fan que s’identifique el moviment independentista català com el far que pot guiar totes les nacions de l’estat cap a la ruptura que nosaltres mateixos no vàrem saber fer a la mort de Franco.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.03.2019  ·  22:04

Després d’una setmana en la qual els testimonis han acabat d’ensorrar el tribunal de la Inquisició del règim, ara els arriba una manifestació impossible d’amagar. Tot i que seguiran mentint i dient que no érem els que som. Tant és. Aquesta batalla ja està guanyada. Només els falta que els madrilenys desencantats s’identifiquen amb els catalans. Vull dir que seria terrible, per a ells, que se’ls obrís un front estable a la seua capital de defensors de la Democràcia. En majúscules i sense embuts. Som incansables perquè tenim un objectiu. Tan senzill com això.

Victor Serra
Victor Serra
15.03.2019  ·  22:17

Quan parlem de mentides, no serà sobrer recordar que hi ha molts catalans implicats : des de Moragas, Fdez. Diaz, Millo, Rivera, Arrimadas, els mitjans del Grupo Planeta, l’Enric Hernández “the nota”, Susanna Griso, Boadella, Arcadi Espada, Félix de Azúa, Borrell……… Aquests són encara més responsables que ningú d’haver enganyat tothom inclosos molts espanyols de bona fe. Algun dia hauran de respondre.

Ramon Alloza
Ramon Alloza
15.03.2019  ·  22:34

Potser el millor editorial que has fet Vicent. Impossible fer-ho millor. Resumeix perfectament l’estat de la qüestió.

Menys l’exercit ho han provat tot i no ens han doblegat. I no sols això. Com fas evident, s’estan buscant un merder de collons que pot fer rebentar el seu “estado español” com una síndria quan cau a terra. Avui mateix l’Arrimadas ha dit que el que veu ara al País Valencià, a les Illes i a Navarra és precisament el que va veure a Catalunya fa deu anys. Jo diria que no caldrà pas que passin deu anys fins que altres pobles de l’estat empentin la porta de sortida com hem fet nosaltres. I si no al tiempo, com diuen més enllà de l’Ebre.

Els que anem avui a Madrid (i parlo per mí) estem il·lusionats com a criatures.

Perquè serà la constatació del que dius a l’article: només resistir a un estat poderós, autoritari i recolzat per les ‘patums’ mundials ja és vèncer.

Perquè quan més difícils són els reptes, més ambicioses les metes i més sacrificis personals exigeixen, més ens agraden als catalans. Som així i només d’aquesta manera es pot explicar la supervivència de la nostra identitat i la nostra llengua.

Llum als ulls i força al braç!

jaume vall
jaume vall
15.03.2019  ·  23:40

Avui, de nou, és dia d’alinear-nos fermament, també des de la flexibilitat. Hi ha un moment per a cada cosa. Hi ha quan toca ser (hiper)autocrític perquè no fem les coses prou bé. Però dies com avui toca posar-nos al servei de qui té més responsabilitat. Hem tingut la iniciativa, a vegades hem resistit calladament, avui toca resistir amb tots els altaveus.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
16.03.2019  ·  00:02

Avui esteu molt eufòrics. Us penseu que els madrilenys ens ajudaran. No sigueu tan babaus. Després de la ‘mani’ fracassada de Pça
Colon tots cantàveu Victòria! En només 48h, el PSOE cau en el parany de l’extrema dreta i convoca Eleccions. I avui mateix Sanchez exigueix que
es retirin els llaços grocs o hi haurà sancions Tant uns com altres no saben fer res més que amenaçar i castigar.

Anna Linares
Anna Linares
16.03.2019  ·  00:03

Em sembla pel que he llegit per les xarxes que dificilment farem que canviïn d’opinió molts espanyols que la visió que tenen dels catalans, és que sóm uns rics(gràcies a ells) insolidaris!

Francesc Gispert
Francesc Gispert
16.03.2019  ·  00:08

“[…] la participació fraternal del Madrid republicà […]”
De quins republicans parlem? Dels que van enviar l’exèrcit a atacar el Palau de la Generalitat de Catalunya? Dels que van estimar-se més boicotar l’expedició de represa de Mallorca que no pas que els catalans aconseguissin una victòria important? (Per culpa d’això, Mallorca es va convertir en la base aèria dels feixistes italians que van bombardar Catalunya i el País Valencià.) Segur que els que saben història poden fer una llista ben llarga de la “fraternitat republicana” d’aquella gentola.

Em sembla una cagada anar a emblanquir l’espanyolisme del drapot aquell amb el morat de Castella, com si fos menys tòxic i destructiu que l’altre. No hi ha un amo bo. Una cosa són els que s’identifiquen nacionalment com a castellans (o com a andalusos, o…), però els que s’identifiquen nacionalment com a espanyols ens volen esclaus, o sigui que la seva “fraternitat” (que deu ser la mateixa dels jacobins de la revolució francesa que van iniciar tants genocidis culturals) se la poden confitar.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
16.03.2019  ·  00:09

En Victor Serra parla d’espanyols de bona fe. Vol dir cristians o beneits? No en conec cap. L’ensarronada del 78 la vaig veure amb els meus tendres ulls i vaig saber que MAI ens deixaran ser lliures. S’hi juguen l’hisenda. Ho hauriem d’haver entés de bon començament. Som tan rucs que fa feredat!

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
16.03.2019  ·  00:12

Valdría la pena que els que prenen decissions i son els encarregats oficials de parir idées útils pel poble català, s’esmercin en posar en marxa movilitzacions com aquesta , que trencarà la rutina i evidenciarà que novament el poble català ha recuperat l’energía i que està decidit, ni que sigui empenyent als dirigents que calgui, a aconseguir una república digne, justa i independent d’una Ñ que ens vol sotmesos a les seves imposicions totalitàries.

Antoni Muntané
Antoni Muntané
16.03.2019  ·  07:45

Als partits polítics presuntament indepens els cal DIGNITAT i els hi sobra la calculadora dels vots i els escons…!!*!!
Cal que l’ANC demani a ERC i al PdCAT llistes unitàries a totes les eleccions.

Albert Miret
Albert Miret
16.03.2019  ·  08:15

Gràcies Vicent per sintetitzar tan sàviament els teus editorials. Et felicito, i vull també felicitar a tots els que avui aneu a Madrid. Els que per raons de salut no hi hem pogut anar, brindarem amb xeringues i xarops per la valentia d’aquest poble meravellós que és el nostre.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
16.03.2019  ·  09:04

Es la història del Reino en cinc segles i el cim mundial de la tirania i el barbarisme extrem, són cinc segles i escaig de cruel colonització, el relat de la sang vessada, els atracaments arreu, a Amèrica, a Flandes etc, la Confederació catalana aragonesa, ocupada amb les armes, amb estafes cremant ciutats, assassinat cremant esglésies amb desenes de persones dins, creant els Católicos la “unidad” demagògia enganyant el poble moral i materialment, salvatges permanents omplint-se d’orgull del gangsterisme. Ara, és feixuc han acumulat molt poder il·legítimament tanmateix, però la raó moral catalana camí de la victòria definitiva, per el bé de tothom, s’estendrà a tots els espanyols demòcrates, avui la metròpoli, es farà una manifestació magnífica o farà Madrid ciutat de ciutadans i serà un pas més de l’exposició de veritats contraposades barbarisme contra civilització. ÉS LA VICTÒRIA EL GUANY DEL POBLE tractat de vassalls, assolint la PLENA CIUTADANIA.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.03.2019  ·  09:27

SEMBREM LLAVORS DE DESAFIAMENT

Me sembla lleig esmenar-te la magnífica editorial, però jo apel.laria al Madrid antifeixista més que el republicà. Encara que sigui per no deixar fora als anarquistes i altres resistents.

Llibertat presos polítics i exiliats!

montserrat ximenis
montserrat ximenis
16.03.2019  ·  09:35

Afegir q avui els Jordis fa 17 mesos q els tenen tancats.

Enric Vilar
Enric Vilar
16.03.2019  ·  10:47

I l’efecte bumerang o papallona grossa a tota Europa.
Es un tema/problema Europeu.
El President Puigdemont ja ho va dir fa molt temps, “això va de democràcia i Europa no s’en pot desentendre”. És evident que els afectarà a tots.
L’imatge, aburridissima si es vol, del Parlament Britànic, discutint “at nauseam” el tema del Brexit, es un exemple als Europeus de DEMOCRACY IN ACTION. Perquè? ; doncs perquè es un parlament representatiu ahon cada membre respon primer als ciutadans de la seva constitució o localitat. Doncs això.
I directament, els Britànics deixa la EU actual per, de fet, manca de democràcia o degeneració. La más Europa d’en Rajoy només volia més control centralitzat d’uns Governs, molts d’ells, autoritaris.
Y ahí lo dejo.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
16.03.2019  ·  11:18

Segueixo pensant que anant a Madriz ens seguim sentint en el fons ejpañoles, súbdits d’aquest estat repressor.
No sembla que estem marxant.

Consumim productes locals, és bo per la nostra economía i per la nostra ecologia.

Deixem de fer servir serveis d’empreses ejpañolas i botifleres. Tenim un bon poder adquisitiu, utilitzem’l per fer república.

eva salas
eva salas
16.03.2019  ·  14:09

Resulta molt necessària la pedagogia entre nosaltres. Ens hem passat anys intentant convèncer l’enemic i evidentment no ha servit per res de bo.
I resulta decebedor constatar ara la poca paciència que ens tenim entre nosaltres, i no parlo per aquest fòrum si no pel que llegeixo a les xarxes: independentistes blocant independentistes. Els espanyolistes mereixíen més els nostres arguments i la nostra paciència que els nostres companys de viatge? per més que tinguin aquests una visió diferents la nostra? Resulta que hi ha lliristes, hiperventilats, puigdemontistes, processistes, traidors… cadascú penjant etiquetes als altres.

Perdó per usar l’editorial per desfogar-me.

Gràcies per la feina sr. Partal. I a tots els subscriptors que escriviu, sempre tan respectuosos i reflexius a l’hora d’opinari compartir els vostres pensaments.

No haguera anat mai a Madriz jo, però respecto i m’emociona el convenciment dels qui han decidit anar-hi.
Lluitar i ressistir, cadascú com sap. Vet-ho aquí.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
16.03.2019  ·  15:08

Records a tothom des de Madrid, ciutat educada i solidària en la major part dels seus habitants.
Pensar que no hi tenim res a fer -i justament a Madrid !- és viure en una bombolleta estranya.

Montse Massot
Montse Massot
16.03.2019  ·  15:35

M’agradat molt la seva editorial d’avui sr. Partal des de Madrid gràcies

Rosa Gispert
Rosa Gispert
16.03.2019  ·  16:36

Jo vaig dir que no aniria a Madrid però soc allà. Per donar suport als presos, bàsicament. I estic contenta d’haver vingut.
La meva impressió és que els madrilenys o no en saben res de la mani o tant sel’s en fot. Miren amb indiferencia la gent amb estelades o llaços grocs.
No saben ni volen saber. Espero que alguns reflexionin una mica sobre el que veuran.

Tessa Calder
Tessa Calder
16.03.2019  ·  20:07

Camí de la tercera república escañola? Això és tot el que podem aconseguir? Lamentable.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies