Llengua i prestigi: en japonès sembla més bo

El Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi ) publica cada quinze dies un article a VilaWeb · Aquest mes Xiaomeng Wang parla sobre llengua i prestigi

Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi)
Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi)
22.11.2021 - 00:50
Actualització: 21.11.2021 - 23:11
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Quan aneu a menjar a un restaurant asiàtic, què demaneu com a un aperitiu? Heu sentit mai el mot edamame? Els darrers anys, aquesta verdura asiàtica ha estat força popular a l’estat espanyol, fins i tot n’hi ha reportatges i moltes receptes en línia. Ara és una cosa molt comuna que es pot comprar a la secció de congelats de gairebé qualsevol supermercat. L’edamame són beines de soja verda fresca i són habituals a les cuines que preparen plats de l’Àsia oriental. Les beines es bullen o es preparen al vapor i es poden servir amb sal o altres condiments. Avui dia es considera un producte vegetarià saludable, ja que és ric en proteïnes, calci i ferro.

Aquesta beina és originària de la Xina i s’anomena maodou, però a Occident ens ha arribat curiosament  a través de la cultura i llengua japoneses, amb el nom d’edamame. En xinès, maodou significa ‘mongeta peluda’; de mao 毛 (‘pell’) i dou 豆(‘mongeta’). En canvi, en japonès edamame significa ‘mongeta de branca’; d’eda 枝 (‘branca’) i mame 豆(‘mongeta’), perquè les mongetes sovint es venen mentre encara són a la branca.

Un altre exemple d’un menjar originàriament xinès però introduït a Occident a través de la cultura i llengua japoneses és la mandarina satsuma (citrus unshiu), que té la pell verda i groga. En xinès es diu Wenzhou Migan (温州蜜柑) perquè és originària de la ciutat de Wenzhou. Però a Occident es coneix com a satsuma, perquè era des de la província japonesa de Satsuma des d’on s’acostumava a exportar cap a Occident.

Sembla que l’ús del nom japonès en comptes del xinès pot respondre al fet que, per a una persona occidental, una paraula japonesa és més fàcil de pronunciar i recordar que una paraula d’alguna altra llengua asiàtica. A més, sembla que la llengua japonesa afegeix algun valor extra al producte en si: per exemple, més qualitat o més bon estat del producte, ja que hi ha la percepció generalitzada que el Japó com a país té certa reputació d’aportar productes molt ben acabats i que inspiren màxima confiança, en aquest cas alimentària. Amb aquestes característiques, el consumidor accepta pagar també un preu que potser és més alt del que seria natural.

Un tercer exemple de com un mot japonès dóna prestigi a un menjar és el cas d’azuki (アズキ en japonès), un tipus de mongeta vermella que té l’origen a l’Àsia oriental. En xinès es diu hongdou (红豆) i significa ‘mongeta vermella’; de hong 红 (‘vermell’), i dou 豆 (‘mongeta’). Tanmateix, alguns supermercats occidentals, en comptes de traduir-ho literalment, sovint estampen directament la paraula azuki en les etiquetes del producte i no pas ‘mongeta vermella’ o hongdou. El motiu torna a ser, com en els dos casos anteriors, l’intent de donar prestigi i autenticitat al menjar; i també facilitar la pronunciació i recordatori del producte.

Aquests tres casos demostren fins a quin punt un objecte (sigui un menjar o una altra cosa), tot i ser sempre el mateix, de fet no té el mateix efecte per a una persona segons en quina llengua sigui dit, llegit o pensat.

Xiaomeng Wang

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies