Dolors Bassa al Parlament, 29 de gener de 2020. Fotografia: Mercè Ibarz.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Dolors Bassa i el llapis lila. Si algun polític em crec de manera inequívoca quan parla de feminisme és la consellera Dolors Bassa, que ja torna a ser a la presó. Amb un llapis lila, parlava dimarts, un llapis que és una cita igual d’inequívoca: remet a la presidenta Carme Forcadell, que se l’ha inventat, l’ha estès al penal del Mas d’Enric i veig que ha arribat al del Puig de les Basses on hi ha la consellera, dues presons de què es parla molt menys que de la dels Lledoners. 

En la compareixença de dimarts al parlament, Dolors Bassa transmetia llum. No va fer cap exercici electoral, no m’ho va semblar en cap moment, sinó una repassada de les conseqüències del 155, per a tota la població –ho va remarcar més d’una volta– com no havia sentit mai.

No es va deixar cap ni un aspecte ni qüestió d’ordre social, laboral, de vida quotidiana, de la diversitat de la ciutadania. Quan al final de la seva calmada i exhaustiva intervenció va alçar el llapis lila amb la mà dreta, a fe que s’havia guanyat, si algú en dubtava, el dret ben cabal de fer-ho.

És de nou a Figueres, on hi ha aquest centre obert el juny de 2014, l’any del tricentenari, ho recordeu? La pàgina oficial del Departament de Justícia el descriu així, entre més aspectes:

‘En la construcció del centre s’hi han aplicat tècniques capdavanteres i s’ha tingut una cura especial en la reducció de l’impacte visual, de manera que els edificis s’adapten a l’orografia natural del terreny. El projecte d’aquest centre penitenciari, que acompleix totes les característiques del nou model penitenciari català impulsat pel Departament de Justícia, ha comportat una inversió de 108,99 milions d’euros. […] El Centre Penitenciari Puig de les Basses consta de 17 edificis, dels quals destaquen els nou destinats a mòduls residencials, el mòdul d’ingressos i el departament de règim tancat. L’equipament també compta amb infermeria, un edifici educatiu, formatiu i cultural –que acull, entre altres serveis, una escola de formació per a persones adultes–, una àrea d’esports i una zona de serveis on estan ubicats els tallers productius. […] És un centre majoritàriament per a homes penats adults, encara que també disposa de mòduls específics per a joves i dones i per a interns preventius.’ Mira que bé.

Va ser ella, i només ella, qui va parlar dels efectes de la presó en la salut. ‘Fa molt de mal quan sentim de quina manera es banalitza la paraula “presó”; estem forts, és veritat, però sapigueu que tot això ens afecta dia a dia, l’empresonament comporta un risc per a la salut física i mental de les persones i les seves famílies.’ Una acotació extremadament política, remarco. Lluny de l’èpica missionera que en algun moment es va sentir el matí de dimarts, a la mateixa comissió parlamentària.

Si no has estat a la presó, t’ho pots afigurar poc o molt, que és dolenta per a la salut, però afigurar-t’ho no basta ni de lluny, no n’hi ha prou. Mira, sí, procura no anar-hi, pots dir. Si et pensaves que l’estat no t’ho faria, mira, ja ho veus, pots dir també. La presó anivella allò que la saviesa popular diu dels manicomis: n’hi ha més fora que dintre, i no sap, la presó, no ho vol saber, si són verdes o són madures quan hi entres, que hi pots entrar de manera condicional i tot, i sense remei, fins que et condemnin, a dotze anys, amb arguments i ‘proves’ falses que no són rectificades, com és el cas de la consellera Bassa, de qui l’acta diu que era consellera d’Educació (!). Per no parlar de més.

Quan fa més de set-cents dies que és tancada, la Bassa continua essent, veig a través de la tele, la persona que em descriu un bon amic de qui em refio sense pal·liatius: ‘Vaig tractar-la en diverses ocasions quan era consellera, la conec personalment, i és una dona senzilla i extraordinària.’ És la llum que transmet per la tele. Ho poso en present perquè ho podeu veure sempre que vulgueu, busqueu-ho i la trobareu, la imatge audiovisual sempre és en present.

Una abraçada a totes dues, consellera, a vós i a la presidenta Forcadell, cuideu-vos molt. Alceu el llapis lila i continueu informant les internes dels seus drets, també a la presó, i de la bondat de fer exercici diari. Espero que les vostres indicacions per la ràdio del penal als presos sobre sindicalisme i més coses tinguin èxit i deixin petja quan sortiu de la presó, com més aviat millor. 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.