Featured Video Play Icon

L’illa de Tristan da Cunha, al bell mig de l’oceà Atlàntic, té tan sols 268 habitants i és l’illa habitada més remota del planeta. Té una superfície de 201 quilòmetres quadrats, una mica més grossa que la comarca del Garraf. En aquesta illa britànica hi ha vint-i-tres estudiants, però no tenen professors que puguin impartir-los classe.

Antigament eren els missioners europeus els qui exercien de mestres. Avui dia, demanen persones que puguin ensenyar matemàtiques, ciència, geografia i anglès als infants. Tanmateix, ofereixen contractes de sis mesos i prou als aspirants, conscients que per a un nouvingut la vida a l’illa és complicada.

A Tristan no solament hi manquen professors. Fa pocs mesos un terapeuta es va desplaçar a l’illa per intentar ajudar a combatre l’alcoholisme, molt estès entre els tristons, i l’obesitat i la diabetis que se’n deriven. Ben aviat també hi faran cap experts per ajudar a construir un port més segur i millorar la connexió a Internet.

L’illa és fruit d’una erupció volcànica i, tot i que va ser batejada amb el nom del viatger portuguès que la va descobrir, forma part de la tríada britànica d’ultramar Santa Helena, l’Ascenció i Tristan da Cunha d’ençà del 1816. Aleshores la corona britànica va annexar-se a l’arxipèlag per evitar que França alliberés un Napoleó Bonaparte ben derrotat, que havia estat desterrat a Santa Helena. La capital de Tristan da Cunha és el nucli d’Edimburg dels Set Mars.

De ben segur que la població de Tristan da Cunha recorda un any: el 1961, quan el volcà al peu del qual se situa l’assentament va entrar en erupció. Tots els habitants van ser evacuats i traslladats a la ciutat britànica de Calshot, on alguns van tenir la mala sort de morir-se perquè van contreure malalties per les quals no havien desenvolupat defenses.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb