El coronel Diego Pérez de los Cobos, baixant del cotxe oficial, quan va declarar com a testimoni al Suprem.

Sense fer soroll però amb una gran eficàcia, a Lleida hi ha un col·lectiu d’advocats que s’ha proposat de portar a judici Diego Pérez de los Cobos, cap de l’operatiu de la policia durant el referèndum de l’1-O. Són un centenar d’advocats aplegats sota el nom d’Advocacia per la Democràcia. Han aconseguit que un jutge els acceptés la querella i el coronel de la Guàrdia Civil serà investigat perquè expliqui com es donaven les ordres i qui van ser els responsables dels més de mil ferits que hi va haver. Juntament amb ell, el jutjat d’instrucció número 1 de Lleida també investigarà Imma Manso, ex-subdelegada del govern espanyol a Lleida.

Després dels jutjats d’instrucció de Barcelona, Sant Carles de la Ràpita i Girona, ara el número 1 de Lleida també investigarà la responsabilitat de les actuacions violentes del primer d’octubre. En aquest cas, se centrarà en la dotzena que hi va haver entre la ciutat de Lleida i més localitats de la demarcació. El jutge ha acceptat la querella pels delictes de drets individuals, tortura, prevaricació i desordres públics.

D’entre aquests ressalta el delicte de tortura, inèdit fins ara en les querelles presentades arreu del territori. ‘Ho plantegem en el sentit que quan es van donar les ordres d’intervenir en alguns col·legis, que no en tots, l’objectiu no era aturar el referèndum sinó generar una situació de por i alarma a la població que provoqués que a gent no sortís de casa per anar a votar. Tortura és això, causar un dolor innecessari, en aquest cas, emocional o psicològic’, expliquen des de l’Advocacia per la Democràcia.

Argumenten que la tensió que van viure molts votants davant el coneixement que havien atacat altres col·legis i que podien ser els següents, va provocar un patiment mental que encaixa perfectament amb l’article 174 del codi penal, que defineix el delicte de tortura.

Entre les proves que els querellants demanen de practicar, hi ha la identificació de tot l’organigrama, amb noms i cognoms, dels responsables de l’operatiu. Per això és vital el testimoni de l’investigat Pérez de los Cobos, qui pot saber com es coordinava el dispositiu per sota seu i fins als agents desplegats pels col·legis catalans: ‘Si una persona organitza una operació com aquesta, si més no ha de saber quines persones han de donar la responsabilitat’, diu un membre de l’Advocacia per la Democràcia. Però saben que serà molt complicat. En les declaracions que es fan a Barcelona, els policies s’han coordinat per no donar noms ni detalls sobre qui dirigia l’operatiu. L’única cosa que se sap, ara com ara, és que hi havia un centre de coordinació, conegut amb el nom de ‘comandament d’unitat d’intervenció’, que donava les ordres als inspectors que dirigien els operatius en les escoles on s’havia decidit d’intervenir.

El paper de la fiscalia
Igual que en algunes altres instruccions, la fiscalia s’ha girat d’esquena als ferits. Tot i que en casos penals on no hi ha acusació particular el ministeri fiscal ha de defensar els interessos de la víctima i els interessos generals de l’estat, en aquest cas sembla que ha pres part. ‘La fiscalia defensa uns interessos partidistes perquè fa costat al govern i no als ciutadans, que són els que van rebre les conseqüències de la intervenció policíaca’.

Això fins al punt que va intentar que s’arxivés la querella, però el recurs el van enviar fora de termini i va ser rebutjat. També van presentar un recurs d’apel·lació, i la jutgessa ha decidit d’elevar la decisió a l’Audiència provincial, que és on ara mateix hi ha la discussió. Amb el recurs, la fiscalia vol que es refusi la querella o bé obligar Advocacia per la Democràcia a retirar-la per la imposició d’una fiança de 80.000 euros.

Mentre aquest recurs és a l’espera, el cas continua endavant. Veure assegut Pérez de los Cobos al banc dels acusats encara és lluny, però de moment aquest cas és l’únic que ha aconseguit d’encausar-lo: ‘Per a nosaltres ja és una victòria que la querella s’hagi admès, perquè no ens ho pensàvem. Això vol dir que la jutgessa té interès a esclarir els fets i veure si allò que va passar té importància penal o no.’

Qui és la X del Primer d’Octubre?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb