eleccions

TEMA DEL DIA
Eleccions.
De les tres eleccions que ha d’afrontar l’independentisme les setmanes vinents, les europees són les úniques que permeten la formació d’una llista unitària. Les eleccions espanyoles tenen un component ideològic en l’eix dreta-esquerra que complica una llista unitària, tot i que, a causa de la situació d’excepció que viu Catalunya, l’eix nacional espanyolisme-independentisme s’acabarà imposant en la campanya electoral. No tan sols per l’acció de l’independentisme, sinó sobretot per l’agressiva campanya dels partits nacionalistes espanyols, excitats més que mai per l’aterratge de l’extrema dreta. Les municipals tampoc no afavoreixen la constitució de llistes unitàries perquè cada municipi és un món i les polítiques socials tenen un gran pes a l’hora d’escollir el batlle. Hi ha municipis, com Badalona i Girona, on una part de l’independentisme pacta amb candidatures obertes, i uns altres, com Barcelona, on no ho fa. En el cas de la capital de Catalunya veurem si la decisió d’anar separats permet de tenir un batlle independentista o no.

Les eleccions europees, en canvi, no tenen cap entrebanc per a fer una llista unitària de l’independentisme. El perfil ideològic es dilueix en la distància d’una cambra on tothom va al grup que vol, però la necessitat de l’independentisme de fer arribar un missatge clar, nítid i potent al cor de la Unió Europea és evident. La petició que han fet el president Carles Puigdemont, el conseller Toni Comín i la consellera Clara Ponsatí en el seu article conjunt té tot el sentit. Tres persones que encarnen tres sensibilitats de l’independentisme tornen a posar el debat sobre la taula. Per última vegada.

Abans que el partidisme torni a enterrar-lo, caldria tenir en compte un parell d’elements. La primera és que les europees només poden servir per a dues coses. L’una és resoldre la pugna domèstica entre el president Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras sobre qui encapçala l’independentisme, qui assoleix l’anhelada hegemonia. Aquesta no és una qüestió menor, però és exclusivament domèstica. Europa no mira qui encapçala l’independentisme, sinó quina força té. D’altra banda, ERC haurà tingut les eleccions espanyoles i les municipals per a eixamplar la base de l’independentisme i conquerir, si l’electorat ho vol, aquesta hegemonia.

L’altra utilitat de les europees és que serveixin a l’independentisme per a comptar-se, per a guanyar-les contundentment i enviar un missatge clar a Europa. Són, tradicionalment, unes eleccions de baixa participació, en què l’independentisme, si va unit, pot superar de llarg el 50% dels vots a Catalunya i fer callar aquells que li retreuen que no és majoritari. També cal tenir en compte que una candidatura d’aquestes característiques pot recollir vots a tots els Països Catalans, que li acabarien d’assegurar una sòlida representació al Parlament Europeu.

Aquests darrers mesos, el reconeixement internacional del procés català ha anat augmentant fins al punt de preocupar la Moncloa. Malgrat tots els impediments diplomàtics i amb l’ajut de la prepotència de Josep Borrell, les denúncies sobre la vulneració de drets democràtics a Espanya augmenten a tot Europa, tant d’institucions com d’entitats civils. La batalla internacional és l’única que l’independentisme ha guanyat després del referèndum. Ara pot reforçar-la entrant al Parlament Europeu per la porta gran, amb els seus dos dirigents junts en una llista, a la qual, a més de gent de partits, s’hi podrien afegir moltes personalitats de la societat civil. A l’exili es veu factible. A l’interior les coses són més complicades.

MÉS QÜESTIONS
La fiscalia investiga el cobrament de comissions durant els deu últims anys de Barberá.
L’operació Assut, com l’ha batejada  la Guàrdia Civil, que investiga l’advocat José María Corbín, ha posat la lupa sobre l’última dècada de mandat de Rita Barberá al capdavant de l’Ajuntament de València, entre el 2006 i el 2015. Són els dos últims mandats, quan Barberá obtenia cada vegada més suport electoral i més poder. Mentrestant, el seu cunyat José María Corbín, que avui ha estat empresonat, també obtenia un augmentava del compte de resultats del seu despatx d’advocats, presumptament, a costa del suposat cobrament de comissions com a mitjancer del consistori de València. El despatx Corbín Advocats SL sembla que era la porta d’entrada a la contractació de la batllia de diverses àrees, de manera transversal, sense centrar-se únicament en l’urbanisme. I suposadament repartia favors, prebendes o acceleració de tràmits entre els contractistes del consistori, en canvi de comissions. L’operació, dirigida pel jutjat d’instrucció 13 i la fiscalia anticorrupció de València al costat de la Guàrdia Civil, investiga deu encausats pels presumptes delictes de suborn, malversació i tràfic d’influències, falsedat documental i contra la hisenda pública. Encara no és oficial, però les comissions cobrades per Corbín durant la dècada investigada poden arribar a quatre milions d’euros.

Puig promet d’augmentar l’exempció de l’impost de successions fins al 99%. Comença el ball de propostes electorals. El president de la Generalitat i aspirant a la reelecció, Ximo Puig, ha anunciat el compromís d’establir el 99% de l’exempció de l’impost de successions a empreses familiars en cas que revalidi el càrrec. Ho ha dit durant un acte sobre política econòmica organitzat per la plataforma Volem Més, que li dóna suport. És una de les reivindicacions essencials de les associacions empresarials, sobretot  l’Associació d’Empreses Familiars d’Alacant (AEFA) i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV). L’anterior Consell tenia aquest impost bonificat al 95%, i el govern actual el va rebaixar al 50% el primer de gener de 2017, amb el propòsit d’augmentar la recaptació fiscal, arran del mal finançament del País Valencià. La bonificació del 95% tan sols es va mantenir en les empreses amb una facturació inferior a deu milions d’euros. A la resta fou del 50%, inferior a la de territoris com ara Múrcia o Madrid, on és del 99%. El president ha dit que prenia aquesta decisió per no perjudicar la competitivitat de l’empresa familiar valenciana.

La delegació del govern espanyol a les Illes dona el vist-i-plau a les consultes. La delegació del govern espanyol a les Illes ha donat el vist-i-plau a les consultes sobre model d’estat que es faran en uns quants municipis de Mallorca aquest cap de setmana, i en què els votants podran dir si volen monarquia o república. El 26 de març l’Obra Cultural Balear va registrar un escrit a la delegació comunicant les consultes previstes els dies 6 i 7 d’abril. La delegació ha respost a l’Obra que pren nota de les ‘concentracions’ convocades i explica que no hi veu ‘elements previs’ que les puguin impedir, perquè les empara el dret de reunió. Les consultes es faran a deu municipis: Artà, Alaró, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles i Sineu. El 31 de març ja es va fer la de Valldemossa.

L’avortament porta tensió a la recta final de la campanya electoral andorrana. La despenalització de l’avortament palesa les diferències entre els partits que concorren a les eleccions de diumenge. És un debat que va lligat al manteniment del copríncep episcopal, el bisbe de la Seu d’Urgell, Joan Enric Vives. Demòcrates proposa de crear un servei d’acompanyament a les dones per a avortar, que veu compatible amb el manteniment del sistema de coprincipat. En canvi, els socialdemòcrates volen directament la legalització i que no la signi el copríncep de la Seu, com ja ha passat amb la llei de reproducció assistida. Però la discussió s’ha judicialitzat perquè el dirigent d’Units pel Progrés d’Andorra, Alfons Clavera, va presentar dimecres a la fiscalia una demanda perquè investigués si Xavier Espot, com a candidat de Demòcrates o com a ministre, ha fet ús del fons públic per a estudiar la viabilitat de la proposta de crear un servei d’acompanyament per a les dones que volen avortar. Clavera va matisar que no denunciava la proposta, sinó un possible malbaratament del fons públic. Com que Espot ha assegurat durant la campanya que aquest servei és viable, Clavera entén que s’han fet uns estudis jurídics, tècnics, socials i psicològics per determinar-ne la viabilitat, i sospita que s’han pagat amb diners públics. Si fos el cas, segons el candidat d’UPA, Espot hauria comès prevaricació perquè la constitució ‘garanteix el dret a la vida’.

LA XIFRA
5 diputats del Parlament de Catalunya no poden votar perquè van ser suspesos pel jutge Llarena i un altre és a l’exili. Gràcies a aquesta anomalia, l’oposició ha aprovat una moció demanant a Torra que convoqui eleccions. La CUP no ha participat en la votació.

TAL DIA COM AVUI
El 4 d’abril de 1968 l’activista pels drets civils dels afroamericans Martin Luther King Jr. era assassinat a trets per un segregacionista blanc a Memphis, Tennessee. La seva mort provocà una onada de protestes arreu dels EUA. Més de 300.000 persones assistiren al funeral.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb