La llengua és el millor personatge de novel·la

  • L’escriptora islandesa Auður Ava Ólafsdóttir fa del seu idioma l’eix narratiu d’incisives, lliures i divertides faules

Mercè Ibarz
18.01.2025 - 21:40
Actualització: 18.01.2025 - 21:41
VilaWeb
Una imatge d’arxiu de l’escriptora islandesa.

En tota la literatura que s’ho val, en tot llibre literari que s’ho val, la llengua és el primer protagonista. Admirem aquesta obra o aquesta altra perquè ens toca com el mar de prop. Quan anem a fons del perquè d’aquest goig, ens adonem que és pel so i la música que ens transmet la llengua amb què aquesta obra o aquesta altra escriu la història que ens conta. És una cosa més intensa i tot que el “com” és escrita: la música de la llengua, la seva partitura, com la interpreta l’autor i com la fa interpretar als personatges. Doncs bé, en el cas d’alguns autors, i aquesta autora d’avui hi excel·leix, l’idioma, la seva llengua, és el protagonista principal de la novel·la. En tenim dues disponibles d’Auður Ava Ólafsdóttir, Edèn i La veritat sobre la llum, en versió de Macià Riutort (Club Editor), una traducció que carburo que deu haver estat meticulosa i exigent, ateses les característiques de l’islandès, “la llengua nacional menys parlada del món”, argumenta l’Alba, la veu que guia la primera d’aquestes novel·les que acabo d’esmentar. Una llengua que té la mateixa paraula, skilja, “per a dir ‘comprendre una persona’ i ‘divorciar-se’n’” (Edèn, p.115).

Ólafsdóttir compon les novel·les amb una llibertat força inaudita, fins en el context que, des del Quixot que obrí el camí, i en particular des de fa un segle, ha donat a la novel·la la llibertat formal que els autors literaris necessitin i hi vulguin donar. La islandesa compon les novel·les com si fossin pel·lícules amb intertítols, posant títols als paràgrafs, llargs o curts, frases que surten d’algun personatge secundari o d’on li sembli. Aconsegueix així lleugeresa, gràcia, humor. I fa passar les paraules de la llengua islandesa al cabal del lector en altres llengües: les traduccions per força han de respectar les paraules originals perquè formen part de la trama!

Així, La veritat sobre la llum engega amb la paraula ‘llevadora’, ljósmóðir, que el 2013 els islandesos van votar com a paraula la més bonica del seu idioma, que ajunta les paraules ‘mare’ i ‘llum’. Són les primeres línies de la novel·la, que va d’una llevadora, per a la qual cosa hem de saber, essent la paraula la protagonista, com es diu llevadora en vint-i-nou llengües més, entre les quals, naturalment, la catalana: llevadora, comare o madrina. M’encanta aquesta escriptora perquè ens agafa desprevinguts, i a través de la seva llengua juganera, la que parla i la que escriu, ens proposa imprevistos viatges lúcids i divertits.

Com el que fa l’Alba a Edèn, un viatge cap a les terres eixorques, de lava, del seu país, farta de viatjar amunt i avall a congressos de llengües en perill d’extinció que, avió cap aquí, avió cap allà, trens i busos, cremen no sé quantes tones de carboni i quants munts d’arbres es carreguen. L’Alba els compta: 5.600 arbres per any. Diu que prou. Deixa enrere una vida de professora de lingüística i es queda amb la de correctora editorial, que pot fer des de casa. Se’n va a la quinta forca, es compra una casa en runes i comença a plantar els arbres que deu a l’univers. Per als ferits de llengua com tants de nosaltres som, és una novel·la deliciosa.

La destresa literària de l’autora (Reykjavík, 1958) és un regal, per la lleugeresa i el quefer narratiu, que sembla la mar de senzill i, doncs, és resultat d’un treball profund de la frase i el paràgraf, d’una imaginació humanista, d’un humor envejable, capaç de combinar en poques pàgines no sé quantes perspectives polièdriques expandides. Deu haver-hi diferències entre l’humor islandès i el finès, carburo, però potser no són gaires, no ho sé, en tot cas, aquestes novel·les em remeten a les captivadores pel·lícules del finès Ari Kaurismäki.

Tot és possible a Edèn. Tantes llengües estan en perill d’extinció en un món en perill d’extinció, però, mira, hi ha l’ecologia de salvar arbres i de salvar balenes i hi ha l’ecologia de salvar paraules, hi ha famílies que es respecten i s’ajuden i se’n poden fer altres de nou encuny.

L’Alba no pot encabir tots els llibres de lingüística a la nova casa del camp de lava i en porta i regala a la botiga de la Creu Roja, per si algun interessat els compra i en dóna alguns diners, o per a tirar. Tot el poble s’hi llança:

“Es pot dir que conceptes com ara fonologia, tipologia lingüística, pragmalingüística, morfologia, anàlisi del discurs i sintaxi diacrònica ara estan en boca de tothom –m’ha dit en Håkon quan ens acomiadàvem” (p. 125).

Novel·les d’una humanitat i un humor que vessen per cada pàgina. N’hi ha moltes així, per sort. Les d’Ólafsdóttir tenen el plus d’escampar amor per la llengua. I un altre plus no menor, fer pam i pipa als condescendents imperials. És un èxit triplicat o quadruplicat que sumi tantes traduccions. Em trec el barret. Sí senyora, es pot escriure perfectament, molt bé i amb originalitat olímpica en una llengua que s’està morint.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor