La llei de claredat com a objectiu

Països com els nostres necessiten urgentment un marc que delimiti quins són els requisits que cal complir a Europa per a organitzar una operació de sortida

Martxelo Otamendi
03.06.2022 - 21:40
Actualització: 03.06.2022 - 21:54
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La intervenció que va fer el president Iñigo Urkullu dilluns a Còrsega ha suscitat novament un debat –no gaire apassionat, tot sigui dit– sobre les sobiranies dels països sense estat. Davant els corsos, que no cessen de reclamar cada vegada més poder a París, el dirigent del govern basc va defensar –tal com correspon a un president abertzale– que els països sense estat tenen el dret d’autogovern. Els portaveus del PSE i del PP, que es van trobar obligats a dir-hi la seva, van considerar allò que havia dit Urkullu com un missatge intern per al seu partit. No és pas, precisament, perquè el PNB tingui gaires batzokis i militants a Còrsega.

Països com els nostres necessiten urgentment un marc que delimiti quins són els requisits que cal complir a Europa per a organitzar una operació de sortida, és a dir, en quin cas tindran el suport de la Unió Europea per a fer una consulta autoritzada sobre la independència. “Mai”, és la resposta que se’ns ocorre, perquè ens sembla molt llunyà el dia que les grans potències d’Europa ho acceptin. Però és tan llunyà com ens ho semblaven anys enrere drets que actualment considerem de tota la vida. Intentar-ho és l’única via.

Aquesta proposició ha estat denominada aquests darrers anys “llei de claredat”, derivada de la “Loi sur la clarté référendaire – Clarity Act”, que es va aprovar l’any 2000 al parlament i al senat del Canadà. Aquesta llei, al seu torn, recull les bases en què se sustentava la resolució dictada dos anys abans per la Cort Suprema del Canadà.

Actualment, al Quebec tenen un marc, i saben quins límits i quines possibilitats corresponen al procés legal encaminat a la consecució de la independència. Els pot agradar o no, però tenen unes normes de joc. Quanta gent pertany a aquest club exquisit? Escòcia, malgrat que el referèndum del 2014 va ser legal, no hi pertany, perquè Londres li va donar autorització per a fer-lo una vegada i prou.

Potser ara els corsos en tenen prou aconseguint més autogovern, però en un futur els anirà bé la protecció de la llei de claredat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes