El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La hipòtesi d’una operació Salmond a la catalana, amb Artur Mas de protagonista, sonava amb més força a mesura que s’acostava la possibilitat d’unes noves eleccions espanyoles. La candidatura de Convergència, Democràcia i Llibertat, va quedar quarta el 20-D, darrere En Comú Podem, Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes. Encapçalada per Francesc Homs, va passar de la primera posició de CiU el 2011 a la quarta, amb la pèrdua de pràcticament la meitat dels vots. Aquest mal resultat podria agreujar-se en unes noves eleccions, segons alguns sondatges. Per això algunes veus dins i fora del partit demanen un gest. Si DiL perd pistonada en unes noves eleccions, corre el risc de perdre el grup propi i anar a parar al mixt. Tanmateix, ha estat Artur Mas qui ha descartat aquesta possibilitat. En unes declaracions per demanar la màxima unitat entre els partits independentistes a les eleccions espanyoles, ha dit que ell no seria el candidat del seu partit.

L’exemple escocès
Amb el propòsit de revolucionar el panorama electoral, l’exemple d’Alex Salmond a Escòcia va saltar a la palestra i hi havia veus que defensaven la fórmula. Recordem que Salmond va dimitir de primer ministre escocès quan els independentistes van perdre el referèndum. Pocs mesos després, va presentar candidatura pel Partit Nacional Escocès, l’SNP, a les eleccions britàniques. La victòria del partit va ser aclaparadora: 56 escons dels 59 en joc a Escòcia (l’SNP en tenia 6 al parlament anterior) i el 50% dels vots. En concret, Salmond va obtenir el 48% dels vots de la seva circumscripció, a Gordon.

Homs no ho veia clar
‘La meva predisposició és de ser-hi. M’agradaria que això es fes amb primàries. Ho he demanat al meu partit. I estic predisposat a ser-hi. Si el senyor Artur Mas es volgués presentar, jo no m’hi sabria presentar en contra. Ja s’ho poden imaginar.’ Així va respondre dilluns les preguntes de Catalunya Ràdio el portaveu de Democràcia i Llibertat al congrés espanyol, Francesc Homs. Avui, en una altra entrevista a RAC1, ha dit que la idea que Artur Mas sigui candidat ara ‘no té ni solta ni volta’.

Un rumor creixent
La proposta de fer candidat Artur Mas si les eleccions espanyoles s’acaben convocant no s’ha debatut formalment en cap òrgan de Convergència. Tanmateix, era una brama que s’havia escampat i alguns articulistes ben connectats amb l’ex-president ja havien exposat aquesta hipòtesi. Agustí Colomines en va parlar en un article al Nacional, i Francesc-Marc Àlvaro ho insinuava en un altre article a La Vanguardia.

El precedent republicà
L’operació tenia una altra referència evident a Catalunya: la candidatura d’ERC el març del 2004. Aleshores, un Josep Lluís Carod-Rovira desposseït del govern tripartit –per la polèmica reunió amb la direcció d’ETA– va encapçalar la llista republicana a les eleccions espanyoles. El resultat d’ERC es va multiplicar: d’1 diputat a 8 i del 5,6% dels vots al 15,9%. Amb aquest resultat a la butxaca, Carod no va recollir l’acta de diputat –amb la qual cosa pogué entrar Agustí Cerdà i deixà el grup parlamentari a mans de Joan Puigcercós– i va agafar força per tornar al govern de la Generalitat en el segon tripartit, dos anys més tard.

La veus del partit
A Convergència hi havia veus discordants sobre aquesta opció. Alguns dirigents consultats per VilaWeb consideraven que era una possibilitat per a remuntar parcialment el resultat del 20-D. Els defensors de la proposta creien que Democràcia i Llibertat podria recuperar la primera posició amb Artur Mas al capdavant. Defensaven que Homs havia de continuar tenint un paper destacat a Madrid i dubtaven si era adient que Mas s’hi quedés o que fes un gest com el de Carod. Però, fins ara, la proposta tenia més detractors que no defensors. La majoria de dirigents consultats per VilaWeb creien que Mas no s’havia d’exposar així en ple procés congressual –la famosa refundació de CDC– i amb unes expectatives electorals dubtoses. Les veus que no donaven suport a la proposta explicaven que una decisió d’aquesta mena havia de prendre-la Mas d’una manera molt directa, perquè implicava un paper determinat per l’ex-president en la nova etapa convergent.

La llista conjunta amb ERC
Si la hipòtesi hagués acabat reeixint, potser hauria tingut impacte en el debat sobre la presentació d’una llista conjunta independentista. De moment, aquesta possibilitat no sembla tenir gaires possibilitats. Homs l’ha defensada a tot i a dret, però els republicans l’han refusada ara sí ara també. Avui, Joan Tardà ha explicat per quines raons la descarta, però ha dit que el partit ho debatria internament quan s’haguessin convocat formalment les noves eleccions. Si Mas s’hagués erigit en candidat de Convergència, s’hauria obert una escletxa per a la llista conjunta, perquè els republicans haurien vist perillar la primera posició entre independentistes i la figura de Mas hauria donat un sentit específic a la candidatura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.