Macron no és l’estranger convidat: no menystingueu Catalunya Nord

  • Al nord no ens han defensat tots aquests anys perquè els del sud siguem catalans, sinó que han defensat el país precisament perquè ells són catalans

Vicent Partal
09.01.2023 - 21:40
Actualització: 10.01.2023 - 19:52
VilaWeb

Aquestes darreres hores els tres partits polítics independentistes amb representació parlamentària s’han adherit a la protesta convocada a Barcelona el dia 19 contra la cimera franco-espanyola convocada per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. La indignació sembla ser creixent i, després de la convocatòria feta per l’ANC, Òmnium i el Consell de la República, podem pensar que aquesta pot arribar a ser una manifestació tan important com aclaridora. Però hi ha un aspecte sobre el qual m’agradaria cridar l’atenció, ara que hi som a temps.

Macron no serà, o no hauria de ser, l’estranger convidat el dia 19 a Barcelona. És evident, i és comprensible, per la immediatesa dels fets i la geografia de la majoria, previsible, dels manifestants que Pedro Sánchez siga el local –deixem-ho així– i Macron el convidat. Però precisament des de la catalanitat aquesta posició l’hauríem de rebutjar de ple. Per coherència i consciència.

Macron i Sánchez, tots dos, són equiparables per tal com representen els dos estats que impedeixen la construcció nacional del nostre país. D’un “nostre país” que és un de sol: són catalans a Perpinyà i són catalans a Barcelona. I són tan catalans a Perpinyà com a Barcelona. I l’opressió nacional és la mateixa, no són dues, a Perpinyà que a Barcelona. I el futur hauria de ser el mateix –amb els ritmes i les etapes que reclame cada cas.

En relació amb això, al Principat encara pesa massa el mapa de la regió espanyola que porta el nom de Catalunya i la identificació acrítica entre comunitat autònoma espanyola i nació. I com que l’onada independentista de la dècada passada va explotar a partir del pas dels simpatitzants de CiU i del PSC a l’independentisme, molta de la gent que avui ho és té assumit, contradictòriament, el mapa mental d’allò que Espanya diu que és Catalunya. I aquesta és una dificultat important per a entendre’s col·lectivament com una nació, per a pensar-nos com una nació que s’explica tota sola al marge de qualsevol altra.

Reduïda a comunitat autònoma, Catalunya tan sols s’explica per referència a Espanya i dins Espanya. Reduïda a pur departament, Catalunya només s’explica per referència a França i dins França. Però Catalunya, si vol ser una nació –i qui diu Catalunya diu Països Catalans– s’ha d’explicar per ella sola. Unilateralment. I això només ho pot fer si prescindeix de les fronteres artificials i es pensa més enllà de França i Espanya. Sense ser subalterna de ningú.

Aquest factor alliberador l’independentisme diguem-ne més tradicional el va entendre popularitzant aquell crit de “Ni França ni Espanya, Països Catalans”. I la manifestació del dia 19 és una bona oportunitat per a repensar-nos i presentar-nos de nou en conjunt. Contra Sánchez i contra Macron alhora, la gent del sud i la del nord unida.

Perquè qualsevol agressió al nord –que prohibesquen als ajuntaments d’expressar-se en català o que amaguen el nom del país sota l’etiqueta “Occitània”– hauria de ser viscuda com a pròpia pels ciutadans del sud, pels que es diuen independentistes, si més no. Com passa ja a l’inrevés. Perquè avui cal recordar que aquests darrers anys Catalunya Nord ens ha donat lliçons importants al sud. Sense l’esforç personal de molts nord-catalans, com explicàvem per exemple en aquest reportatge, el Primer d’Octubre no s’hauria pogut fer.

I la solidaritat desplegada al nord de l’Albera contra la repressió espanyola ells mateixos ens han dit un milió de vegades que no és solidaritat –una solidaritat que per definició arriba de fora estant–, sinó autodefensa. Al nord no ens han defensat tots aquests anys perquè els del sud siguem catalans sinó que han defensat el país precisament perquè ells són catalans. I aquesta lliçó, aquest exemple tan important, estaria bé que es fes avinent d’alguna manera també el dia 19, en la manifestació de Barcelona. Per continuar avançant.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
09.01.2023  ·  22:07

És cert que encara hi ha molts principatins que es pensen que Catalunya només és allò que Espanya qualifica com a quatre províncies. El dinou serà un bon moment per rectificar -ho. De passada, tantes adhesions d’última hora semblen indicar que anem per bon camí.

Jordi VALLS
Jordi VALLS
09.01.2023  ·  22:14

Aquest cap de setmana he comprat la revista Descobrir, dedicada a escapdes a la neu. Va recorrent el Pirineu, de llevant a ponent, sense dir res de les comarques nord-catalanes ni andorranes. A la avantpenúltima pàgina, llegint alguns noms del Consell Rector de l’editor (Abacus) es va entenent tot, començant per la presidenta Maravillas Rojo. Algú sap la subvenció que rep la revista?

Jaume Riu
Jaume Riu
09.01.2023  ·  22:20

ELS PAÏSOS CATALANS SOM UNA NACIÓ, I NOSALTRES DECIDIM
Per reflexionar d’on venim vull recordar que aquesta manifestació del 19 de gener de 2023 contra la provocació de Sánchez i Macron, no ha estat convocada ni pel govern ni pels partits polítics, exactament com la manifestació històrica del 10 de juliol de 2010, quan centenars de milers de ciutadans de tot el país vam col·lapsar el centre de Barcelona en una manifestació sense precedents contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. A un quart de set va començar molt lentament la manifestació, coordinada per Òmnium Cultural amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits, i ben aviat va quedar tot el recorregut previst a Barcelona (passeig de Gràcia de Diagonal a Gran Via i Gran Via des de passeig de Gràcia fins a plaça Tetuan) completament col·lapsat fins al punt que la capçalera, amb milers de ciutadans davant i darrere, gairebé no podia avançar i es va haver de dissoldre. A la capçalera hi van anar els sis presidents i expresidents vius de la Generalitat i del Parlament: José Montilla, Ernest Benach, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Rigol i Heribert Barrera.
La manifestació era multitudinària i hi participaven entitats i partits de tot el país. Hi participava l’Obra Cultural Balear, juntament amb una plataforma formada per la majoria de partits de les Illes (PSIB-PSOE, UM, PSM, ERC, EAV, Iniciativa d’Esquerres, Els Verds i Entesa per Mallorca), que ja s’havia concentrat el dia anterior a la plaça de Cort de Palma, on va aplegar centenars de persones. Acció Cultural del País Valencià va organitzar autocars des de la majoria de comarques del País Valencià; al seu torn, una desena de busos van anar a Barcelona des de la Catalunya Nord, promoguts pel Casal Català Jaume I de Perpinyà i per partits polítics.
Sota el lema «Som una nació, nosaltres decidim», els ciutadans dels Països Catalans preníem la iniciativa, ens manifestaven en contra de la resolució del Tribunal Constitucional d’Espanya, i teníem el suport de tots els partits polítics del Parlament de Catalunya llevat del PPC i Ciutadans.
L’assistència va ser d’un milió i mig, segons els organitzadors, i d’un milió cent mil persones, segons la Guàrdia Urbana, però el fet històric no és el nombre sinó la característica d’una organització espontània, transversal i pacífica de persones que empenyien totes en el mateix sentit polític sense rebre consignes del Govern.
La manifestació tenia un origen semblant a la que es va produir el 24 d’abril de 1932 a la Rambla de Barcelona quan l’Estatut de 1932, que el poble català havia aprovat en referèndum, fou retallat a Madrid.
Aquell estiu de 2010, per primera vegada, la lluita ciutadana havia pres el relleu a la lluita des del Govern, i els canvis fonamentals començaven a ser possibles.
Els Països Catalans sóm una nació, i nosaltres decidim.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
09.01.2023  ·  23:31

Just a la fusta.

Joan Mollà
Joan Mollà
09.01.2023  ·  23:50

El dia 19 tots massivament al carrer, per demostrar que l’independentisme és ben viu, i ni gavatxos, ni promotors del terrorisme d’estat, ni botiflers de Vichy ens podran aturar.
Ni França, ni Espanya, Països Catalans!
I mori el mal govern!

Xavier Gómez
Xavier Gómez
10.01.2023  ·  00:53

Bravo. És exactament així. Gràcies per recordar-ho i contribuir a fer-ho visible. Confio que el dia 19 siguem una gentada impossible d’amagar. I que el 20 continuem sent-hi, plegats i avançant imparables fins a la independència i la llibertat dels Països Catalans.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.01.2023  ·  01:05

Subscric tot el comentari d’En Jaume Riu, supose que el meu commatriota barceloní.

Però veiem-nos com una part del corrent majoritari actual que els mitjans majoritaris de desinformació i entreteniment són incapaços de conceptualitzar perquè els va, precisament, en llur contra.

Per tant, els amaguen i dispersen tant com poden per a que el públic en general siga incapaç d’embastar-los tan sols. Però comença a ésser el “mainstream” que diríem en “anglosaxó”.

Aquest respecte bona galtada a Yuval Noah Harari la dels autors David Graeber i David Wengrow des d’unes bases anticolonials i àcrates, posant cap per avall tot l’eurocentrisme amb el seu

THE DAWN OF EVERYTHING: A New History of Humanity.

O la moguda a Austràlia l’oposició a commemorar el 26 de gener. Que vindria a ser el 12 d’octubre dels españols.

https://www.theguardian.com/australia-news/2023/jan/09/not-a-day-to-celebrate-wollongong-university-staff-given-option-to-work-on-australia-day-holiday

Josep Blesa (València)

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
10.01.2023  ·  01:16

És clar.
El Procés en el que hi som és el de deslliurar el Principat de Catalunya de l’administració pública espanyola.
És el primer pas, probablement el més important perquè si s’aconsegueix després vindran els demés de forma més ràpida.
A Madrid i París be que ho saben i és per això que porten segles rentant-nos el cervell per tal que no siguem capaços de veure’ns a nosltres mateixos (els del nord, els del principat, els del sud, els illencs o els de la franja) com un conjunt macional.

Artur Quintana
Artur Quintana
10.01.2023  ·  01:16

Perfiacte! que diem pels Ports.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.01.2023  ·  05:03

Els partits no hi haurien de ser. Això ho hem de resoldre des de baix i sense interferències.

Salvador Molins
Salvador Molins
10.01.2023  ·  05:46

A l’Editorial d’ahir, sobre el mateix tema, hi havia comentaris molt aclaridors, referent aquesta Manifestació del 19 de gener del 2023, que per a l’Independentisme és una benedicció del cel.

Carles Benito
09.01.2023 · 15:09, escrivia: “SOLS SI LA MANIFESTACIÓ ÉS MONUMENTAL HAUREM GUANYAT …”

Jo hi voldria afegir una visió complementària:

Aquesta manifestació ja la hem guanyada.

Tots als carrers no sols a BCN.
Fem-la múltiple i arreu!
Silenciosa i precisa, com si intentéssim no despertar la “bèstia”, fem-la unida com una roca.

La vam guanyar amb la crida del MHP Puigdemont.

La vam guanyar quan fa dos dies s’unirem per convocar-la l’ANC, l’Òmnium i el CdR. I, posteriorment, fins hi tot s’hi ha afegit ER.

I la guanyem cada cop que un de nosaltres s’hi disposa.

Serà més gran o més petita, però ja l’hem guanyada, perquè serà un pas rere un altre pas, sense aturador, després d’aquesta en vindrà una altra i, enguany, el seu missatge més perfecte serà el que va expressar, amb molt encert en el mateix editorial, el Sr. Marcel Barbosa 09.01.2023 · 08:14:

“Anulem el Tractat dels Pirineus i signem un nou acord: El Tractat d´Unificació (Reunificació) dels Països Catalans.”

“Evidentment caldrà prendre els carrers!” I aixecar les mans netes, aquesta vegada, veritablement netejades i valentes, regenerades per l’anhel.

I aquell delicte que s’han empescat, de no sé què “agreujats” no existeix fora de la seva ment, tan sols és un reflexe de la seva por, de la por de l’Espanya odiosa i maldestra i també de la por de la França, la jacobina per excel·lència.

Vam votar el Primer d’Octubre de 2017 en el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, legal, legítim i vinculant, vam guanyar-lo sobradament, vam fer la DUI, la Declaració Unilateral d’independència, i no hi hem renunciat, molt al contrari, ens reafirmem cada dia en el compliment del Mandat que vam atorgar al nostre Poble, la nostra Nació sencera, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a la Franja, fins l’Alguer passant per Maó.

Per tot això, tots som reus de presó estrangera i enemiga, mereixem el càstig agreujat de l’odi imperial que ens vol sotmesos, arrossegant-nos per terra com si fóssim cucs, però no se’n sortiran, anirem a totes les manifestacions tumultuoses que ens doni la gana, si volen ens hauran d’empresonar a tots! quines ganes que en tenim!

Visquem la Llengua, la Nació sencera, la Independència, són indestriables!

I, lleials al Mandat del Primer d’Octubre edifiquem la República Catalana Independent, començada i seguida a Waterloo, fins a la plena implementació sobre tot el territori dels Països Catalans.

Un pas rera d’un altre pas, … Endavant!
Hem guanyat aquesta Manifestació i no serà pas la darrera.

Tots al carrer!
No al Tractat dels Pirineus, cap de les seves edicions.
No volem ser ni colònia ni esclaus seus!
Ni França, ni Espanya, som els Països Catalans!

Carles Serra
Carles Serra
10.01.2023  ·  06:38

Dieu apreciat Vicent partits independentistes incluin ER; està clar que no hi ha res a fer amb aquesta visió.
És com un malalt que no reconeix que no ho està.
Si hem arribat aquesta divisió/desastre de l’independentisme, ja em direu quin és el motiu; també seria bo que li donés una ullada a les editorials del professor Ramón Resina, en Rufián és el mascaró de proa de l’espaÑolitzacio d’ER; també si vàreu llegir el llibre que ens vàreu suggerir els catalans apel.len a les nacions unides, tindria molt clar aquesta aportació del meu comentar-hi.
Sento possar aigua el vi, després de tanta alegria que s’aprecia en els comentaris d’alguns subcriptors.
El 19 estaré a la manifestació, com la majoria que s’han fet, des de Brussel·les fins a la Catalunya nord; però aquesta vegada també anire amb un xiulet.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
10.01.2023  ·  07:06

Els partits processistes no desaprofiten aquesta oportunitat d’or per fer-se perdonar mirant de recuperar o de fidelitzar el vot independentista per les Municipals.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
10.01.2023  ·  08:09

Si no aturem el país , serà una passejada. És igual 10 que 20 mil, és l´objectiu del PPSOE+ERC, numeret i cap a casa. O parem i ocupem els carrers centenars de milers o farem una desfilada més. Unificació de la Catalunya partida pels borbons.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
10.01.2023  ·  08:43

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui.

Albert Miret
Albert Miret
10.01.2023  ·  09:10

Està clar o no que el Sánchez no té un pèl d’intel·ligència? A qui més se li acudiria fer aquesta trobada idiota amb el Macron per declarar que ha guanyat la guerra contra Catalunya?
1a. Mostra clarament que Catalunya no forma part d’espanya sinó només una colònia esclavitzada i espoliada.
2a. Cap altre país europeu publicaria urbi et orbi que la fictícia “unitat de espanya” no ha existit mai sense la utilització de la força bruta.
3a. Proclamar que has guanyat una guerra és acceptar que has estat o estàs en guerra.
4a. Quina necessitat en té d’una proclamació d’aquesta índole que ja li està fent més mal que bé, o és que és pur teatre de cara a la Unió Europea perquè li segueixin subvencionant la megacorrupció d’aquesta casa de barrets de la que la madame és ell?
5a. És la demostració ostentosa de què és més curt que una cua de conill, i que el que arriba a assolir és per pur oportunisme, perquè té tota la força bruta a les seves mans, o perquè la resta de partits espanyols són encara més curts que ell. L’únic que té aquest home és que és “listu” com tots els robacarteres, però res més.
6a. Si realment el Macron s’hi apunta, recosiran més del que ja ho està la Catalunya nord amb la Catalunya sud, ja que estaran reconeixent que Catalunya és un sol país sotmès a dues colonitzacions bestials contra les que utilitzen la força sense problemes en ple segle XXI dins d’una Europa que es vanta vergonyosament de ser democràtica.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
10.01.2023  ·  09:36

NI ESPAÑA NI FRANÇA…PAÏSOS CATALANS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Josepmaria Berenguer
Josepmaria Berenguer
10.01.2023  ·  09:54

Ni frança ni espanya, Països Catalans. Una cimera perquè?? perquè en Sànchez hagi de convèncer el jacobí Macron que el procés està acabat. El president francès abomina tant o més que l’espanyol del procés català de independència i, no solament vol creure en la seva quitança, sinó que confia que els governants franquistes espanyols imposin la seva llei colonitzadora contra els catalans.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
10.01.2023  ·  10:03

El dia 19 un bon dia per dir el que son els països catalans i no volem ser ni espanyols ni francesos la nostra identitat com a nació que som

Víctor Torguet
Víctor Torguet
10.01.2023  ·  10:03

Com diu en Josep Costa (qui, com no podia ser d’altra forma, ha esdevingut un líder natural de l’Independentisme Català), el nostre màxim poder està a la Mobilització i el Vot.
Jo afegiria un tercer element als dos poders esmentats: la “Profilaxi contra Polítics i Organitzacions que treballin per i/o amb l’estat espanyol”, per molt indepes que s’autodefineixin. Treballar per la màfia et fa ser un mafiós…
Aquests tres fonaments tàctics (Profilaxi, Mobilització i Vot), juntament amb una Organització a la que només li manca actualment el nivell de lideratge compartit no personalista (el potencial ja hi és), ens ha de permetre que se’ns vegi com un Poble convençut i decidit a definir el seu futur. Un Poble poderós. Que pot passar a l’Acció (no violenta) en qualsevol moment (i ben segur que n’hi haurà de moments. El 19/Gen n’és un).

Els darrers 5 anys hem desfet un gran camí simbòlic, hem deixat als nostres líders fake-indepes que cremin la imatge del Poble que som. La brutal repressió ha fet que se’ns vegi com un poble poruc i manipulable. Un poble al llindar de la derrota. I això és TOTALMENT FALS !!!

El 19/Gen tenim una gran oportunitat per mobilitzar-nos amb un múltiple missatge que és molt important recordar i demostrar: seguim dempeus i amb la mateixa determinació que a l’Octubre de 2017, seguim sent els mateixos (o més, la repressió és un motor molt potent d’adhesió o afinitat amb l’Independentisme), no ens rendim i canviarem, més d’hora que tard, el relat imposat per la Independència. Només depèn de nosaltres !!!

Superada la hibernació per la Pandèmia, hem de tornar a la Mobilització (selectiva, pràctica, no manipulada i intel·ligent), hem de vaccinar-nos contra els Polítics i les Organitzacions fake-indepes que treballin per l’estat espanyol i hem de construir una plataforma electoral que superi els actuals partits fake-indepes que han esdevingut un dels nostres principals enemics (ERC) o llasts (JUINTs, CUP).

Ens veiem el 19/Gen !!
Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint i en el moment oportú…)

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.01.2023  ·  10:09

Ni França, ni Espanya, ni Col·laboracionistes necessaris (els processistes, siguen partits o associacions).

Maria Rosa Martí
Maria Rosa Martí
10.01.2023  ·  10:18

A aquestes alçades, vist el comportament dels uns i els altres aquests darrers anys, no veig “tres partits independentistes” per enlloc.
I consti que em sap molt greu dir-ho !

Oriol Gil
Oriol Gil
10.01.2023  ·  10:30

«al Principat encara pesa massa el mapa de la regió espanyola que porta el nom de Catalunya i la identificació acrítica entre comunitat autònoma espanyola i nació.»

Encara hi pesa tant, benvolgut Vicent, que encara alguns identifiqueu el famós «Principat» amb la comunitat autònoma. Crec francament que hauríem de reservar el nom de Principat per al d’Andorra, o bé deixar de considerar les comarques del Nord com a externes al Principat.

Parlar de «Principat de Catalunya» em sona tan anacrònic com parlar de «Regne de València», però almenys, si fem servir aquesta denominació, no n’exploguem que SEGONA CIUTAT que n’era històricament, la fidelíssima Perpinyà!

Pep Agulló
Pep Agulló
10.01.2023  ·  10:44

LA DIVISIÓ HISTÒRICA DE LA NACIÓ, ÉS UNA FERIDA MOLT PROFUNDA…

M’atreviria a dir que després de la llengua, o al mateix temps, és fonamental la tasca de que cal revertir la divisió que ens han imposat degradant la identitat de la nació en províncies i regions espanyoles perquè és una conseqüència de la guerra històrica d’aniquilació i no podem donar per normal… On són els intel·lectuals catalans?

Però, a més, la defensa de la mateixa llengua des de la unitat de la nació donaria un tomb important, facilitaria una creixent consciència de minoria nacional oprimida…

Tot plegat, perquè em sembla molt bé els tocs d’atenció des de VilaWeb que ens han de fer capgirar el concepte inoculat fins al moll de l’os per Espanya.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
10.01.2023  ·  10:44

Subscric l’editorial i com diu la gran cançó d’en Llach. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys. I volem ser per caminar i caminar per poder ser.
Som i serem dels països catalans, ens uneix la llengua i l’anhel de llibertat. Ara és l’hora d’estar alerta. Som-hi companys!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
10.01.2023  ·  10:49

Com fa esment el Sr. Jaume Riu (22·20h), en la manifestació del 10 de Juliol de 2010 , fòrem molts els valencians que hi participàrem. Des de les institucions oficials tenen por de mostrar-se i cultivar nostres lligams irrenunciables com PPCC que històricament som i ens sentim. Mai serem “països castellans”, per molt “dret de conquesta” que s’atribuisquen Sense menynsprear ningú, però sense deixar-nos absorbir i eliminar per ells, tal com ells tampoc volen ser absorbits i eliminats per altres. Particularment, com valencià, ni soc ni em sent espanyol, sense ànim d’ofendre; com tampoc em sent ofés si els espanyols no són ni se senten valencians o catalans.

JOAN MUNDÓ
JOAN MUNDÓ
10.01.2023  ·  10:59

Tal vegada convindria, a més de la sortida als carrers, omplir d’estelades els balcons i finestres per què vegin els presidents si hi ha o no independentisme a Catalunya.

Josep Vilà
Josep Vilà
10.01.2023  ·  11:03

Cal mostrar al món preferiblement de forma gràfica que Catalunya és un conjunt de peces que conformen un tot-ú, superant per sempre l’amputació del triangle principatí.
Que le President Macron no senti que es tracta d’una afer intern ibèric, sinó que senti el dolor d’una bona mossegadeta a la part baixa del seu Hexàgon.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
10.01.2023  ·  11:11

Les Alberes és un gal·licisme. En català és l’Albera.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_l%27Albera

D’altra banda, excel·lent article, com sempre.

Enric Campderrich
Enric Campderrich
10.01.2023  ·  11:22

Un cop més, gràcies a Vicent pels seus articles tan aclaridors.
El proper dia 19 tots al carrer en defensa de la terra, de la nostra cultura i la nostra identitat
Felicitar també a Josep Riu pel comentari de quarts d’11 de la nit d’ahir on ens recorda l’èxit de la manifestació del 10 de juliol de 2010 en contra les retallades de l’estatut fetes pel TC.

Llorenç Planes
Llorenç Planes
10.01.2023  ·  11:58

Sóc de Bagà, a una vintena de kilòmetres de ‘la ratlla’ estatal entre Espanya i França. Escolto cada dia Ràdio Arrels per Internet i quan sóc a Cerdanya directament per les ones. Puc certificar que la visió de nació sencera que s’hi projecta és infinitament més evident i clara que en qualsevol mitjà de comunicació del sud d’aquesta ratlla .
És més; sempre es refereixen al Principat com a tal o com a ‘Catunya Sud’, mentres que aquí els nostres mitjans parlen sempre de França , amb l’afegitó de Cat. Nord si convé. I encara: Sempre fan servir l’asimètric concepte ‘Catalunya-França ‘ quan en un cas parlem de Nació o de Comunitat Autònoma i de l’altre d’Estat.
Estic tip de dir que tant català és el Carlit com el Puigmal , o Sallagosa que Puigcerdà, en canvi l’un costat és espanyol i l’altre francès. Però els fa mal a les orelles i prefereixen dir que l’un és català i l’altre francès.
Segurament sense voler, amb l’ús de la llengua, parteixen el país en l’imaginari.

Llorenç Planes

Marc Mateos
Marc Mateos
10.01.2023  ·  12:07

Ni França ni Espanya!
Països Catalans!!!
//*//

Daniel Mir
Daniel Mir
10.01.2023  ·  12:27

No estic d’acord amb els que proposen de fer manifestacions a cada ciutat. No la fem a trossets, n’hem de fer una de molt, molt grossa, la més grossa de totes, al lloc on s’han de reunir. Hem de ser tants que no hi puguin entrar més que en helicòpter, encara que aquest sigui el de Rajoy.

Aquest cop hem de donar la campanada. Una campanada que ressoni per tots els campanars dels països catalans i que sigui la primera campanada d’un repic general, arreu, del toc de LLIBERTAT.

PS. Ells tindran la avantatja de no comunicar el lloc de la trobada per que nosaltres no ens hi puguem convocar. Caldrà estar molt atents per a saber a última hora el lloc de real de la manifestació

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
10.01.2023  ·  12:44

El que passa avui amb el Nord de Catalunya, és el que abans amb l’independentisme. Molts ho somniaven, però votaven CiU o PSC, per dir quelcom. Els agradava somniar-ho, però no m’emprenyeu.

Amb el Nord de Catalunya, a causa principalment de la poca informació que ens arriba, molts pensen que és com una mena de llegenda, com el planeta d’Avatar, però no m’emprenyeu. És France.

Estic molt d’acord amb l’editorial d’avui, amb l’únic que matisaria és un detall. De la mateixa manera que Oporto és al Nord de Portugal. Perpinyà, el Canigó, etc… són al Nord de Catalunya.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
10.01.2023  ·  12:47

Esborrem el tractat dels Pirineus i la divisió mental interna que ens imposen. Diguem les coses pel seu nom, El nom històric dels Regnes eren València i Mallorca, a més del Principat d’Andorra i el Comtat de Barcelona. Som, per tant, valencians, mallorquins, andorrans i barcelonins, tots catalanoparlants, ergo igualment catalans. Deixem barcelonesos pel Barcelonès. I potser valentins pels de capital. Per la nació m’agrada més Catalònia, és més substantiu l’original que el pas intermedi Països Catalans.
A la primera divisió provincial, la del Trienni (1620-23), quan volien unificar els regnes de l’Antic Règim en un sol estat, a més de la valenciana de Xàtiva, hi havia Tarragona, Lleida, Girona i Catalunya, capital Barcelona. No va reeixir però ho van intentar.
Tenim pendent la qüestió de noms.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
10.01.2023  ·  13:49

Vicent
per a l’editorial de demà
ER serà present a la manifestació
L’ Aragonés serà present a la cimera amb Macron i Sanches
si us plau
mercès

Pei Iborra
Pei Iborra
10.01.2023  ·  14:06

Seria bo que el dia 19 hi hagués vaga general, però si no n’hi ha, crec que és hora que cadascú vagi demanant dia de festa a la feina. Sigui per dia d’ús personal, sigui a compte de vacances etc.
També cal preveure com substituir els costums del dia a dia: anar a buscar es nens, el gimnàs, etc.
Tenim una oportunitat d’or per fer una manifestació SONADA. Seria una llàstima que no ho fos per tots els “no he pogut anar-hi perquè… ” Les manifestacions no s’omplen només amb el cor.

Roser Caminals
Roser Caminals
10.01.2023  ·  15:31

Cert, i la reunió a Barcelona amb la provocació del “procés acabat” s’ha d’entendre també com una picada d’ull de Sánchez a Macron, de centralista a centralista.

Josep Navarro
Josep Navarro
10.01.2023  ·  15:41

Una ocasió que no ens podem oblidar. Junts totes les bandes de la nació. Prou d’ humiliacions.

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
10.01.2023  ·  15:54

Al MNAC no perdria el temps bramant davant del cordó de les forces d’ocupació.
Tothom amb senyeres i estelades baixaria des d’un lloc cèntric:, per exemple: Passeig de Gracia-Catalunya-Arc del Triomf-Parlament de Catalunya i allà exhibirà una gran senyera.
En els parlaments demanaria preferentment al MHP Quim Torra ens dirigís unes paraules sobre el que va significar i avui encara significa el Tractat dels Pirineus.

Lleonard Solà
Lleonard Solà
10.01.2023  ·  17:16

Ve a tomb, perquè encara hi ha qui creu que els catalans inventem una història diferent per incordiar, de fer memòria sobre una dada que aportà l’autor Antoni Porta i Bergadà a ‘La victòria catalana de 1705’ sobre la naturalesa nacional de Catalunya: “…ho signà Felip V el 1703 -sembla que no de gaire bona gana- el concepte jurídic i definició de la nostra nació amb les següents paraules: ‘Nació catalana és la reunió dels països que parlen català i son el Principat, els Comptats de Cerdanya i Rosselló i els regnes de València i Mallorca els quals están FEDERATS entre si i amb el regne d’Aragó. Catalunya és el Principat més els Comptats i el Principat és LLIURE I INDEPENDENT”
Quedi clar, per tant, que d’invent res de res; és el reconeixement jurídic de la realitat nacional de la Nació Catalana. Que avui en diguem ‘Països Catalans’ només demostra fins a on arriba l’obsessió malaltissa per a esborrar-nos la història. El document on es trobà aquesta declaració va ser localitzat per l’autor en un arxiu dels Països Baixos; on hi arribaria, probablement, des de l’exili del 1714.

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
10.01.2023  ·  18:26

El lema hauria de ser:
NOMÉS SEREU BENVINGUTS QUAN ABOLIU EL TRACTAT DELS PIRINEUS

Carles Roger
Carles Roger
10.01.2023  ·  18:31

Catalunya Nord,Andorra,Franja de Ponent,Principat,l’Alguer,Illes,País Valencià i el Carxe.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any