La llibreria Quart Creixent, una defensa valenta i de resistència del català a Palma

Sabíeu que a Palma hi ha portals capaços de traslladar-vos a un nou món? N’hi ha pocs. La majoria ha desaparegut amb els anys, víctimes de crisis, de la manca de relleu per a mantenir-los o del mal dels mals, la turistificació. D’altres, s’han conservat per un instint de supervivència necessària: no tan sols la pròpia, sinó la de les persones fidels que els travessen, necessitades de gaudir d’un racó d’autenticitat en una ciutat com més va més aliena, estranya i irrecognoscible.

Un d’aquests, en particular, s’ha erigit durant els darrers quaranta-dos anys en símbol de la cultura catalana. Una decisió valenta, l’any 1982, va dur tres amics, Toni Artigues, Jaume Corbera i Maria Pons, a obrir-lo en una antiga farmàcia del carrer d’en Rubí, al número 5, a tocar de la plaça Major. En aquella estètica apotecària de la façana, hi veiem d’ençà de llavors unes rajoles amb una lluna, unes estrelles i un nom: Quart Creixent. En aquell indret avui envoltat de lloguer turístic, hi ha l’única llibreria de Palma exclusivament en català.

“Som els únics de tot Mallorca que sempre hem volgut mantenir aquest esperit”, diu Miquela Serra, la històrica llibretera del negoci, que fa ni més ni menys que 32 anys que guarda aquest portal. És la cara visible d’un projecte en el qual, a la decisió d’Artigues, Corbera i Pons –que ho va acabar deixant– s’hi van afegir Arnau Amer, Maria Dolors Fernández, Jerònia Oliver i Miquel Serra, el seu germà. “Volien una llibreria en català”, conta la llibretera, que avui es jubila, però no solament això: “La idea era que fos un centre cultural, que s’hi fessin moltes activitats.” I així va ser. De fet, la va inaugurar Joan Brossa, i per aquell portal hi passaren molts més autors, entre els quals, Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Blai Bonet, Miquel Àngel Riera o Antònia Vicens.

Aquells anys no era fàcil trobar llibres en català a Palma. Ni gairebé a Mallorca. Artigues i Corbera, com a professors d’universitat, ho van trobar a faltar. “Una aposta molt valenta, molt arriscada aquells anys, i fins i tot ara”, diu Serra. I hom no sap si somriure, satisfet, per poder passar una bona estona entre les seves parets intentant de trobar el llibre, en la llengua pròpia, que l’acompanyarà tota una vida al cap i a la prestatgeria, o deixar sortir el lament perquè un fet tan natural encara sigui extraordinari.

Més enllà del negoci

Conta Serra que Amer sempre deia que Quart Creixent no era un negoci, sinó “un portal i un servei obert a la cultura catalana”. De fet, ‘llibreria independent’ i ‘negoci d’èxit’ són, avui, conceptes que s’allunyen. “La situació del món del llibre és difícil. La d’una llibreria petita, també. Sobretot per les noves tecnologies que han arribat. No fa falta dir qui és el gran enemic de les petites llibreries”, diu Serra. Perquè la venda electrònica ha fet molt de mal, més encara d’ençà de la pandèmia. No pas els llibres digitals, que en un moment donat semblaven el diable, però que no han pogut competir amb la màgia del paper. Aquelles olors. Aquella seguretat de palpar entre els dits una història i, d’alguna manera, poder-s’hi endinsar completament.

Malgrat tot, al començament d’aquestes línies esmentàvem el mal dels mals. “A Quart Creixent li ha caigut damunt, també, el barri on se situa, el centre històric. En aquest carrer, fins fa deu anys, hi vivien famílies mallorquines que venien a comprar. Ara en queden comptats”, lamenta. Veïns expulsats pel lloguer turístic, pel model econòmic que omple butxaques a un sector molt determinat i que obliga la resta a remar a contracorrent.

En aquesta cursa per no negar-se, les editorials també tenen un paper fonamental. I més, si xerram de llengua catalana i de les Illes. “S’edita moltíssim en català. Quan vaig començar aquí, no s’editava tant, ni molt manco. A Mallorca hi ha molt bones editorials, jo aquí sempre els he tingut molta d’estima i els he intentat posar davant de tot”, diu Serra, que tampoc no es vol oblidar de la secció infantil. Perquè dins el portal de Quart Creixent n’hi ha un de més xicotet per als més petits.

I aquí hem d’entrar en una qüestió generacional. Un buit difícil d’omplir: els adolescents que com més va menys llegeixen. “Molts clients tenen una ‘certa’ edat, com jo mateixa. I sabem que a la gent li costa llegir”, diu la llibretera, que matisa que els infants encara mantenen la il·lusió pels contes.

“Sí que veig un poc difícil la supervivència, però també dic que si Quart Creixent ha arribat gairebé als quaranta-tres anys, encara que estiguem en un moment difícil, n’ha de sobreviure molts més”, opina Serra. Considera que les llibreries independents poden tenir futur, però que també s’han de fer moltes iniciatives noves. Per fer-les possible, a Quart Creixent han canviat de socis. Ara les regnes les duen els fills dels anteriors. Un relleu generacional per a renovar-se, un relleu que també arriba a la persona que cada dia és de cara al públic i que s’ha convertit en una referent de les llibreries de Mallorca.

Una vida dedicada a la llibreria

Poca estona abans de fer aquestes reflexions, Miquela Serra treu la pols a l’aparador que ha regentat durant trenta-dos anys. Amb un jersei verd i una cabellera que no atura de recollir-se mentre parla, encara un dels seus darrers dies a la botiga. “Què enyoraré? El contacte amb la gent. Això és molt important al petit comerç. La xerrada de cada dia amb els clients i amics…”. L’ofici del llibreter és clau en tot el procés literari. I per això avui rebrà un reconeixement de la Institució Francesc de Borja Moll, el mateix dia que es jubila.

“Arribes a conèixer molt els clients amb els anys”, assegura. Poc després, abans de fer-se les darreres fotografies a la botiga, n’arriben dos amb un ram de flors. “Un detallet, Miquela”. I com aquest, una altra planta a l’aparador, les paraules d’estima, els brindis que s’han fet per ella. Què ha significat per a vós la llibreria? “Un canvi molt gran a la meva vida.” Aquells clients que ha conegut han esdevingut amics. “M’acomiado d’alguns, i quan em diuen adeu jo dic: no, fins aviat.”

Ella no s’havia pensat mai ser llibretera. Molt manco quan regentava una merceria al Coll d’en Rabassa, a Palma. Va passar de vendre botons, perfums i calcetins a vendre La plaça del diamant, el Mecanoscrit del segon origen o El llibre de les bèsties. “No m’ho vaig haver de pensar dues vegades. Don les gràcies per haver tingut aquesta oportunitat. La feina de llibretera és guapa i dura”, diu, i insisteix: “Ha estat una etapa molt important i estic contenta de jubilar-me, perquè tot són noves etapes. Ara ha arribat el moment i ho enyoraré molt, em fa molta pena, però ja tens una edat i muntar un Sant Jordi ara no és igual que fa trenta anys.”

Les darreres recomanacions

L’ànima de la llibretera és recomanar. Fer de llaç entre autor i lector. Conèixer el client, endevinar-li els gusts amb una petita mirada i prou o descobrir-los-en de nous. Li demanem que s’aventuri a fer les darreres recomanacions. Xerra de La vida il·lustrada, de Lisa Aisato, i de La trena, de Laetitia Colombani.

Per fer-ho nostrat, s’encomana a dues autores: Mercè Rodoreda, la primera que va descobrir quan va començar a llegir en català, i Antònia Vicens, de qui es va fer amiga al barri de la llibreria. Però també esmenta alguns autors més: Damià Huguet, Miquel Àngel Riera, Andreu Vidal.

Ara la gerència de Quart Creixent quedarà en mans de Margalida Castell, que estarà acompanyada de Clara Fontanet. Castell diu que tenen projectes que mantindran “aquesta aura de quaranta-dos anys de trajectòria”. “Això és com una passió. Estic emocionada per continuar aquest projecte”, apunta. Descriu Quart Creixent com una llibreria molt familiar, un espai de xarxa, un centre cultural.

I qui descriu en aquest text la llibreria afegeix: com un portal on entrar i viatjar allà on els llibres ens transportin.

Oh, benvinguts, passeu, passeu.