Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El 1929 la Llibreria Catalònia s’adreçava als llegidors catalans en un anunci al setmanari Mirador, en què els explicava que donava facilitat als clients i amics per examinar els llibres tan detingudament com calgués, sense el compromís d’adquirir-los. Això en aquella època era tota una novetat.

Tornant al segle XXI, aquesta setmana Barcelona s’ha convertit en l’aparador més gran de la història dels llibres en català. Caldria dir de llibres en català, si es fa a Barcelona? Només és una reflexió en veu alta, suposo que encara cal. Podrem mirar els llibres però no els podrem tocar, per culpa de la maleïda pandèmia.

M’agrada tocar els llibres. Com deia Umberto Eco, són d’aquella classe d’instruments que, un cop inventats, no es poden millorar, perquè són bons. Com el martell, el ganivet, la cullera o les tisores. M’encanta perdre’m per les llibreries de vell, buscant un petit tresor, acariciant-los el llom i olorar-los; cadascun fa la seva flaire. També és insuperable l’olor d’un llibre acabat de sortir de la impremta. Fa uns anys el dissenyador Karl Lagerfeld va crear el perfum Paper Passion; suposadament feia olor de llibre nou, però per a mi això és ben igual que el qui folra les seves prestatgeries de llibres falsos per decorar.

Malgrat les circumstàncies actuals us convido a visitar la Setmana, a perdre-us per les casetes del Moll de la Fusta. Busqueu i remeneu, només amb la mirada, fins a trobar el vostre llibre, el vostre petit tresor, el vostre company. Deixeu-vos seduir per la portada, xiuxiuegeu-ne el títol suaument, i finalment compreu-lo. Si sou fetitxistes, de segur que el podreu aconseguir signat per l’autor.

Ja sé que esteu impacients per tocar-lo i olorar-lo, amb la màscara no és fàcil, de manera que espereu a arribar a casa, o millor encara espereu a la nit, totes les coses bones es fan esperar, emporteu-vos-el al llit. Diuen que un llibre és com un bon amant, al llit no t’ha de deixar dormir.

I una vegada devorat el llibre, podeu ser-li fidel i tornar-lo a llegir –com deia Joan Fuster, rellegir és la millor manera de llegir– o ser-li infidel. Si és així, no sentiu remordiments. Com explicava Gabriel García Márquez, cal ser infidel però no deslleial. Sigueu lleials a la Setmana i torneu a comprar un altre llibre, o més d’un i practiqueu el poliamor per les lletres i la cultura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.