polític

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Treballar. Jordi Sànchez és l’únic pres polític català que continua a la presó dels Lledoners, tancat i sense poder sortir a treballar, a diferència de la resta de dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem espanyol per haver organitzat un referèndum. L’ex-president de l’Assemblea Nacional es va acollir, com tots els presoners, a l’article 100.2, que li permetia de sortir a treballar o a fer tasques de voluntariat mentre fos en segon grau. Sànchez va escollir una entitat de la vila de Sants, prop d’on havia viscut fa anys. Tot anava bé fins que va arribar el coronavirus i tots els presos polítics van haver de tornar als Lledoners per confinar-se. Alguns van demanar de passar el confinament a casa, com han fet centenars de presos comuns, però no els ho van permetre.

A mesura que s’han anat aixecant les restriccions sanitàries, tots han anat recuperant les antigues feines o dedicacions i han tornat a sortir de la presó unes quantes hores el dia, de dilluns a divendres, per exercir la tasca encomanada. La junta de tractament de la presó dels Lledoners ha anat avalant la sortida de les presons a tots, d’un en un: com ara la del Puig de les Basses, amb Dolors Bassa, i la del Mas d’Enric, amb Carme Forcadell. Tots menys un, Jordi Sànchez, que continua sense poder sortir. L’actual secretari general de la Crida Nacional va demanar de canviar la seva feina en una entitat social per una de política, de la qual és el president. No és cap partit, sinó una entitat cívica. El Departament de Justícia va autoritzar-ho dijous, però Sànchez es va trobar que la junta de tractament dels Lledoners, integrada per funcionaris de presons, no va veure clara la petició i la va enviar al jutge de vigilància penitenciària perquè s’hi pronunciés, cosa que no havia fet mai, perquè la junta es limita a aprovar allò que decideix el Departament de Justícia, encapçalat per Ester Capella. Això fa que s’ajorni una vegada més la seva sortida per treballar, tot esperant què resol el jutge.

L’excusa de la junta és que el Programa d’Integració i Tractament estableix que la reinserció laboral serà ‘en l’àmbit privat, la docència o una activitat similar, d’acord amb la seva formació acadèmica i perfil professional’, però consideren que treballar per la Crida no entra dins aquesta definició, perquè és una activitat professional ‘vinculada a l’activisme social i polític’. Jordi Sànchez és professor de ciències polítiques i bona part de la seva trajectòria professional l’ha desenvolupada en l’activisme polític i social, treballant pel Síndic de Greuges o com a director de la Fundació Bofill. El problema no és de currículum, el problema és que una junta de funcionaris de presó pugui decidir quina és la feina adequada per a un pres polític que ja no hauria d’estar empresonat i que ho faci amb uns arguments massa pròxims a la fiscalia quan diu que cal reeducar els presos o canviar-los la manera de pensar.

Aquest mena d’actuacions antidemocràtiques i lesives per als drets dels presos s’acompleixen en uns serveis penitenciaris que són competència de la Generalitat. Més enllà de la prudència amb què actua la conselleria de Justícia, és evident que el cas Jordi Sànchez s’ha de resoldre de manera immediata. Perquè, altrament, es pot pensar que el castiguen perquè ha estat un pres incòmode, perquè no ha deixat de reivindicar el tercer grau després de ser sentenciat i perquè creu que la política penitenciària prudent de la conselleria d’Ester Capella va més enllà del punt a què obliga la sentència del Tribunal Suprem. Fa poc, en una entrevista a VilaWeb, va acusar el Departament de Justícia de ‘discriminar’ els presos polítics. Els qui consideren que la solució hauria de ser cercar una altra feina per no tenir problemes, també li poden recomanar que deixi de ser independentista i així els problemes s’hauran acabat del tot. Hi ha membres del govern de Carles Puigdemont que no són a la presó, tot i haver participat en l’organització del referèndum, perquè van arreglar els seus comptes amb la justícia i viuen feliçment amb la família. El problema és que Jordi Sànchez és un home de principis, i no deixarà de ser independentista. No hi renuncià abans, als anys vuitanta, quan l’engarjolava la policia espanyola, ni hi renunciarà ara, que és la Generalitat que demostra no tenir voluntat política d’acabar aquest tracte vergonyós. El seu advocat, Jordi Pina, deia avui en una piulada: ‘Em sorprenen molts silencis a les xarxes de gent que pensava fins avui que tenien els mateixos anhels.’

MÉS QÜESTIONS
Les Corts ajornen l’aprovació de la llei del joc pel filibusterisme de Vox.
Les Corts havien d’aprovar avui la nova llei del joc, amb el suport dels tres partits del Botànic, que ha suscitat les protestes del sector. Però finalment la votació s’ha hagut d’ajornar a dijous perquè Vox ha aconseguit d’evitar la votació. Els diputats d’extrema dreta han presentat un escrit al president de la cambra, Enric Morera, per a mostrar la seva disconformitat per la manera triada per a votar, el vot delegat. Això ha dut tensió a la sessió, hi ha hagut bescanvi de crítiques sobre l’origen del problema, retrets sobre la conveniència d’aprovar-la en un moment tan delicat econòmicament com l’actual, per la crisi sanitària del coronavirus i l’impacte que tindrà en el sector hoteler. Els partits del Botànic addueixen que la llei defensa els més joves i els col·lectius vulnerables, i que serà la més avançada de l’estat espanyol. El nombre de sales de joc ha pujat d’un 100%, ha dit el diputat d’Unides Podem, Ferran Martínez, cosa que obliga a regular l’activitat. Graciela Ferrer, en nom de Compromís, també ha remarcat la proliferació del joc, que ha passat de tenir 250 sales de joc i 9 cases de juguesques el 2013 a 518 sales i 33 cases de juguesques el 2019. El diputat del PSPV-PSOE, José Muñoz, ha atribuït a l’actitud de l’anterior govern del PP la proliferació de sales de joc. A l’oposició, mentrestant, la crítica s’ha centrat en el fort impacte que tindrà en bars i establiments d’hoteleria en un moment complicat per a la crisi de la Covid-19. El diputat de Vox José María Llanos ha anunciat que s’abstindria perquè una part del contingut li sembla encertada. Però ha demanat que la llei s’ajornés fins que no s’hagi tornat a la normalitat per a no perjudicar encara més negocis petits. La norma arriba envoltada de polèmica, amb el sector en peu de guerra i el vot en contra de l’oposició. Jesús Sellés, vice-president de la comissió d’economia, ha presentat el dictamen. Ha recordat que el 10 de març la norma va passar el tràmit d’esmenes en comissió. Aquesta va ser l’última comissió feta al parlament abans de la declaració de l’estat d’alarma pel coronavirus.

El govern de les Illes aprova el polèmic decret de protecció del territori. El consell de govern, reunit de manera extraordinària, ha aprovat el decret de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears, que és el primer pas per a la revisió de la llei de les directrius d’ordenació del territori (DOT). Els consellers de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; d’Agricultura i Pesca, Mae de la Concha; i de Presidència i portaveu del Govern, Pilar Costa, han explicat el contingut del decret llei. Les DOT preveien de fer aquesta revisió a partir dels deu anys de vigència, però, fins ara, no ho havia fet cap govern. La Direcció General de Territori i Paisatge troba primordial que abans es resolguin contradiccions entre creixement real i formal detectades a les Illes. Tot i que avui dia encara no s’han exhaurit els percentatges de creixement (entre el 10% i el 12%, segons l’illa) que establien les DOT, la població ha crescut prop d’un 40%. Aquesta contradicció entre creixement formal i real posa en evidència la gran quantitat de sòl no transformat que havia estat classificat com a urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització en planejaments municipals. Alguns d’aquests planejaments encara són vigents i, per tant, poden emparar encara creixements urbanístics que no compten com a creixement segons les DOT. Per tant, es considera necessari de fer-los aflorar i reclassificar-los abans d’emprendre la definició d’un nou model territorial amb la revisió de les DOT. Tot i que ha estat fortament contestat per les organitzacions ecologistes, com el GOB, el decret llei té per objecte d’establir mesures de protecció i conservació dels valors ambientals, paisatgístics i urbans del territori de les Illes Balears, adreçades a contenir el creixement de la nova urbanització i a reforçar la protecció del sòl rústic, amb la finalitat d’assegurar la rehabilitació i la recuperació d’aquest patrimoni.

Andorra podria esdevenir aviat el segon estat lliure de coronavirus. Si les dades a la baixa es mantenen i no hi ha cap augment inesperat, Andorra pot ser el segon estat lliure de coronavirus, darrere de Nova Zelanda. L’expert que es va encarregar d’adquirir les 150.000 proves d’anticossos, Jim Roldan, ha explicat que molts països segueixen de prop l’exemple d’Andorra i que, amb el pas de les setmanes, es va veient que els individus asimptomàtics són poc transmissors de la malaltia. L’estratègia d’Andorra de la Covid-19 amb el cribratge en massa a tota la població ha estat seguida per més països que també han aconseguit de controlar el coronavirus, però que tenen rebrots. En una entrevista a Ràdio Nacional ha dit que confia que el Principat sigui el segon estat a declarar-se lliure de coronavirus però mantenint les mesures de seguretat. Sobre els dubtes que ha suscitat el fet que en un mateix nucli familiar una persona hagi fet positiu per immunoglobulina M en la prova d’anticossos i la resta no, Roldan ha dit que els asimptomàtics tenen un factor de transmissió baix. També hi pot haver més motius: si la resta de membres ha passat la malaltia de manera molt lleu, pot ser que no hagin generat anticossos. Com que la malaltia és més difícil de localitzar en aquests casos lleus, alguns especialistes estimen que el 50% de contagis provenen d’ells. En el cas d’Andorra, en seria la prova el fet que de cada 10 persones que han passat el coronavirus, 9 l’han passada sense símptomes.

LA XIFRA
2.000 morts per coronavirus han desaparegut de les dades que facilita el govern espanyol. L’explicació que ha donat el Ministeri de Sanitat espanyol al document de dades per a justificar aquest canvi és que es fa una validació individualitzada dels casos, cosa que pot portar ‘discrepàncies’ amb els còmputs aquests últims dies.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de maig de 1938 l’aviació feixista italiana va bombardar el Mercat Central d’Alacant. Fou un dels atacs més cruels contra població civil, amb més de tres-cents morts. El suport de Mussolini a Franco va ser decisiu per a guanyar la guerra del 1936 al 1939.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.