‘La tertúlia proscrita’

L’SNP, favorit a les eleccions escoceses un any i mig després de perdre el referèndum

  • Tots els sondejos pronostiquen una nova victòria històrica del partit de Nicola Sturgeon, a molta distància de laboristes i conservadors

VilaWeb
ACN
04.05.2016 - 19:30
Actualització: 04.05.2016 - 19:33

Tots els partits que concorren a les eleccions escoceses de dijous coincideixen en una cosa: aquests són els comicis més importants des que es va restablir el parlament de Holyrood, l’any 1999. No són només les primeres eleccions després del referèndum d’independència de l’any 2014, on un 55% dels escocesos va optar per seguir dins del Regne Unit; també són els comicis que hauran de dissenyar el parlament que més competències ha recuperat des del seu restabliment, amb la possibilitat del ‘Brexit’ a l’horitzó i el debat sobre un segon referèndum d’independència a Escòcia. Segons totes les enquestes, l’SNP, el partit independentista escocès que porta gairebé una dècada al govern, està cridat a la reelecció.

El partit liderat Nicola Sturgeon ja va demostrar la seva força a les darreres eleccions britàniques, el maig de l’any passat, aconseguint 56 dels 59 escons que Escòcia té al parlament de Westminster. Després d’haver estat nou anys al capdavant del govern escocès, les enquestes, lluny de reflectir un desgast de l’SNP per la derrota de l’opció independentista al referèndum i la retirada d’Alex Salmond, en pronostiquen una nova victòria. És més, auguren el seu millor resultat: amb un 52% dels vots, a 21 punts de la segona força, el partit laborista.

‘L’exprimer ministre escocès, Alex Salmond, va fer una feina increïble i crec que és just dir que el referèndum d’independència no hauria estat possible si ell no hagués estat al capdavant del partit’, assegura Stewart Hosie, número dos de l’SNP i parlamentari a Westminster des del 2005, en una entrevista a l’ACN. Hosie descriu la nova líder, Nicola Sturgeon, com a una veu genuïna i autènticament socialdemòcrata amb una gran capacitat d’influència. “Té unes quotes de popularitat que els altres líders polítics no podrien ni somniar”, destaca.

Tot i això, els independentistes escocesos asseguren que cal lluitar per cada vot i no donar res per fet. Segons Hosie, l’augment que les enquestes pronostiquen per a l’SNP reflecteix un augment de l’independentisme, tot i que hi ha independentistes que donen suport a d’altres partits però sobretot posa de manifest un cert malestar per les promeses fetes des de Londres, abans del referèndum, i que mai van arribar. ‘Se’ns va prometre un molt bon pacte per Escòcia que mai s’ha produït’, lamenta Hosie que responsabilitza al govern del primer ministre britànic, David Cameron, de no escoltar les demandes d’Escòcia ni transferir competències legislatives realment importants. ‘El control sobre els nostres impostos encara no és total, no s’han transferit les taxes que s’apliquen a les empreses i només una part molt petita de l’estat del benestar ens ha estat transferida’, explica Hosie que assegura que per tant, la campanya continua.

En qualsevol cas, assegura Hosie, l’objectiu immediat del partit és escoltar a tots aquells que van votar ‘no’ al referèndum de l’any 2014, sigui quin sigui el partit al qual donen suport, descobrir per què van optar pel ‘no’ i preparar un missatge independentista més popular de cara a un segon referèndum. Una possibilitat que, segons Hosie, ‘l’hauran de decidir els ciutadans’ i no l’SNP.

‘No tenim cap pressa per celebrar un altre referèndum’, assegura el número dos del partit. ‘Hem de respectar el resultat obtingut fa dos anys: vam perdre, els partidaris del ‘no’ van guanyar i cal respectar la voluntat de la gent’, afegeix. No obstant això, avisa que tampoc es pot descartar una nova consulta. ‘Si la gent canvia d’opinió l’escoltarem, com faria qualsevol polític, però no insistirem en un segon referèndum, cap polític hauria de fer-ho; però a la vegada, cap polític pot oposar-se a la celebració d’un referèndum si la gent així ho desitja’, insisteix . 

El gran recés dels laboristes
El partit laborista, que actualment és la segona força al parlament escocès amb 37 escons, ja va constatar la seva davallada a les darreres eleccions generals, aconseguint només un dels 59 d’Escòcia al parlament de Westminster. Segons la majoria de les enquestes, el declivi dels laboristes escocesos els pot arraconar fins i tot a la tercera posició, per darrere del partit conservador. ‘No m’agrada especular, les enquestes s’han equivocat moltes vegades i poden tornar a equivocar-se’, assegura Ian Murray, l’únic representant dels laboristes escocesos a la Cambra dels Comuns.

‘El que és evident és que aquestes eleccions són determinants i cal aprofitar molt bé els poders que s’han transferit a Escòcia’, continua Murray, que assegura que el partit laborista és l’únic que proposa mesures positives pel futur en comptes de basar la seva campanya en arguments passats, que ja van ser derrotats, democràticament, amb el referèndum del 2014.

Tant l’exprimer ministre escocès, Alex Salmond com la seva successora, Nicola Sturgeon van descriure el referèndum del 2014 com el ‘vot d’una generació’. ‘Si ens hem de creure les seves paraules, la consulta no s’hauria de repetir, ja es va fer i la voluntat majoritària dels escocesos va ser seguir formant part del Regne Unit’, recorda Murray. ‘Si continuem parlant de constitucions i no de política, Escòcia quedarà enrere, ja hi està quedant’, alerta el diputat, que considera que l’SNP ha fet ‘una terrible gestió dels serveis públics en els darrers 9 anys’ i s’ha centrat en ‘qüestions constitucionals en comptes de donar resposta a allò que realment preocupa els escocesos’.

L’aposta dels laboristes és garantir que els poders transferits a Holyrood s’utilitzin per aturar les retallades, acabar amb l’austeritat i fer créixer l’economia. ‘A Escòcia no li van tan bé les coses com a la resta del Regne Unit; s’han oblidat els serveis públics, la taxa d’atur és més alta que a la resta del Regne Unit i el nostre sistema educatiu, que era l’enveja del món, ja no ho és’, lamenta.

Els conservadors es postulen com els únics capaços de fer oposició
El partit conservador, actualment tercera força al parlament d’Edimburg, aspira ser el principal partit a l’oposició. Un rol que consideren que el partit laborista no ha exercit durant els darrers nou anys de govern de l’SNP. De fet, els ‘tories’ han centrat la seva campanya a presentar la seva líder, Ruth Davidson, com l’única capaç d’exigir responsabilitats als independentistes, als qui acusen de deixar Escòcia desatesa per concentrar-se només en l’assoliment d’un estat propi. A més, argumenten que ells podran garantir que el govern dóna resposta ‘als assumptes que realment importen’.

En aquest sentit, els conservadors deixen clar en el seu programa electoral que evitaran qualsevol intent d’arrossegar el país cap a un nou referèndum d’independència, sigui quin sigui el resultat de la consulta sobre el futur encaix del Regne Unit dins de la UE. Durant tota la campanya, els ‘tories’ escocesos han optat per parlar dels avantatges de seguir units i no dels inconvenients de la independència.

Els liberals demòcrates opten per mirar endavant després de la victòria del ‘no’
Els liberal-demòcrates, amb cinc escons, són actualment la quarta força al parlament de Holyrood i podrien passar a ser la cinquena segons diverses enquestes. El seu principal eslògan de campanya, ‘tornar a fer la millor Escòcia’, s’ha centrat a recuperar els serveis públics que havien estat referents, com l’educació, la sanitat o els serveis locals i que consideren que han deixat de ser-ho. Segons el seu líder, Willie Rennie, els cinc representants que el partit va aconseguir a les darreres eleccions han fet molta feina tenint en compte el seu pes dins del parlament i augura una influència encara major en la presa de decisions si aquesta vegada obtenen més escons.

Pel que fa la qüestió independentista, que no és un tema central en el programa liberal demòcrata, Rennie ha insistit nombroses vegades en què Escòcia tindrà un millor futur si segueix dins el Regne Unit i assegura que és moment de mirar endavant.

Els verds aposten per una nova constitució escocesa
Els verds, amb només dos escons al parlament escocès, defensen la seva capacitat d’aportar aire fresc i idees noves a Holyrood. El seu programa electoral parla de posar els ciutadans al centre de procés democràtic tant a nivell local com nacional. Un sistema democràtic que ha de ser ‘radical, inclusiu, més participatiu i més valent’. A més de centrar-se en una millora dels serveis públics, els verds aposten per la redacció d’una nova constitució escocesa, pensada i liderada pels ciutadans, que retorni els poders a les administracions locals.

En el cas que hi hagués un segon referèndum d’independència a Escòcia, els verds asseguren que farien campanya pel ‘sí’, com ja van fer el 18 de setembre del 2014. Fins llavors, però, defensen que cal construir una democràcia més valenta i oberta als ciutadans alhora que pressionar per aconseguir més i majors poders per Escòcia.

Aposta decidida per seguir dins la UE
Pel que fa el referèndum que haurà de decidir la futura relació entre el Regne Unit i la UE, tots els partits, a excepció de l’euròfob UKIP, coincideixen en la seva aposta per seguir dins del club dels 28. ‘Els laboristes defensem el mateix que vam defensar durant el referèndum d’independència: la unió fa la força i Escòcia i el Regne Unit tindran més influència si segueixen formant part de la UE’, assegura el diputat Ian Murray.

El número dos de l’SNP, Stewart Hosie, també s’expressa en suport pel ‘sí’ al manteniment del Regne Unit a la UE, però amb plantejaments diferents als dels laboristes. ‘Durant la campanya pel referèndum d’independència, se’ns va advertir que una Escòcia independent quedaria fora de la UE’, recorda Hosie ‘i ara pot passar que ens hi arrosseguin fora havent votat seguir dins el Regne Unit!’. ‘Espero que tot el Regne Unit voti quedar-se’, assegura però sí la majoria de britànics voten per sortir de la Unió i una part substancial d’Escòcia prefereix quedar-se, el marc constitucional canviaria, alerta el parlamentari escocès. Preguntat per si això acceleraria la celebració d’un segon referèndum d’independència, Hosie insisteix que això només ho decidiran els escocesos, però assegura que els anhels democràtics dels ciutadans d’Escòcia quedarien molt debilitats si ells votessin per seguir dins la UE i es veiessin obligats a sortir-ne.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any