En un paper pintat de color rosa estampat d’angelets que cobreix les parets del pis de la Micaela a Berlín, hi llegim “Odio els vespres de primavera!”, a l’inici del còmic de no-ficció La conca dels àngels. Sis dones i massa guerres de Berta Cusó (Pagès Editors, 2025, en la col·lecció de Doble Tinta magníficament dirigida per Jaume Barrull Castellví), i si l’anciana odia aquests vespres és perquè li fan venir records de la guerra. En el mateix paper pintat, al final del llibre, s’hi llegeix un “Endavant” que diu la filla de la Micaela a la Gabriela i la seva dona, refugiades ucraïneses al Berlín del 2022, que hi entren a viure perquè el pis ha quedat buit. Hi ha una història rere cadascuna d’aquestes dones i el lector, quan llegeix aquest “Endavant” que clou el llibre ja les sap totes, aquestes històries, i sap per exemple de qui és la filla de la Micaela, i per això la commou encara més el seu gest solidari envers la parella de dones procedents d’Ucraïna. 

El llibre arrenca en plena Segona Guerra Mundial i arriba fins a l’actual guerra entre Rússia i Ucraïna i a través de l’experiència de sis dones ens explica, sense ser un documental però molt ben documentada i sent fidel a la història, la vida de sis dones de ficció que com diu Cusó a l’inici de l’obra: “són personatges de ficció però haurien pogut existir. Haurien compartit context històric, escenari i vivències amb una multitud de dones reals”. Les dones no són subjectes passius durant les guerres, no es limiten a esperar que els homes en tornin, les dones també fan i viuen les guerres i Cusó ha necessitat fer el que ella en diu “el meu primer llibre gros” per explicar-nos-ho només amb dos colors, el violeta i el vermelló, el blanc de la pàgina i una mirada i una sensibilitat que no deixa de ser delicada sense ser en cap moment ni melodramàtica ni ensucrada, en un equilibri fràgil i ferm alhora entre la bellesa del dibuix i la duresa del que narra. 

El títol li ve de l’estany berlinès d’Engelbecken, que literalment vol dir ‘conca dels àngels’, i que és un indret travessat per la història de l’últim segle de guerres a Europa, mur de Berlín inclòs, és clar. Berta Cusó fa passar les sis històries per aquest estany d’una manera o d’una altra i les encadena perquè l’una porti a l’altra i la narració comenci i acabi al mateix pis. L’estany d’Engelbecken, tal com explica l’autora, que viu a Berlín des del 2014, està cobert de “capes d’història”. I com bé diu l’Ada Bruguera a la contracoberta del llibre, en aquesta obra de Cusó hi ressona l’Aleksiévitx de La guerra no té nom de dona, però també el compromís de molts autors i autores de còmic europeus amb la història i sobretot amb la història dels qui no tenen veu o dels qui no apareixeran mai amb noms i cognoms als llibres d’història, que a més són la majoria. 

Berta Cusó (Barcelona, 1989) es va llicenciar en arquitectura per la UPC, estudià art i arquitectura a Nova York, després il·lustració a Berlín i a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, i ha exposat en aquestes tres ciutats. Segons Jaume Capdevila, Kap, en una crítica que en va fer a Núvol arran de guanyar ella el premi de Còmic Sa Il·lustríssima 2025 que atorga aquest mitjà, “el traç de Cusó és d’una finesa gairebé musical” i “és una de les veus més personals i prometedores del còmic català actual”. Són uns quants els guardons que atresora l’autora, i l’últim ha estat el Vinyeta Ficomic 2026, que rebé en la gala de la Nit de les Lletres Catalanes, on va agrair especialment que el gènere del còmic tingués per fi un espai dins del món de la literatura. 

La conca dels àngels és literatura per molts motius, és narratiu perquè ens explica una història, és poètic perquè tria un to i una mirada sensibles i compromeses, és dramàtic, en el sentit de teatral, perquè les vinyetes són escenes, són sis relats i també són sis testimonis, és no-ficció però són sis històries inventades, hi ha documentació i imaginació, hi ha història i creació, hi ha compromís i hi ha voluntat de transcendir a través dels lectors. Quan deixes la Gabriela i la seva dona soles al pis que va ser de la Micaela, tanques el còmic i et tornes a deixar atrapar per aquest mur de Berlín mig enderrocat de la coberta, repasses el fil que uneix les sis històries i que ara t’uneix a tu amb Berta Cusó i tens ganes de fer llegir aquest llibre gros a tothom. És literatura i n’anem mancats.