Tot va començar a anar malament perquè al principi dels nostres dies Eva es va menjar una poma i ara fa un any un xinès va fer igual amb un pangolí, o potser un ratpenat, ecs, però bé, no passa res, és molt lluny això de Wuhan, o no tant, que ara estem tan globalitzats que de cop ja ho tenim a Itàlia i encara no sabem com anomenar-ho, SARS-CoV-2 o coronavirus o Covid-19, però res, com a molt ens n’arribaran un parell de casos i serà com una grip, potser una mica més forta, però una grip, podem continuar fent vida normal i el Mobile World Congress no l’anul·larem pas, que és un congrés molt important per al país, o mira sí, l’anul·lem perquè resulta que no ve ningú.

A veure, calma, aneu amb cura només si coneixeu algú que ha estat a Itàlia fa poc, o a l’Iran, o a la Xina, és clar, i si per casualitat teniu mal de cap i febre i tos doncs sí, aneu al metge, bé, no hi aneu que es veu que hi va molta gent, truqueu al 061 dels amics de Ferrovial, o al 112, de fet tant se val, perquè no donen l’abast i tampoc no us l’agafaran, però si no teniu cap connexió italiana, no cal que patiu, o sí, sobretot si també teniu diarrea i heu perdut l’olfacte i el gust, aleshores sí que teniu números d’haver-ho agafat, que es veu que les epidèmies ja ho tenen, això, que s’escampen, i aquesta s’escampa tant que és una pandèmia.

A veure què ens diuen les autoritats, que això s’ha anat fent gros i se’ns va descontrolant, i mira tu, estat d’emergència, és dijous però demà segurament no hi haurà escola, els nens poden continuar anant al parc, això sí, o no, que no hi vagin i precintem els parcs, que els nens són uns grans transmissors, que no paren quiets i tot ho toquen, de fet que tothom es quedi a casa, confinament domiciliari, corre a comprar paper de WC, molts rotllos, que això dóna seguretat, i farina, molta farina, que farem galetes i pastissos, i apuntem-nos a Netflix i aprofitem-ho per fer endreça i arreglar aquella prestatgeria que fa anys que mig cau.

Tancats a casa i enganxats a les notícies, totes dolentes, fins i tot surten militars a la televisió, això vol dir que o hi ha hagut un cop d’estat o estem fatal, o totes dues coses alhora, que a Madrid han agafat el comandament i ho han centralitzat tot, qualsevol excusa és bona, així totes les màscares i guants i EPI que necessiten metges i infermeres els poden beneir amb aigua del Manzanares abans de repartir-los amb l’eficàcia habitual, els hospitals i les UCI estan col·lapsats i el personal que hi treballa apareix esgotat a les notícies vestit amb bosses de la brossa i ulleres de submarinista, coses del repartiment centralitzat i de la manca de recursos generals i de les destrosses al sistema sanitari nostrat, i a les residències els avis cauen com mosques, sols i abandonats, per vergonya de tots però d’alguns més.

I allò va ser la primera onada, seguida d’una segona, i una tercera, i una quarta, com al mar, i ara ja no sabem on som, i ens han confinat al domicili i al municipi i a la comarca, encara manquen vegueries i bisbats i regions militars, aplicant el mateix criteri a tothom, és igual si vius a Bellvitge o a Esterri d’Àneu, i de tant en tant ens desconfinen perquè tothom pugui moure’s alhora, sobretot si són vacances, i així gastem diners i ajudem un sector turístic i gastronòmic arruïnat, ara en grups de quatre, ara en grups de sis, per Nadal galets i grups de deu, bombolla amunt i bombolla avall, anem variant els horaris i si algú en treu l’aigua clara li donem un premi.

Distància, mans i màscara és el nou mantra universal, un cop descartat anar amb guants de làtex a tot arreu i desinfectar amb lleixiu la llauna de tonyina del supermercat, al principi també hi havia qui posava tota la roba a rentar cada cop que sortia de casa, ara ja no, ara ens posem gel a les mans fins que ens cau la pell a tires i anem provant combinacions de màscara, tèxtil a sota i quirúrgica a sobre, només tèxtil, FFP2 reforçada amb la d’en Canadell, quines són útils i quan calen realment encara no ho hem aclarit del tot, però hi ha models per a tothom i es veuen més estelades que estanqueres, o sigui que encara hi ha esperança, i si ets fumador te la pots treure, però no parlis al metro.

Les vacunes, ai les vacunes, quina competició més bonica, semblava una cursa de cavalls, amb AstraZeneca, Pfizer, Moderna, Sputnik i Janssen al galop, a veure qui arriba primer, beneïda recerca mèdica, llàstima que després calgui distribuir-la i això ja no estigui en mans d’investigadors sinó de buròcrates, al final han marejat tant la perdiu que han donat ales al moviment antivacunes i als vets particulars, jo sí però només si és la Pfizer, jo qualsevol menys la russa, que ja se sap aquests russos, tothom més preocupat per la trombosi que pel coronavirus i això de les franges d’edat que tampoc no s’acaba d’entendre, els qui tenen entre 66 i 79 anys descobreixen que viuen en terra de ningú, i qui porta la primers dosi viu amb la incertesa de no saber si li’n posaran una segona ni si serà de la mateixa marca o d’una altra o directament un dry martini en vena.

Ha passat més d’un any i la covid-19 l’escrivim amb minúscula perquè ja és de casa, ens ha canviat la vida, si per sort la conservem, que ja ha matat un milió ben llarg de persones arreu del món, unes 30.000 als Països Catalans, ens ha girat la vida com un mitjó, i ara parlem de brots i variants, i de riscs de rebrot i velocitats de contagi com si tots tinguéssim el MIR, i fem de l’antisocialitat virtut, i no ens abracem ni ens toquem, els contactes estrets només en la més absoluta intimitat, i obeïm, obedients, els pocs polítics que ens semblen sensats i la resta que en situacions de crisi com l’actual demostren per què només a la política es poden guanyar un sou, i assistim astorats a ordres i contraordres fora de qualsevol lògica, i és trist que més d’un any després l’única lliçó que hàgim après és que hem de ser obedients.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.