18.04.2026 - 18:35
|
Actualització: 18.04.2026 - 20:18
Lluís Llach, Joan Matamala i Ariadna Heinz, en aquest ordre, han estat els candidats amb més vots obtinguts en les eleccions per a formar part del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), segons els resultats provisionals publicats. Les votacions s’han allargat del 14 d’abril fins avui, però no hi havia un gran misteri sobre el resultat final.
Llach, actual president de l’entitat, ha obtingut 1.972 vots. L’ha seguit amb força diferència de vots Matamala, que ja forma part del secretariat nacional, i n’ha obtingut 1.285. Amb pocs vots de diferència ha quedat Heinz, que n’ha obtingut 1.226. La resta de membres que formaran part del secretariat nacional són, per ordre de vots obtinguts: Mercè Llobera, Pere Pugès, Sílvia Ventura, Mireia Juanola, Josep Vila, Montserrat Llobet, Josep Ignasi Rigau, Maria dels Àngels Abellán, Albert Oller i Oriol Duch. En aquest bloc nacional, s’hi han presentat setze candidatures i hi havia tretze places, per tant, tres candidats n’han quedat fora.
Per primera volta en la història de l’entitat, hi havia menys candidats que no pas places al secretariat, de manera que pràcticament tothom que s’hi ha presentat ha pogut accedir al lloc al qual optava. Només hi ha hagut una mica de pugna al bloc nacional, atès que hi havia setze candidats per a tretze places, i al bloc de les Comarques Gironines i l’Empordà, on hi havia sis candidats per a cinc places. A la resta de circumscripcions, ja hi havia els candidats justs o menys dels necessaris, fins i tot.
Els candidats elegits per al bloc sectorial han estat, per ordre de vots: Helena Pol, Daniel Carulla, Anna Ariño, Antoni Soy i Jordi Manyà.
Els elegits del bloc territorial han estat: Maria Teresa Calveras, Elnur Bayramzade, Lluís Sobrevia, Joan Carles Manzanero, Rosa Maria Quintana, Agnès Barba, Albert Jordi Vendrell, Antoni Andreo, Climent Faus, Benet Oliva, Enric de Vilalta Pach, Montserrat Pugès, Alícia Casals, Josep Lluís Abad, Jordi Carbonell, Xavier Codó, Pepa Sans, Mercè Zamora, Xavier Nonó, Octavi Casellas, Anna Critg, Sebastià Ulloa, Carles Critg, Núria Sardà, Salvador Garreta, Alfons Borrell, Jordi Llobet, Paulí Fontoba, Blanca Currià, Maria Rosa Solé, Miracle Nadal Sales, Begoña Pardo, Jordi Altarriba, Eudald Camprubí, Josep Lluís Eras, Jordi Martí, Eulàlia Sirvent, Miquel Vila, Miquel Mayol, Joan Ridaura i Francesca Sol.
Com a candidat del bloc jove, ha entrat el candidat Xavi Aibar.
Procés de votacions
Les votacions són digitals, per mitjà del portal intern de l’ANC, però s’han habilitat divuit llocs presencials per a ajudar aquelles persones que hagin necessitat assistència, a Barcelona, Arenys de Mar, Vilassar de Mar, Sant Cugat, Terrassa, Granollers, Verges, Girona, Darnius, Vilanova i la Geltrú, Reus, Montblanc, Lleida, Igualada i Vic.
Aquestes setmanes, els candidats han pogut explicar les seves propostes i respondre a les preguntes dels socis, però no han pogut dir si aspiraven a un càrrec concret. Els estatuts prohibeixen que puguin dir si voldrien presidir l’ANC i ni tan sols l’actual president, Lluís Llach, no ha pogut expressar si volia mantenir el càrrec. A causa d’això, tampoc no s’ha pogut saber si Pere Pugès, fundador de l’ANC que ha proposat una refundació de l’organització, aspirava a la presidència o a algun altre càrrec.
Refundació de l’entitat
La proposta de Pugès parteix d’un diagnòstic dur: l’ANC ha quedat reduïda a un espai molt limitat, com una entitat més de la societat civil, especialitzada en la mobilització, però amb una capacitat mobilitzadora molt més baixa que en el passat. Defensa que l’organització ha d’assumir que no tornarà a ser el moviment de masses que va ser i proposa de reposicionar-se com l’avantguarda d’un independentisme que avui té molts més actors. Per això, Pugès proposa de treballar conjuntament amb el Consell de la República en un projecte de construcció de la majoria social, articulat al voltant de les sobiranies energètica, alimentària, financera i cultural i traduint en xifres concretes els dèficits que implica per als catalans pertànyer a l’estat espanyol.
La refundació que vol Pugés proposa de reduir el secretariat nacional de 77 a 55 o 61 membres, eliminar la candidatura per al bloc nacional, renovar-lo per meitats cada dos anys per garantir-ne la continuïtat i permetre de presentar propostes col·lectives durant les campanyes electorals. La refundació s’hauria de completar al cap de sis mesos després de l’elecció del nou secretariat, amb una assemblea general extraordinària en què s’aprovaria el nou full de ruta, el projecte de construcció de la majoria social i una reforma dels estatuts.
