28.09.2023 - 21:40
Fa uns quants dies, Esperança Camps publicava ací a VilaWeb una anàlisi extraordinària, que feia posar els pèls de punta: “El xantatge de Vox com la gran oportunitat d’un PP desbocat“.
Si no l’heu llegida us recomane que ho feu. La nostra cap de redacció hi traça un relat perfiladament indignat sobre la manera com el PP, aprofitant-se de la hipotètica –que no és tan real com volen fer veure– pressió de Vox, ha desfermat un autèntic huracà feixista sobre el País Valencià i les Illes.
És esfereïdor llegir-lo i entendre amb quina desimboltura aquests sàtrapes fan befa de les lleis –ells que sempre s’omplen la boca dient que cal respectar la llei– per aplicar el seu programa espanyolista i reaccionari. No tenen gens de vergonya ni de decència, ni cap escrúpol, moguts per l’odi al català i a tot allò que significa la valencianitat. I a Alacant aquesta animadversió ha arribat ara a un extrem insuperable.
Si vau tenir la santa paciència de seguir el debat d’investidura de Feijóo, deveu recordar quantes vegades, i amb quina sorna, va insistir en aquella pseudo-teoria que s’han inventat, que diu que els territoris no tenen drets, que els drets pertanyen a les persones.
Doncs bé, ahir, al ple municipal d’Alacant era previst de debatre una proposta de la dreta espanyolista que demanava que Alacant passe a formar part d’allò que ells anomenen la “zona de predomini lingüístic castellà”, amb l’objectiu que els ciutadans de la capital del sud no tinguen reconegut cap dret lingüístic, cap ni un. Juguen, per tant, ací sí, amb la idea que els territoris sí que tenen drets i que passar Alacant d’un territori a un altre canvia l’estatut i els drets de les persones que hi viuen. Quina barra!
La proposta, que ja van mirar d’aprovar sense èxit el 2020 i el 2021, va ser retirada al darrer moment, enmig de moltes protestes, que van tenir efecte. Com sempre, protestar és útil i les entitats de la ciutat i del país es van posar al capdavant de la protesta amb una eficàcia que cal aplaudir.
Però, tot i que allò era un desficaci total, cal dir també que s’agafava als molts errors que l’esquerra i el valencianisme han comès aquestes darreres dècades, per por, per covardia, per submissió intel·lectual a les tesis espanyolistes. Un dels principals va ser haver permès que en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià s’inclogués el famós capítol segon, que consagra una excepció discriminatòria negant el dret d’ensenyament en català als “territoris de predomini castellà”, un seguit de poblacions recollides en l’article 36.
Com tothom sap, al País Valencià hi ha deu comarques –més o menys senceres– de tradició històrica castellanoparlant. Els medievalistes d’avui dia ens obrin els ulls a una complexitat més gran que la que era la norma –assenyalant, per exemple, la pervivència de zones arabòfones durant segles, o la presència viva de l’aragonès–, però en termes generals podem dir que l’existència d’aquest doble territori lingüístic, el famós “dualisme valencià”, sempre ha estat assumida com una condició consubstancial del naixement de l’estat valencià.
I aquest fet històric, que la Llei d’Ús i Ensenyament va convertir molt desencertadament en norma legal, és el que ara l’espanyolisme ha volgut aprofitar per atacar l’essència mateixa de la ciutat d’Alacant i els drets dels seus ciutadans. Un atac que ha d’interpel·lar-nos a tots i que ens crida a tots per a defensar-nos-en.
En primer lloc, per Alacant i els alacantins, que no és la ciutat que la caricatura fàcil i el desconeixement presenten. I per tota la gent del nostre migjorn. Però també pel conjunt del país, car en definitiva a Alacant avui s’atreveixen a intentar una cosa que demà –no en tingueu cap dubte– voldran fer també a Tarragona o a l’àrea metropolitana de Barcelona, que ahir mateix ja van fer a Calvià, que fa anys que veiem que fan en tants pobles com poden de les comarques de la Franja de Ponent.
Contra l’agressió a la llengua de tots, només hi pot haver la resposta de tots. Entendre això és clau per a la nostra supervivència com a poble. I avui, i ara, a Alacant tenim una oportunitat magnífica d’exercitar-ho.
PS. Convocats pels nostres col·legues de Mediapart, uns quants mitjans de comunicació europeus, entre els quals Der Spiegel, Il Fatto Quotidiano, InfoLibre i VilaWeb, vam fer pública ahir una carta oberta al president dels Estats Units, Joe Biden, en què li demanem que ature de manera definitiva el procés d’extradició contra Julian Assange. Defensar Assange i la seua contribució al periodisme és una obligació que a VilaWeb assumim sense cap reserva i amb totes les forces.
Ells sí que saben qui som nosaltres. Per això tracten de dividir-nos i enfrontar-nos entre nosaltres. Sovint, per desgràcia, alguns de nosaltres ens creiem les seues mentides. I pensem que els catalans de Girona són molt diferents dels valencians d’Alacant. O els de Inca. I així ens ha anat. Però si ens unim, no tenen cap possibilitat d’aturar-nos. Cap ni una. Mireu només Alacant.