El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha posat entrebancs al procés independentista de Catalunya des del 2013, amb més d’una desena resolucions que han paralitzat i declarat inconstitucionals els passos que han fet els governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont per organitzar una consulta i establir les bases legals d’un futur estat català.

Encara sota la presidència de Pascual Sala, el 7 de maig del 2013, el TC va admetre a tràmit la impugnació del govern espanyol de l’acord en què el Parlament de Catalunya aprovava una declaració de sobirania que incloïa el ‘dret de decidir del poble de Catalunya’.

El parlament va sol·licitar que la suspensió s’aixequés de manera immediata. Però el tribunal, el juliol del mateix any, ja amb Francisco Pérez de los Cobos de president, va acordar per unanimitat de mantenir-la.

La consulta del 9-N
El pas següent del parlament va ser aprovar una nova llei de consultes el setembre del 2014 que va servir de base perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, signés la convocatòria d’una consulta sobiranista de Catalunya el 9 de novembre d’aquell mateix any. Deu dies després d’aprovar-la, el ple del TC es va reunir d’urgència i, a instància del govern espanyol, va resoldre –també per unanimitat– de suspendre tant la nova llei de consultes com el decret de convocatòria.

Per esquivar la prohibició, el govern de Mas va convocar per mitjà de la web oficial de la Generalitat una ‘consulta alternativa’ –que va denominar procés participatiu’–, sense aclarir prou el marc jurídic en què s’havia de desenvolupar ni l’objectiu. Es tractava d’evitar una nova impugnació, però la impugnació hi va ser igualment.

El 4 de novembre del 2014, cinc dies abans de la consulta, el TC la va suspendre cautelarment i va prohibir també ‘les actuacions de preparació de l’esmentada consulta o actuacions vinculades’, per la qual cosa les autoritats i poders públics de Catalunya, en teoria, no podien promoure cap acte relacionat amb la crida a les urnes.

La consulta es va fer igualment. De resultes d’això, hi hagué una querella per desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions contra l’ex-president Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Educació Irene Rigau. Més tard, es va actuar contra el diputat i ex-conseller de Presidència Francesc Homs davant el Tribunal Suprem espanyol.

La resolució de fons sobre la llei de consultes i la primera convocatòria que es va fer del 9-N es va saber uns quants mesos més tard, el 25 de febrer del 2015, quan els magistrats del TC van declarar inconstitucionals dos preceptes de la llei de consultes populars no referendàries del 2014 i nul de ple dret l’acord de convocatòria de la consulta del 9-N.

Mesos més tard, l’11 juny, el TC va declarar que els actes de l’anomenat ‘procés participatiu’ del 9-N també havien de ser declarats inconstitucionals per una raó: ‘És l’estat i no les comunitats autònomes qui té la competència exclusiva per a convocar consultes que afecten l’ordre constituït i el fonament de l’ordre constitucional.’

El procés de ruptura
El 5 de novembre de 2015 el TC va admetre a tràmit els recursos que havien presentat PP, Ciutadans i PSC contra la tramitació parlamentària de l’anomenada resolució de ruptura, que havia estat portada al ple després de ser admesa pels diputats de Junts pel Sí i la CUP. Els recursos van ser estimats parcialment el 6 de juny del 2016: el TC va considerar que els drets dels diputats havien estat vulnerats perquè la cambra havia actuat de manera ‘irregular per prematura’, sense escoltar la junta de portaveus.

Tot i això, en aquesta mateixa resolució els magistrats del TC van desestimar d’aplicar les mesures cautelars demanades pel PP i Ciutadans, que tenien el propòsit d’invalidar els efectes dels acords parlamentaris adoptats pel parlament. De fet, doncs, el TC va avalar que es fes el ple del parlament per a debatre la proposta de resolució que inaugurava el procés de ‘desconnexió’.

La proposta de resolució havia estat suspesa l’11 de novembre del 2015 després de ser admès a tràmit un recurs de l’advocacia de l’estat espanyol en nom del govern espanyol.

En aquesta darrera sentència, el TC advertia la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i Mas de les seves responsabilitats, inclosa la penal, si desobeïen les seves resolucions, però no va acollir la petició que havien fet els serveis jurídics de l’estat per a advertir els càrrecs implicats d’una possible suspensió de funcions.

La resolució de ruptura és declarada inconstitucional
El 2 de desembre de 2015 el TC va dictar la sentència que va marcar els darrers enfrontaments jurídics entre el govern espanyol i la Generalitat, en què declarava inconstitucional la resolució de ruptura.

A partir d’aquell moment, la major part dels recursos presentats per l’executiu de Rajoy, i que han centrat tota l’activitat del tribunal durant el darrer any, han denunciat l’incompliment d’aquesta resolució mitjançant els ‘incidents d’execució’ de la sentència, reforçats amb una reforma del TC que li permet de suspendre les funcions dels qui desobeeixin les seves resolucions.

Fora d’aquesta dinàmica, cal destacar, encara, la resolució per la qual el 3 de juliol passat el TC anul·lava els anomenats ‘pilars de l’estat català’, unes normes que figuraven a la llei catalana de mesures fiscals, financeres i administratives del 2015, entre les quals la creació d’una agència tributària catalana.

El govern va mantenir el seu full de ruta i, arran dels requeriments del govern espanyol, el TC va viure un estiu ben mogut. El 9 de juliol va estimar l’incident de nul·litat que l’instava a actuar contra la comissió d’estudi del procés constituent creada pel parlament, com un pas per a fer realitat l’anomenada resolució de ruptura. Així i tot, es va limitar a fixar els límits d’actuació que els seus integrants no han d’excedir.

Poc després, en una convocatòria poc habitual l’1 d’agost, els magistrats van fer el primer pas per a poder aplicar, si escaigués, la imposició de multes o l’obertura d’un procediment penal contra els responsables de la iniciativa parlamentària.

A conseqüència d’aquesta última decisió del TC –feta pública després de l’estiu, el 6 d’octubre–, la fiscalia va acabar querellant-se contra Forcadell perquè considera que el seu paper en l’aprovació a la cambra de les conclusions de l’anomenada Comissió d’Estudis sobre la Independència podia tenir importància penal.

Finalment, pocs dies abans de Nadal, se saberen dues resolucions del TC que són clau en aquest enfrontament jurídic entre el govern espanyol i la Generalitat: el 14 de desembre s’ha admès un nou incident d’execució de sentència contra les últimes resolucions d’impuls del ‘procés constituent’, entre les quals hi ha la que ratificava la convocatòria d’un referèndum el 2017 amb l’aval de l’estat o sense; i la nul·litat –notificada el dia 23 proppassat– de les tres ponències per a les ‘lleis de desconnexió’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb