“Llompart va transformar cada paraula en una declaració d’amor a la seva terra”

A cent anys del naixement de l’autor i intel·lectual de referència, avui s’ha fet l’acte central de l’Any Llompart. Un homenatge a la figura d’un home que “va saber transformar cada paraula i cada gest en una declaració d’amor a la seva terra”. Són paraules l’escriptor i amic Gabriel Janer Manila, que ha estat l’encarregat de fer un repàs a la vida i obra de l’autor, també del vessant personal, amb la cura de triar cada paraula, com hauria fet Llompart, i sense deixar de banda certa ironia per construir el relat que l’ha homenatjat.

Però abans el govern ha presentat l’acte –organitzat per l’Institut d’Estudis Baleàrics– que s’ha fet a Ca n’Oleo. Ha estat el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, a qui ha tocat de llegir un discurs que, en la retòrica, ha deixat pels núvols la figura de Llompart i de la feina que va fer per la terra i cultura catalanes. Un discurs, però, que s’allunya de manera abismal de les polítiques que, a la pràctica, el govern del PP pacta amb l’extrema dreta de Vox.

Bauzá l’ha definit com “un arquitecte de la consciència cultural”, com “una veu i ploma al servei de la llengua i territori”, amb “una poesia carregada de bellesa i compromís”.  “Llompart va entendre que la cultura no és un luxe, sinó una eina de cohesió i creixement”, ha dit. Tal vegada és això que no ha entès aquest govern.

I el conseller insistia: ha recordat que Llompart havia teixit ponts entre generacions, llengües i territoris. “Va saber veure que la cultura catalana és un tresor que es cuida i que hem de cuidar cada dia.” Per això l’ha definit com a símbol vigent, que ens guia, amb la seva grandesa, passi el temps que passi. “Ens fa sentir orgullosos de la llengua catalana, de les nostres arrels i la nostra terra”, ha afegit, abans d’esmentar que “defensar la nostra llengua i la nostra cultura és defensar la dignitat del nostre poble i la nostra història”.

Avui ha estat un punt de partida, més que una commemoració, com ha volgut remarcar el govern. “Un recordatori que tenim una història rica i un futur ple de reptes”, ha dit, i s’ha compromès a difondre el llegat de Llompart com a patrimoni viu.

Construir el món amb les paraules

Minuts després algunes gotes han caigut del cel. No sabem si Llompart es removia i hi feia acte de presència, bé per no entendre les polítiques del govern o bé emocionat per les paraules que ha tingut per ell el seu amic Gabriel Janer Manila.

Janer Manila ha volgut recordar-lo com un home que, tot i les magrors que li van tocar de viure durant la infantesa, ho va fer amb la il·lusió de construir el món amb les paraules. “Avui Llompart ens diu que el país és la llengua, la cultura… i jo afegiria: un poble que ha perdut la memòria, que no es recorda del seu passat i el deixa anar com si les paraules es perdessin en un riu, és un poble condemnat a morir de fred”, ha reblat.

Els mots van ser una de les raons de ser de Llompart. Per aquest motiu Janer Manila ha recordat que les dictadures hi exercien una pressió dramàtica i que, gràcies a Llompart, sabríem per sempre el significat exacte de paraules com amor, terra, por o mort, ben presents en la seva obra.

Reivindicació de l’amor

Janer Manila ha reivindicat l’amor. “És cert que Llompart fa servir molt el concepte de la mort, però també el de l’amor”, ha dit, i ha afegit que Llompart feia una invitació rotunda al carpe diem en la seva poesia amorosa.

“Va ser un home responsable entre la misèria i l’adversitat. Defensor de causes justes”, ha reiterat, abans de passar a recordar anècdotes que va viure amb ell. Per exemple, la de les nits de Cap d’Any que van compartir amb més autors, com ara Maria Aurèlia Capmany, Miquel Àngel Riera, Antònia Vicens, Aina Moll i Josep Melià. “Ajuntava la reflexió seriosa amb la ironia”, ha recordat, i ha confessat que fins i tot un dels anys els va proposar de fer una sessió d’espiritisme: “Convocà l’esperit de Llorenç Villalonga enmig de nosaltres.”

Un altre any va voler llegir un fragment d’un poema del seu últim aplec: Joc de la mort i les estacions, que llavors encara era inèdit. Allà hi tornava la mort. I Janer Manila va saber que Llompart començava a tenir por. Fins que un dia una telefonada entre les tres i les quatre de la matinada el va despertar: Llompart volia que Janer Manila l’acompanyàs fins al darrer moment. “Estava sedat, li vaig agafar la mà i quan li vaig estrènyer, vaig tenir la percepció que era morta.” Tan sols dues hores després van certificar la seva defunció: “Havia mort mentre el dia creixia a l’altra banda dels finestrals.” I, com diria Llompart, de sobte, la nit.

L’acte, que ha estat també sentit, ha acabat amb els alumnes de l’IES Josep Maria Llompart, que han llegit un seguit de poemes de l’escriptor per acabar l’homenatge com mereixia: amb la seva escriptura i el significat que va voler donar als seus mots.