Xavier Forcadell: ‘La qüestió territorial és un tema tabú’

L'UCE debat l'organització territorial d'un futur estat català

VilaWeb
ACN
19.08.2016 - 17:20
Actualització: 19.08.2016 - 19:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que es fa aquesta setmana a Prada (el Conflent), ha abordat avui el ‘debat històric no resolt’ de l’organització territorial catalana. L’expert en dret i coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell, ha instat el govern, les formacions sobiranistes i el món acadèmic a ‘obrir el meló’ amb urgència d’aquesta qüestió, sovint espinosa, per tal d’esbossar l’organització local de l’eventual estat independent. Sobre la taula hi ha uns quants aspectes polèmics que cal resoldre, com ara la capitalitat del Vallès (Sabadell-Terrassa) i el Camp de Tarragona (Tarragona-Reus), les vegueries del Penedès i les Terres de l’Ebre, el paper de diputacions provincials, àrees metropolitanes i consells comarcals o bé la possible fusió de municipis de menys de 1.000 habitants. Amb el debat sobiranista en primera plana, el món independentista s’endinsa en reflexions com ara el futur de les pensions i la hisenda catalana, però ha deixat arraconada la qüestió territorial. Qüestió gens intranscendent, de gran abast en termes socials, geogràfics i polítics. Aquest és l’advertiment que ha llançat a Prada el catedràtic de dret, secretari municipal i coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell.

‘La qüestió territorial és difícil, fins i tot tabú. Hi ha qüestions punyents arrelades des de fa molts anys. Algunes no depenen exclusivament d’un marc jurídic futur, sinó que ja es poden tractar ara. No em sembla que sigui una bona solució ajornar debats que una societat tard o d’hora ha d’afrontar’, ha justificat.

El govern va anunciar un congrés del món local per a final de la tardor. És previst que abans d’aquesta trobada s’organitzin ponències tècniques per a avançar en l’estudi d’alguns dels aspectes més polèmics per a avançar en les conclusions.

Fusió de petits municipis?
A banda de fer esment de les capitalitats administratives i les vegueries, Forcadell també s’ha preguntat si calia reduir el nombre de petits municipis a través de la integració. A Catalunya hi ha 948 municipis, i més de la meitat tenen menys de 1.000 habitants. Alhora, el 70% de la població del país viu a 200 municipis. ‘La norma és la mateixa en tots els casos malgrat que la capacitat administrativa és diferent depenent dels casos. Per exemple, la llei d’urbanisme no distingeix entre una infracció urbanística comesa a l’Hospitalet o a Gisclareny’, ha il·lustrat.

Així mateix, ha posat sobre la taula la idoneïtat dels nivells administratius existents. Així, ha qüestionat la creació del consell comarcal del Moianès, atès que un any més tard d’haver-se establert encara no veu clar ni l’horitzó competencial ni el financer. De la mateixa manera, ha posat en dubte l’aprofundiment en el model metropolità que alguns batlles pretenen de promoure.

El valor de l’Estatut
Forcadell ha fet valdre el model territorial recollit a l’Estatut de Catalunya que el 2005 va sortir del parlament perquè proposava una ‘clarificació’ estructural i defensava la creació de les vegueries per donar cobertura als ‘drets històrics’.

‘El pas del text estatutari per les corts generals espanyoles i el Tribunal Constitucional espanyol va desdibuixar el croquis pactat per les forces parlamentàries, que volia restar poders i competències a les diputacions provincials en favor d’unes altres estructures supramunicipals’, ha lamentat.

Finalment, doncs, la reforma pretesa va resultar ‘frustrant’ i ha quedat dissipada per la llei de racionalització i sostenibilitat local estatal (LRSAL), considerat ‘l’atac centralitzador més gran d’aquests últims trenta anys’, en paraules de Forcadell.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes