30.05.2025 - 21:40
|
Actualització: 02.06.2025 - 17:23
Senten indignació, ràbia, incomprensió, menysteniment i tristesa. Ligia Marisabel Marquina i Diego Fernando Ruiz, veïns de Badalona, conviuen amb un còctel de sentiments que és molt difícil de pair. Fa dos anys que batallen contra la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per aconseguir la tutela de la seva néta, la Carla. Va néixer el 21 d’octubre de 2023 d’una relació del seu fill Xavier amb la xicota, tots dos menors d’edat, que van decidir de donar-la en adopció. Però els avis paterns van expressar d’un bon començament, fins i tot abans de néixer la criatura, que se’n volien fer càrrec. Així i tot, la DGAIA en va fer cas omís i va enviar la Carla a una família d’acollida d’urgència.
Marquina i Ruiz de seguida es van oposar frontalment a aquesta decisió. Van presentar una demanda contra la DGAIA i van guanyar-la parcialment. La jutgessa Emilia Puga González, en una sentència del setembre, consultada per VilaWeb, revocà la mesura d’acolliment d’urgència de la DGAIA i va establir com a mesura de protecció l’acolliment en família extensa paterna, és a dir, amb els avis paterns. Ara bé, la DGAIA hi va presentar un recurs en contra i la mesura ha quedat en suspens perquè la sentència no és ferma i ara el cas és a l’Audiència de Barcelona. La DGAIA defensa fermament que l’adopció és la millor opció perquè els progenitors de la Carla van renunciar als drets i deures parentals i van optar per posar-la en adopció. VilaWeb s’ha posat en contacte amb la DGAIA perquè expliquessin amb més detall la decisió, però no n’ha obtingut resposta.
“No ens volen dir ni si està bé”
Els avis paterns relaten que viuen la situació amb molt de neguit. Reconeixen que tot plegat els ha causat problemes psicològics –ja van a teràpia amb el fill– i critiquen durament el paper de la DGAIA. Simplement, no comprenen que no puguin quedar-se amb la Carla. “A nosaltres ens han posat una creu perquè no puguem fer res. No hem volgut ni discutir-hi perquè no diguin que som conflictius. Hem aguantat moltes coses perquè no diguin que som conflictius. No bevem, no fumem, res. Hem intentat que les coses vagin bé”, diu Marquina.
S’han sentit maltractats, poc escoltats, que la DGAIA no ha cercat cap via de consens amb la família i que han jugat molt brut. “Fins ara, no han fet una feina de conciliació entre les famílies, ens ha deixat de banda. A nosaltres sí que ens han maltractat psicològicament”, diu Ruiz.
“Se suposa que la DGAIA ha de vetllar perquè els nens estiguin bé en tots els sentits, però ho fan al revés, li fan més mal”, diu indignada Marquina sobre la Carla. Ruiz assenyala que ells també pateixen molt: “Sabem que tenim una néta, resem per ella. Quan és el seu aniversari ho celebrem entre nosaltres, però no en sabem res. No ens volen dir ni si està bé.”
Ells han demanat a la DGAIA de poder establir un règim de visites per a veure la Carla i rebre informació sobre el seu estat de salut i el procés evolutiu. En tots dos casos, els ho han denegat. En els escrits de resposta, consultats per VilaWeb, la DGAIA al·lega que ho complirien un cop hi hagués una sentència ferma. “Des del primer moment hem demanat de veure-la, que ens donessin visites. Ens van dir que, fins que no hi hagués una sentència, no ens deixarien”, diu la dona.
L’oposició dels avis materns i la DGAIA i la judicialització del cas
En Xavier i la seva xicota van amagar l’embaràs fins a darrera hora. Ell ho va explicar als pares a començament de setembre, mentre sopaven. Aleshores, a la noia li faltaven menys de dos mesos per a sortir de comptes. Els dos progenitors tenien claríssim que posarien la filla en adopció. Els avis materns, també. Els paterns, en canvi, van manifestar que se’n volien fer càrrec. “Li vam dir que enteníem la seva posició, però que també entengués la nostra. Ell no volia fer-se càrrec de la nena. Nosaltres, sí”, explica Ruiz.
Els avis paterns van explicar als psicòlegs del cas el desig de fer-se’n càrrec. “És la nostra néta i ho volíem”, explica Marquina. Poc després, van reunir-se amb la DGAIA, en una reunió que, expliquen, no va ser positiva. Segons ells, l’organisme no entenia la seva posició. “Ens deien que estava bé donar-la en adopció. Que si la nena era a casa, hi podria haver algun problema”, assenyala Ruiz.
Tots dos van constatar que no hi havia gens d’interès per part dels avis materns que la Carla anés a casa els avis paterns. La mare era partidària de donar-la en adopció, i els seus pares li donaven suport. “No li tenien estima. No volia permetre que la nena es criés sense amor”, diu l’àvia paterna.
El mateix dia del naixement, el 21 d’octubre de 2023, tal com consta en la sentència, en Xavier va signar l’acta de declaració d’abandonament dels drets i deures inherents a la paternitat. Dos dies després, la mare també va signar la renúncia expressa al mateix hospital, el Trias i Pujol. Els avis paterns expliquen que els materns els van impedir d’anar a l’hospital, i que no hi van anar per evitar un conflicte.
El 25 d’octubre de 2023, la DGAIA va dictar la resolució de desemparament preventiu i acolliment en família d’urgència, basant-se en la renúncia simultània i coincident dels dos progenitors.
La retirada de la tutelada del seu fill Xavier
Després de saber la decisió de la DGAIA, els avis paterns no van trigar a emprendre el procés judicial. El seu objectiu era clar: fer-se càrrec de la Carla. Els avis exposen uns quants motius. Diuen que tenien la voluntat d’acollir la Carla abans del naixement i tot. Concretament, van enviar un escrit a la DGAIA el 17 d’octubre de 2023. També destaquen que el seu fill Xavier no tenia la maduresa emocional ni els recursos per a assumir la paternitat, el consideren molt influenciable i que no ha entès la magnitud de la renúncia. També expliquen que són un nucli familiar sòlid i afectuós i consideren injustificat que la nena fos separada de la família extensa i enviada a una família d’urgència. S’oposen a l’adopció perquè creuen que la menor pot créixer amb estabilitat dins la seva pròpia família biològica.
Ligia Marisabel Marquina i Diego Fernando Ruiz estan convençuts que el seu fill va signar la renúncia per les pressions de la seva xicota i la seva família. “El fill estava enamorat de la parella, nosaltres no existíem, tot el món era ella. Feia tot el que li deien”, explica la mare. Segons ella, en una trobada amb un Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), en Xavier va arribar a acceptar que la Carla anés a casa. “Després de la reunió, ell va anar a l’escola. A la tarda, ja era un altre. La parella li havia trucat per saber què havia passat i l’hi va explicar tot”, relata Marquina.
Enmig del periple judicial, als avis paterns els va tocar d’afrontar un nou xoc. “Una trampa”, segons Ruiz. La DGAIA els va retirar la custòdia del seu fill i el va enviar a un pis de tutelats. Tal com consta en la sentència, l’organisme va obrir l’expedient de desemparament el 9 de febrer de 2024.
En l’expedient, es recull que el menor havia escrit cartes i havia declarat que rebia insults, pressions, amenaces i manipulacions per part dels pares. “Se sent constantment recriminat pels seus pares, que li diuen que és un mal fill i també un mal pare, i el responsabilitzen explícitament del patiment que tenen arran de la seva decisió de renunciar al seu fill”, es fa constar en la sentència.
Els avis paterns neguen el maltractament
Ruiz i Marquina neguen rotundament les acusacions del fill. “També ens havien dit que no era feliç, i això es va demostrar al jutjat, amb document i les declaracions del psicòleg, que no era així”, diu Marquina. La DGAIA va citar els avis paterns un dia a les 14.00, coincidint amb l’hora que en Xavier sortia de l’institut. Ells estaven convençuts que els informarien sobre la Carla, però els van comunicar que els prenien la tutela del fill. En aquells moments, mentre ells estaven reunits a la seu de la DGAIA a Barcelona, un equip s’enduia el fill de casa seva de Badalona. “Total, per aconseguir un objectiu, que la nena la donessin en adopció a no sé qui ni per a què. I que això també ho haurien d’investigar, que potser hi ha un tripijoc. Arribes a pensar de tot… No és normal això que ens ha passat. La jutgessa i la fiscal ho van veure clarament, que no actuaven bé”, diu Ruiz.
Els avis paterns creuen que la retirada de la custòdia d’en Xavier ha estat clarament una maniobra per a debilitar-los i que la DGAIA i la defensa de la mare de la Carla ho van fer servir com a un argument per a qüestionar la seva legitimitat i capacitat per a fer-se càrrec de la seva néta. A divuit anys, el fill va tornar a casa.
A part de la retirada de la custòdia, Ruiz i Marquina també es queixen que la DGAIA es posava en contacte constantment amb en Xavier, tot i ser menor. “Li trucaven sense el nostre consentiment. Era menor. Ens vam encarar amb ells. A veure, parlarà amb vosaltres tantes vegades que vulgueu, però nosaltres ho hem de saber. És un menor”, explica Ruiz.
Els avis paterns tenen tres informes favorables de l’EAIA
Malgrat la negativa de la DGAIA, els avis paterns tenen tres informes favorables dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) de Badalona, que s’encarreguen de fer el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamiliar, i proposen les mesures més adequades per a cada cas. Sobre els informes, la jutgessa diu que “valoren els avis paterns amb capacitats parentals per a cuidar la seva néta”.
El primer informe es va fer el 21 de novembre de 2023, quan els progenitors encara eren menors. S’hi diu: “Valoren que la Sra. Marquina i el Sr. Ruiz disposen de les competències parentals necessàries per a garantir el benestar tant d’en Xavier com de la Carla, vetllar pel desenvolupament i benestar dels dos, i procurar-los un entorn adequat.” L’informe també reflecteix que en Xavier encara no ha pogut fer una “comprensió estructurada sobre el naixement de la Carla i de les repercussions que comportaria la irreversibilitat d’un procés d’adopció” i que, arran del seu discurs d’adolescent, està centrat en les seves pròpies necessitats i expectatives.
El segon informe de l’EAIA és del 15 de juliol de 2024 i diu que: “Tant la Sra. Marquina com el Sr. Ruiz disposen dels recursos personals i les habilitats parentals per a oferir un entorn familiar que afavoreixi el correcte desenvolupament d’un infant.” En aquest cas, l’EAIA considera que el més beneficiós per a la Carla és que passi a viure amb adults que esdevinguin els seus referents estables, ja que mantenir durant més temps l’actual mesura d’acolliment temporal podria perjudicar el seu desenvolupament afectiu i relacional en el futur.
El tercer informe, del 16 de juliol de 2024, s’emet a requeriment del jutjat i se centra a fer una valoració específica del vincle entre la Carla i els avis paterns. L’informe fa palès que Ruiz i Marquina sempre han atès les demandes de part de l’equip tècnic, que han mantingut un discurs en concordança amb el desenvolupament de la néta, “en el qual posaven en manifest la voluntat de participar activament en les intervencions tècniques que promoguin el benestar de la Carla”, i que han sol·licitat informació periòdica sobre l’estat de salut, el desenvolupament de l’infant i que han mostrat un “ferm interès per l’establiment d’un règim de relació amb la menor de referència; i també han manifestat de manera reiterada la seva voluntat d’esdevenir els referents familiars estables per a la Carla.”
Aquest darrer informe de l’EAIA, també diu: “El més adient per al benestar de l’infant Carla és que pugui establir-se un règim de relació amb els seus avis paterns a la brevetat possible, indispensable per poder concloure la valoració de les competències de la Sra. Marquina i del Sr. Ruiz, com a eventuals guardadors de la menor de referència”.
El jutjat també va encarregar un altre informe, en aquest cas, a l’Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família (EATAF) a fi de valorar les capacitats parentals dels avis paterns. Entre més qüestions, s’hi detalla que la situació sociopersonal de Ruiz i Marquina presenta uns condicionants suficients per a assumir la funció d’atenció i cura d’un infant i disposen de competències parentals per a oferir “un entorn estable i nodridor, tot i que hi ha àrees susceptibles de millora, com l’educativa”. Tanmateix, l’EATAF considera que el projecte d’acollida és “d’especial complexitat“, perquè es basa en la renúncia dels progenitors i en la convicció dels avis que el seu fill canviarà d’opinió i assumirà la paternitat, fet que pot generar confusió de rols familiars, tensió emocional i manca d’estabilitat.
La jutgessa defensa els avis paterns
En la sentència, la jutgessa dóna suport a Ruiz i Marquina i desautoritza de manera raonada la posició de la DGAIA en diversos punts clau. La magistrada va acordar de mantenir la declaració de desemparament, però va revocar l’acolliment en família d’urgència i l’adopció com a prioritat perquè considera que els avis paterns són una opció estable i segura. “Ha de prevaler l’interès superior de la menor, i aquesta jutjadora entén que l’acolliment en família extensa paterna, és a dir, amb els seus avis paterns, els qui es preocupen des del primer dia pel benestar de la seva néta, és la mesura de protecció més idònia per a la Carla”, diu la magistrada.
“Ara l’interès a protegir és el de la Carla, que té uns avis i una família extensa que la vol, que li pot donar estabilitat i seguretat. No podem valorar hipòtesis de futur com una família adoptiva que doni una vida plena a Carla, si en el present tenim una família extensa que sí que sabem que pot donar-li-la, com a avis, amb suport d’especialistes si cal”, també recull en la sentència.
Hi ha més temes que la magistrada qüestiona. D’entrada, no comparteix tot el contingut de l’informe de l’EATAF, que va encarregar ella mateixa. Diu que ni la prevalença del vincle sanguini, ni el fet que els avis paterns creguin que el fill canviarà d’opinió ni la confusió de rols són un element de risc. “Quants avis es fan càrrec dels seus néts, sense que es valori com a factor de risc, sinó al contrari, es manté l’enllaç de la menor amb la família d’origen”, es pregunta retòricament la magistrada.
La magistrada també considera que durant el judici no van quedar acreditats els fets que es van descriure en la resolució de la DGAIA de desemparament del Xavier, que va indicar maltractament per part dels pares. A més, diu que fins que no va néixer la Carla, no es van posar en dubte les capacitats parentals dels avis paterns “ni consta intervenció dels serveis socials en el nucli familiar”.
A partir d’informes psicològics, la jutgessa sosté que tot fa pensar que la decisió d’en Xavier de donar la seva filla en adopció no va ser meditada ni en va valorar prou les conseqüències. “La situació emocional d’en Xavier durant el seu interrogatori, els dubtes en les respostes, denoten aquesta manca de maduresa posada de manifest tant per l’EAIA com pels actors per tenir consciència de l’abast de la seva decisió”, diu.
L’apel·lació de la DGAIA
La DGAIA va interposar un recurs contra la sentència de la jutgessa. L’organisme defensa que la decisió judicial representa un excés de jurisdicció perquè la competència per a determinar les mesures de protecció recau legalment en la DGAIA. “Considerem que l’autoritat judicial s’avança en la determinació de la mesura protectora que correspon a la petita Carla, cosa que és una facultat que correspon a l’administració”, diu en l’escrit.
La DGAIA també al·lega que els avis van perdre la legitimació per a intervenir en el procediment tan bon punt el pare biològic va assolir la majoria d’edat i va reiterar la renúncia a la paternitat. “Considerem que no hi ha perpetuació de la legitimació activa. N’hi havia en el moment de presentar la demanda i una vegada adquirida la majoria d’edat pel progenitor ha cessat la legitimació dels avis paterns”, diu la DGAIA en l’escrit.
L’organisme també considera que la sentència fa una valoració errònia de la prova practicada, i dóna més pes als informes favorables als avis que a la voluntat mantinguda dels progenitors i als informes tècnics que advertien de possibles riscs en l’acolliment familiar.
