L’IPC es modera al maig i ja s’acosta al 3%

Els preus al consum del mes de maig han tornat a marcar una xifra interanual per sota de l’anterior i se situen en el 3,2%. Això és una davallada de 0,7 punts en comparació amb l’abril. El creixement mensual total ha estat del 0%. També la inflació subjacent (la total menys l’energia i els aliments sense elaborar) ha tingut una baixada important, de 0,4 punts, i ara és del 6,1%. Les dades de maig són una bona notícia, perquè de mica en mica els preus van alentint la pujada. A tots aquells que tinguin una sensació d’incredulitat en veure l’IPC i comparar-lo amb les seves despeses personals, cal recordar-los que els preus alenteixen el creixement, i en alguns productes concrets, com l’habitatge i el transport, pels preus mitjans del gas, la llum i la benzina, la baixada és palpable, sempre pensant en el maig del 2022. Cosa que, malauradament, no passa en alguns altres productes, com la majoria dels aliments.

Els aliments són precisament els més alcistes dins els epígrafs de l’IPC. Al maig creixen encara d’un 11,5%, amb una davallada de 0,7 punts respecte de l’abril, que sembla insuficient. En aquest apartat s’inclouen tots (un 12,4% els elaborats i un 8,9% els frescs). També s’han mantingut en una pujada del 8,6% les begudes alcohòliques i el tabac; l’altre apartat en què la xifra és més alta és el que inclou hotels, cafès i restaurants, que creix per quart mes consecutiu per sobre del 7%. Amb el turisme al damunt, aquest potser és un dels apartats en què és més complicat d’abaixar la xifra de creixement anual.

Malgrat la incredulitat de molts lectors, el fet és que l’estirada dels preus va minvant. Amb el detall que publica l’INE s’han reduït els productes que ultrapassen el 20% de creixement anual, en contrast amb uns mesos enrere. Avui només queden el sucre, amb un 46%, i la llet, amb el 23,6%. Per sobre del 15% s’han reduït de 8 a 7. Es destaquen les patates i els seus preparats (17,9%), carn de porc (16,1%), llegums i hortalisses fresques (15,8%), més preparats alimentaris (15,8%) i els cereals i derivats (15,5%). Alguns productes són molt a la vora del 15%, com els olis, els productes lactis i els ous. Realment, són uns augments de preus encara extraordinaris i que fan molt de mal a les butxaques… i són arguments molt evidents per als incrèduls de l’IPC.

S’ha de veure encara quins seran els efectes de la sequera en molts productes frescs de temporada. La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), d’àmbit de l’estat espanyol, publica cada mes l’índex de preus en origen i al consumidor (IPOD), que indica per quantes vegades es multiplica el preu final de venda, després de passar per uns quants esglaons fins a arribar a la taula. Fa un any, l’agrícola més el ramader estava a 4,3 vegades i ara està a 3,6, pràcticament igual que a l’abril. És a dir, la diferència de preus entre els dos extrems s’ha escurçat una mica. Això vol dir que els marges de la gent que hi ha al mig són menors. De totes maneres, no deixa de sorprendre que els consumidors hàgim pagat al maig més de cinc vegades els preus en origen dels enciams, les patates, els plàtans o els tomàquets per amanir o quatre vegades el xai, en el cas de la carn.

La PIMEC ha publicat una nota en què valora positivament la moderació de la inflació, sobretot la subjacent. Però alerta que la sequera implicarà pressions inflacionàries addicionals sobre la cadena productiva alimentària. Es destaca que, malgrat la moderació d’aquest mes, cal prendre mesures efectives que continguin la inflació subjacent. Per una altra banda, lamenta que les rebaixes de l’IVA en alguns productes gairebé no s’hagin notat i continua reclamant que se n’allargui l’aplicació i que s’hi inclogui la carn i el peix per fer més efectiva la mesura.

Segons el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, “l’augment de l’alimentació continua essent encara massa elevat, especialment si se’n té en compte l’impacte negatiu sobre les llars, sobretot les més vulnerables”. Diu, a més, que cal aplicar mesures que ajudin a fer front a les conseqüències negatives que ja es van derivant de la instrumentació d’una política monetària restrictiva, amb un exemple clar en el cas dels crèdits hipotecaris. Respecte de les mesures estructurals, el degà crida l’atenció sobre la necessitat de “mantenir actiu el diàleg social per afrontar possibles efectes negatius derivats d’una espiral salaris-preus en el futur”. A més, insisteix a accelerar l’aplicació i l’efectivitat dels fons europeus, com a mecanisme per a transformar el model productiu i impulsar la productivitat.

Un aspecte positiu de tot això que els passa als preus és la normalització que segueixen els industrials (IPRI), l’esglaó precedent de l’IPC. El mes d’abril, els preus industrials sense energia van pujar d’un 2,6%, una xifra molt allunyada del 6,1% del març o del 14% de l’abril del 2022. L’apartat on creixen més és el de béns de consum no duradors (on hi ha els aliments elaborats), amb un 8,7%, per sota de l’11% del mes anterior, però encara a un nivell molt alt. A banda, es destaca la caiguda anual de l’energia amb un -14,6%. Sigui com sigui, la millora a l’IPRI sembla un bon preludi per a l’IPC.

Malgrat la millora de la xifra d’inflació, hi ha dos aspectes que em preocupen. Per una banda, que no recull acuradament la pèrdua de poder adquisitiu real que tenim, perquè el model de consum de cadascú difereix de la mitjana; i, en segon lloc, que no tenim instruments per a plantar cara a aquesta pèrdua. La banca continua tancada a remunerar els dipòsits (amb algunes excepcions mínimes), mentre els tipus dels crèdits a empreses, a famílies –hipoteques i consum– no deixen de pujar. Però aquest és un altre aspecte que cal analitzar separadament.

Finalment, hi ha un punt que em sembla molt positiu per a aquest mes. L’any passat, el juny va ser el mes més problemàtic, per la pujada de l’electricitat i la benzina, amb augments desmesurats que van acabar fent pujar l’IPC d’un 1,9% en la taxa mensual. La pujada que puguin tenir els preus durant el mes actual caldrà restar-la d’aquest 1,9% i el resultat restar-lo del 3,2% anual del maig. Per això titulava que és molt probable que el juny ens sorprengui per “l’efecte esglaó” i se situï cap al 2%. La inflació subjacent serà més difícil de fer baixar, perquè, mensualment, fa un any va créixer d’un 0,7%. Per tant, la d’aquest mes pot baixar, però, aplicant el mateix raonament anterior, fins no més enllà del 5,6% o 5,7%, encara massa alta. De totes maneres, la pena és que la millora dels preus globals d’aquí tindrà poc pes en la decisió que dijous prendrà la senyora Lagarde en els tipus del BCE.

El problema és que Alemanya té la paraula i, malgrat la recessió tècnica en què ha entrat, la inflació continua més alta que aquí. Les dades del maig assenyalen que és del 6,1%, amb una baixa d’1,1 punts. Mentrestant, la subjacent és al 5,4%, quatre dècimes menys que a l’abril. Fixeu-vos que la subjacent ja és més baixa que a l’estat espanyol, en tant que l’augment del cost dels aliments –que és el seu gran problema– es va moderar al 14,9% d’ençà del 17,2% del mes anterior, que encara és en un nivell estratosfèric. No sembla que aquestes xifres, malgrat millorar, animin el BCE a canviar d’opinió.

Però això no era tot per avui. A la tarda s’ha publicat l’IPC dels Estats Units, que era la dada més esperada pels analistes. I les xifres corresponents al mes de maig han estat més baixes que no el mes anterior. La inflació, en termes interanuals, puja al 4,0%, una dècima menys que no es preveia, i molt per sota del mes d’abril (que va pujar d’un 4,9%), fet que continua confirmant l’alentiment en l’ascens dels preus. Una notícia que apuntarà la Reserva Federal nord-americana amb vista a la reunió de tipus d’interès de demà. Demà i demà passat, doncs, són dos dies molt importants, perquè els bancs centrals americà i europeu han de prendre decisions molt transcendents per al futur immediat de l’economia d’arreu. Falten unes quantes hores…