“L’Institut del Teatre és net d’assetjament sexual”

  • L'Institut del Teatre, sacsejat fa un any i mig per les denúncies de males praxis contra uns quants docents, encara una nova etapa amb la voluntat de ser un espai segur per a professors i alumnes

VilaWeb
Joan Safont Plumed
16.01.2023 - 16:15
Actualització: 16.01.2023 - 17:05

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ben aviat, TV3 estrenarà una nova sèrie, Bojos per Molière, del creador de Merlí, Hèctor Lozano, i amb una de les seves protagonistes, Elisabet Casanovas, com a cap de cartell. La producció segueix el dia a dia d’un grup d’estudiants de l’Institut del Teatre, cap al final de la dècada dels noranta, i vol ser un homenatge a la institució formativa en arts escèniques fundada per Adrià Gual l’any 1913, amb la complicitat del president de la Diputació de Barcelona –i, posteriorment, de la Mancomunitat de Catalunya–, Enric Prat de la Riba.

Casualment, la preestrena de Bojos per Molière –l’estrena a televisió és prevista el dia 23 de gener– coincideix amb el desig de la direcció de l’Institut, encapçalada per Sílvia Ferrando, de començar una nova etapa després d’uns anys que, tal com ha assenyalat la directora en una trobada amb periodistes, “no han estat els més tranquils dels seus cent deu anys d’història”. Tot i l’esforç per fer conèixer aquest “transatlàntic de la cultura”, encara potser no prou conegut, i les novetats sobre el nou Museu de les Arts Escèniques, és evident que l’interès informatiu rau en les novetats sobre la denúncia de males pràctiques, abusos sexuals i de poder, vexacions i maltractaments psicològics, per part d’uns quants alumnes, destapada pels periodistes Núria Juanico i Albert Llimós, del diari Ara. El reportatge d’investigació va acabar comportant la renúncia de qui n’era la directora llavors, Magda Puyo, i l’equip directiu de l’Escola Superior d’Art Dramàtic. A més, es van viure jornades de protesta entre l’alumnat, es van presentar unes quantes instàncies i hi va haver un enrenou notable tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació, especialment al voltant de la figura del director teatral Joan Ollé, mort l’estiu passat, que va ser destacat singularment entre els diferents professionals assenyalats.

Després de les denúncies: un professor acomiadat i un altre sancionat

La gestió i la mala maror a la casa arran de les denúncies contra alguns membres del claustre de l’Institut del Teatre ha estat com l’elefant dins l’habitació, en aquesta trobada amb els periodistes amb la qual la institució de Montjuïc vol obrir una nova etapa en la seva relació amb la premsa. D’aquesta manera, Ferrando ha volgut donar per tancat l’episodi proclamant nítidament que “l’Institut del Teatre és net d’assetjament sexual”, i que vol ser un espai segur tant per a professors com per a alumnes.

Acompanyada del gerent de la institució, Toni Pérez Rodríguez, la directora general ha explicat que, “arran dels fets del 2021”, finament es van acabar interposant setze instàncies de denúncia, que afectaven un total de tretze professors, plantejades per alumnes i ex-alumnes de l’Institut del Teatre. “Aquestes setze queixes van tenir diversos recorreguts. Quan hi havia una relació laboral, en l’àmbit administratiu es va investigar d’ofici si hi havia hagut una mala praxi, amb la possibilitat d’iniciar un procediment disciplinari”. Els que plantejaven indicis de delicte es van traslladar a la fiscalia, que va acabar arxivant tots els casos. “Hem arribat fins al final, d’acord amb el marc legal i la informació que tenim, en tots els casos, amb les màximes garanties processals, protegint la identitat i els drets de tothom”. Finalment, un ensenyant va ser acomiadat, per una falta administrativa continuada de caràcter molt greu, i un altre, suspès de sou i feina durant dos mesos, arran dels resultats de la comissió que va investigar internament les denúncies.

Justament perquè la seva arribada al càrrec venia precedida d’aquesta polèmica, el nou equip directiu de Ferrando ha volgut posar “el benestar de les persones al centre”, tot creant un Observatori del Benestar que fa un any i mig que treballa, i que vol aconseguir un ambient de treball segur tant per a alumnes com per a professors, especialment en disciplines com la dansa, on el treball amb el cos és fonamental, per mitjà del Projecte Benestar, que es vol presentar les setmanes vinents. Ferrando ha deixat clar que l’Institut del Teatre vol ser proactiu i capdavanter en el tractament d’aquestes qüestions, sense caure en “puritanismes ni censures”.

Un nou Museu de les Arts Escèniques

Una altra de les qüestions sobre les quals ha girat la trobada amb la premsa és el futur nou Museu de les Arts Escèniques, que ha d’acollir el voluminós i important fons de l’Institut, on es poden trobar des d’un manuscrit original del dramaturg Pedro Calderón de la Barca fins a la col·lecció de vestits de la soprano Montserrat Caballé, passant pels fons privats de creadors com Cesc Gelabert, Herman Bonnín o companyies històriques com Comediants i la Fura dels Baus. El somni de Ferrando és arriba a constituir un “centre de recerca i desenvolupament en arts escèniques” que compleixi la funció de preservar la memòria i que transcendeixi la mateixa activitat museística, amb un patrimoni propi i cedit del qual avui només se’n pot veure una petita part dels magatzems que atresora.

La idea és comptar amb la complicitat de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per tal de trobar, d’acord amb la Diputació de Barcelona –titular històrica de l’Institut del Teatre– un espai propi a la ciutat que alliberi d’espai el centre i al mateix temps permeti guanyar espai educatiu i formatiu en un edifici que Ferrando –ex-alumna i docent del centre– considera massa bunqueritzat i al qual es pretén “humanitzar”. El nou Museu de les Arts Escèniques és una demanda històrica de l’Institut, que fa una dècada que el reclama. Fins al moment, s’han proposat diferents localitzacions. La Casa de la Premsa, per exemple, de l’antiga exposició del 1929, no gaire lluny de la plaça Margarida Xirgu, o el vell teatre Arnau són algunes de les opcions que han estat sobre la taula, sense arribar a un acord definitiu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes