Llibertat Jordis! Els volem al carrer!

Ho sent, o sent molt i molt. Com pot ser a Europa, al segle XXI presos polítics ! Diran quelcom demà el funcionaris “pafarts” de la Comunitat ? Ja em contesto jo, No!!!!. Diran quelcom el President Puigdemont i el govern de Catalunya. Ja fan tard !
Podrien sortir tots plegats a fer-se una foto amb un lliri a la mà i enviar-la al jordis per a reconfortar-los, i també a la Comunitat per dir-los-hi que no molestarem gaire més.
Em resisteixo a perdre l’esperança, però en aquest moment estic molt decebut i cabrejat.
Per si de cas em llegeixen els Jordis, Una braçada, estem de cor amb vosaltres.

Per descomptat. Solidaritat incondicional amb els dos Jordis!!
Vull afegir només una cita textual de la resposta del president català a Mariano Rajoy:
“Por todo lo expuesto, le traslado dos peticiones:

La primera, que se revierta la represión contra el pueblo y el gobierno de Cataluña. Este mismo lunes están citados como imputados en la Audiencia Nacional dos de los líderes de la sociedad civil catalana… ”
Amb aquestes paraules, altrament imprescindibles en la resposta, queda desactivada la voluntada negociadora i s’imposa la necesitat de desactivar la suspensió de la independència.

En morir el dictador, al Jefe del Estado li van dir rei. A las Cortes españolas, Congreso de los Diputados. Al Consejo Nacional del Movimiento. Senado. Al Tribunal de Orden Público (TOP), Audiencia Nacional. A la lengua del Imperio, idioma oficial del Estado. A l’Amnistia de presos, ley de punto final. Ara, als presos polítics els diuen polítics presos?. Tanto monta. Franco viu.

I la Unió Europea, abans temple de la democràcia i els drets humans, és només el pòrtic dels mercaders i no hi ha cristo que els llanci. Vergonya!

No em cansaré de dir que son uns cràpules, uns lladres i uns delinqüents i com a tal actuen polititzant i tergiversant a la pròpia justícia. El que ha succeït aquesta nit es un fet gravíssim en la Europa del segle XXI. Però ja se sap que ells nomes tenen un pensament, i com a tal actuen d’una manera dictatorial. Aquest fet d’empresonar amb en Jordi Sánchez i amb en Jordi Cuixart, ens vol provocar l’exaltació mes primària, -cosa molt humana i natural-, i sortiríem al carrer a cremar-ho tot perquè ara estem tots trasbalsats i exaltats, però justament en aquest moment tant complicat i difícil, és bo entendre d’on venim.
Portem deu anys de manifestacions massives i pacifiques i estem on estem a les portes de la independència, doncs el que cal ara, és continuar per el mateix camí, amb la mateixa serenor i amb el mateix somriure com deia la Muriel, això si, intensificant d’una manera important, aquesta revolució, i diria que inventant noves formes i noves formules, coses mes efectives contra els interessos d’Ñ, les cassolades son una presa de contacte en directe què és copsa que la col·lectivitat, que el poble està viu, es copsa la unitat, però no ni ha prou amb cassolades. Estem vivim, estem protagonitzant una revolució per tal de que la nostra Nació sigui lliure, n’hem de ser molt conscients per tal de poder-la proclamar ben aviat i celebrar-ho.

Com diu la Imma Gassó, jo també em sento totalment enfonsada, sento una pena profunda per els nostres Jordis, per les seves famílies i per tots el que només volem fer-nos sentir pacíficament, sende aldarulls, amb respecte… I ara els nostres líders estan empresonats no sabem per quan temps, com si fóssin delinquents, amb els qui sí han portat el pais a la ruïna amb els dits tant llargs.

Desitjo de cor que aconseguim treure’ls del lloc on haurien d’estar el govern central en ple i tot els qui el recolzen.

Avui tots el meus pensaments estaran en ells. Són valents, admirables, Grans!
Per ells continuarem com si hi fóssin al capdavant, manifestant-nos fins el final. El món no s’acaba amb l’EU, això ha quedat palës.

Jordi Sanchez, Jordi Cuixart, estem amb vosaltres, us estimem i lluitarem pacïficament com heu demanat. No us deixarem sols, no estareu sols, recordeu que teniu un pais mobilitzat per tornar a veure-us als carrers, els vostres carrers!

Visca la República de Catalunya!

Ni l’estat espanyol ni la UE han pres encara consciència de que s’enfronten a un poble.

Fa tants anys que els estats d’occident (llegeixis èlits econòmiques) han aconseguit adormir els seus respectius pobles que han perdut la noció del que significa tocar el voraviu a un poble.

Creuen que la força física els donarà la victòria, quan el poble, malgrat qualsevol repressió, amb silenci i pacíficament avança inexorable.
I els escombrarà.

La caiguda de l’estat espanyol amb rei inclòs ja està escrita. I si la UE no es posa les piles ràpidament li anirà tot seguir al darrera.

Torne a desar-hi els dos comentaris que vaig fer-te en dia 10-10-2017:

1.Vicent: res del que ens has contat fins ara, es podrà portar a cap.

“Vos ajudaré una miqueta a preveure les properes hores. Senzillament perquè Madrid està més prop d’ací que del Principat. Demà hi haurà suspensió de l’autonomia del Principat.

I tota la maquinària de l’estat colonial sap fer allò dels “fets consumats” sense cap justificació. Als dirigents españols sempre li l’ha suat el que pensen de les seues metodologies. Avui tocava que hi hagueren hagut sis o set morts..i llavors la independència estaria feta. L’ONU i tot déu haguera pres partit i no fer-se l’orni. Les coses transparents.

Per això estava la gent defensant el Parlament i s’ha acabat?. I ara sembla el que diu Alfons López-Tena: els principatinss i els altres (catalans d’ençà La Jonquera) ens morirem amb el carnet d’identitat espanyol i ben espanyol.

Ara començaran a aplicar l’article 155 també a tot drap o bé en diferit fins la desaparició. Cada vegada esteu més assimilats i mitja españa se’n riu de l’astracanada.

El més segur és que des de el segon nivell cap amunt acabeu encarcerats tots.

Pobres dels 800 ferits que estaven donant la cara per a que vosaltres els traicionàreu en el darrer moment.

Covards….i ja veurem quant de temps roman oberta VilaWeb.”

I 2n:
“No. no s’entén Vicent.

Mai Europa ha donat una aguileta per Catalunya.

I quan ha pogut, l’ha fotuda. En cas de que Tusk, no ho faça, quin as sota la màniga tenim per a obligar-lo?
Re: Cap ni un.

Allò que no fem per nosaltres, els altres no ho faran. N’és pur calvinisme.

Ho entens tu, Vicent, ara o encara no?

Sembla mentida que, sent valencià, aquest a-e-i-o-u no l’hages après encara.”

CODA FINAL: A mi el que me l’ha posada dura ha estat que un tal Mas amollés milió i mig d’eurons per a amortitzar la despesa dels jordins. Sempre recodaré com J. Sànchez i Àngel Colom durant els dies següents a la “pantanada de Tous” ens enviaven queviures i roba d’abric durant dos dies sense parar descarregàrem a l’Estació del Nord i traspassàvem als camions camí de la Ribera Alta. Eren els inicis gloriosos de la “Crida per la llengua, la cultura i la nació catalanes”.

Eixa nació completa que en Cuixart remembra a tort i dret cada volta que bada boca.

Per a vergonya de tant malalt d’alzheimer societari. D’ací a una setmana us tindrem ací a tots tres: Sànchez, Cuixart i República si som capaços de no pujolejar i “valencianegem” amb la força dels fets consumats. Tal i com fan “ellos”.

El franquisme n’ha engarjolat a dos. Trapero i la intendenta probablement seran les properes empresonades. I seguiran per decapitar entitats, policia, govern, parlament,…
I la Unió Europea (la del poder econòmic) ben de cul. Igual que els partits unionistes, siguin catalans o espanyols. Se senten més còmodes amb el neofranquisme que amb la democràcia. No tenen ètica ni vergonya.
Pero no es hem de desanimar. Cal seguir i disposats al que calgui.
Si és la DI, endavant amb la DI; si cal paralitzar el país, endavant;….
Tots hem arribat molt lluny; per això, crec en el nostre govern.
Confiança, no defallim.
Ara més que mai, treballem tots junts.

2017 i presoners polítics a “España”, naturalment. No podia ser diferent. Només manquen
el President, el govern i els tancs a la “Avenida del Generalííísimo Franco”, antes Diagonal. Suposo que després aniran a reconquistar Cuba , Fiilpínes i Gibraltar; be ,amb Gibraltar no s’hi atreviran, es clar. El que penso, no es publicable i no estic indignat per la sentencia, que era cantada, i perquè la meva indignació va començar al 1944, quan tenia 10 anys i no podia parlar el meu idioma i… etc,etc.
Son desgraciats amb poder ,recolzats per el poder europeu que afirma i reafirma que s’ha de complir amb la Constitució,encara que estigui mes magrejada que una puta. No espero RES d’Europa. Ei!! A espanya hi han presos polítics MAMONS !! i plego perfque soc hipertens.

Com en els vells temps del feixisme franquista, a Espanya hi torna a haver presos polítics. Això cal dir-hi i repetir-ho arreu per tal que el món s’adoni de quin estat és l’espanyol i digui què en pensa d’aquesta nova arbitrarietat. És tan demencial que puguin posar a la presó a persones que han encapçalat les manifestacions més grans d’Europa posant al carrer milions de persones sense cap, cap, mostra de violència inventant-se una acusació de sedició que no té cap ni peus, quan tothom sap que la realitat s’ha fet per escarmentar l’independentisme pensant erròniament que d’aquesta manera aconseguiran que agafem por i tornem a casa. L’estat espanyol, cec que només es creu les seves pròpies mentides, encara no s’ha adonat que hem perdut la por i que seguirem endavant en la nostra lluita pacífica i democràtica per la República Catalana encara amb més ganes i que de cap manera afluixarem, perquè ara tindrem, un motiu més de deixar la via del diàleg que l’estat espanyol ha dinamitat i declarar d’una vegada la independència de la nostra nació. Esperem que aquest fet obri els ulls al govern català i malgrat que les agressions espanyoles no s’aturaran, tirem pel dret.
Jordis, no esteu sols, teniu tot un poble unit, alegre i combatiu al vostre costat i no pararem fins que us traguem de les presons on injustament us han posat per poder celebrar conjuntament la victòria final.
Assistim a les convocatòries assenyalades per les xarxes per demà, com ara la convocatòria d’anar a les Delegacions del Govern espanyol de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona a les set del vespre.

No em cansaré de dir que son uns cràpules, uns lladres i uns delinqüents i com a tal actuen polititzant i tergiversant a la pròpia justícia. El que ha succeït aquesta nit es un fet gravíssim en la Europa del segle XXI. Però ja se sap que ells nomes tenen un pensament, i com a tal actuen d’una manera dictatorial. Aquest fet d’empresonar amb en Jordi Sánchez i amb en Jordi Cuixart, ens vol provocar l’exaltació mes primària, -cosa molt humana i natural-, i sortiríem al carrer a cremar-ho tot perquè ara estem tots trasbalsats i exaltats, però justament en aquest moment tant complicat i difícil, és bo entendre d’on venim.
Portem deu anys de manifestacions massives i pacifiques i estem on estem a les portes de la independència, doncs el que cal ara, és continuar per el mateix camí, amb la mateixa serenor i amb el mateix somriure com deia la Muriel, això si, intensificant d’una manera important, aquesta revolució, i diria que inventant noves formes i noves formules, coses mes efectives contra els interessos d’Ñ, les cassolades son una presa de contacte en directe què és copsa que la col·lectivitat, que el poble està viu, es copsa la unitat, però no ni ha prou amb cassolades. Estem vivim, estem protagonitzant una revolució per tal de que la nostra Nació sigui lliure, n’hem de ser molt conscients per tal de poder-la proclamar ben aviat i celebrar-ho.

​ Diria tantes coses i tant grosses que després de molta estona d’escriure i havent vist que m’havia passat de llarg l’espai​ i anava per la ratlla 40 i encara no en tenia prou, per tant, he decidit obrir un parèntesi i emplenar-lo d’emoticones, que d’aquesta forma expressaré molt millor els meus sentiments, per que no hi han prou paraules per expressar-los.

(🙈🙉🙊😿😿💔💔💔🤐🤐🤐🤐🤐😢😢😢😢👿👿👿👿👿👿👿👿💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩💩)

Qui té tancs, té la força. Qui té “rambos”, té la força. Qui engreixa jutges i fiscals, té la força. Qui té agafats pels collons al mitjans, té la força. Qui té per bandera la mentida, té la força. Qui alleta feixistes, té la força. Qui promou la incultura, té la força. Qui té el deute desbocat, té la força. Qui té l’església engreixada, té la força. Qui no té escrúpols, té la força.

I nosaltres els catalans, que tenim doncs ? La raó ?. El respecte al pròxim ?. L’esforç ?. L’amor al nostre poble ?. La cultura ?. L’amor a la pau ?. El nostre idioma ?. L’empenta ?. L’empreneduria ?. La solidaritat ? L’empatia pels que venen en pastera, pels oprimits, pels que pateixen gana, pels desnonats ?, ufff !!!. Les performans ?, ufff !!!.
La unió ? ah !!! Aquesta sí ! AquestA serveix per fer fora als porcs.

Indignat per les dues bandes. Pels greus fets, evidentment. Però també perquè després d’haver estat duts a declarar fa uns dies i citats de nou ahir, no em puc creure que ningú no veiés a venir que un o altre seria empresonat com a mesura exemplaritzant. O és que a aquestes alçades encara posarem cara de sorpresos davant la manca de límits de l’estat?
Amb la DI, aquestes persones no haurien d’haver comparegut, les podríem haver protegit com a les institucions i, si més no, haurien estat emparades per una altra legalitat.
Les volem al carrer? Per suposat, però… això és tot el que tenim a dir? Ah sí, és veritat. També podem fer sonar cassoles… De moment.

Ara la Unió Europea deu babejar d’alegria. Europa, gràcies a la seva aliada Turkespaña ja te presos polítics. L’Europa que es fa dir democràtica té presos polítics, i enlloc de ser els anti-demòcrates, son els més demòcrates d’Europa. Europa ha guanyat set milions d’enemics. Ja no volem pertànyer a cap unió en la que hi sigui la europea. Ara cada vegada que parlin amb la fatuïtat que els és característica de presos polítics del tercer món, tot el món se’n riurà fins al plor de tanta estupidesa i tant de cinisme.
Els únics de la península que defensàvem Europa durant tot el franquisme, ara som els que Europa envia a la presó… Gràcies Europa! No ho oblidarem!

Sento molt, moltíssim en el cor i l’ànima dir lo que dirè, crec que som un poble exemplar, tenim moltes virtuts, però estem desubicats del entorn que tenim, ens pensem que com som pacifics, democràtics, bones persones (potser massa), soferts, fins i tot masoquistes, no se qui al mon, ens farà costat, per totes aquestes virtuts, greu error cíclic el nostre, el mon es mou per diners, diners per gaudir o llogar qui et defensi de depredadors, el sistema Gandhià no funcionarà ni amb Espanya, ni amb els estats-nació i monarquies d’Europa, com tampoc hagués funcionat a Croàcia per exemple, ni a Portugal quant es va independitzar d’Espanya.-recordem que els espanyols varen intentar envair-los tres vegades un cop varen proclamar la independència- mai Catalunya serà lliure amb el veí que te, si no te una força pròpia o llogada de dissuació i/o defensa, tenim moltes proves que així ho afirman, però hi ha que per por no ho vol veure, i es clar que tot es més bonic si es pacific, jo també ho dic, però de vegades no pot ser, i cal tocar de peus a terra, només un botó de mostra de com pensen las elits o poders espanyols, fins i tot bona part del seu poble envers nosaltres,..Victoria Prego, periodista suposadament socialista, intima dels poders al Vaticà a El Nacional.17/10/2017…..”.La veterana periodista d’El Independiente Victoria Prego, presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid, i experta en la transició espanyola, ha carregat amb duresa contra l’independentisme en una tertúlia a la cadena COPE: “Cal actuar amb força. El 155 és poca cosa”, ha arribat a afirmar.

Segons Prego, “ens estem jugant moltíssim en això. Espanya quedarà destrossada. Cal guanyar com sigui. A la transició vam ser molt tebis. Molt innocents. Ens l’han jugat. Cal guanyar-los. Em fa por el govern que no actua amb força. Cal guanyar aquesta batalla. No ens pot passar pel cap perdre”.

“Sense Catalunya, Espanya desapareixerà. I amb una Catalunya d’esquenes s’acaba tot”, ha afirmat la periodista. Per això, sosté que el govern de Mariano Rajoy ha d’actuar amb més intensitat que ara davant dels independentistes, aplicant la força “amb duresa”. “Cal actuar amb força. El 155 és poca cosa. Cal prendre la policia. Avui dia, som tan moderns que no podem aplicar la força. La força cal aplicar-la. Amb duresa”, ha dit.

A més, Prego ha advocat per una reforma de la Constitució en sentit contrari a les demandes de l’independentisme. “Cal reformar la Constitució per parar-los per sempre. Això és cíclic. Cal parar-los”, ha exclamat.”…doncs be, us sembla que farem res amb floretes?..o quant volguèm ser lliures, caldrà fer com el portuguesos?…com els croats…..qui posarà a Espanya quieta?…ningú, si no ho fem nosaltres, i per tant esperó que la pròxima vegada..-si es que n’hi ha- que Catalunya vulgui ser lliure, hagi apres la lliçó, i no tornem a ensopegar infantilment en la mateixa pedra.