28.09.2023 - 14:00
|
Actualització: 28.09.2023 - 16:42
Nou cop contra la llengua. L’Ajuntament de Calvià, governat pel Partit Popular i Vox, ha aprovat d’eliminar el català com la llengua preferent del consistori. El ple ha aprovat un nou reglament municipal que posa el castellà al mateix nivell del català, i que substitueix el reglament de normalització lingüística vigent d’ençà de l’any 1998. Afectarà la comunicació amb els ciutadans i les altres institucions i la retolació municipal. El PSIB, que hi ha votat en contra, i Més per Calvià, que va perdre la representació a les darreres eleccions, han criticat durament la decisió. La Plataforma per la Llengua ha anunciat que estudiarà accions legals per a fer-hi front.
L’ajuntament va publicar ahir un comunicat de balanç dels cent dies de govern. S’hi parla, entre més qüestions, de seguretat, turisme, projectes urbans, habitatge, festes populars i educació. També hi ha un apartat amb el títol “Llibertat lingüística”, en què esmenten la modificació del reglament. Diu: “El reglament municipal es readapta a la realitat d’avui en el nostre municipi per a –sempre en compliment de la llei vigent– facilitar l’ús de les dues llengües oficials de les Illes de manera lliure.”
El PSOE i Més, molt crítics amb la mesura
El grup municipal socialista de Calvià havia criticat durament la proposta del nou reglament de l’ajuntament. La va qualificar de “ruptura del consens lingüístic” i va acusar el PP d’haver assumit el marc ideològic de Vox. En un comunicat, el PSOE va explicar que el reglament actual no s’havia modificat ni una sola vegada durant els dotze anys de govern del PP, inclosos els vuit de l’ex-batlle Carlos Delgado. “Aquest canvi només es pot entendre des del menyspreu a la llengua cooficial i pròpia de les Illes”, va dir.
El portaveu socialista, Alfonso Rodríguez, considera evident que l’única raó que mou l’actual equip de govern a fer aquesta modificació és la imposició de Vox i la seva obsessió d’eliminar l’ús del català a l’administració pública. Catalina Cladera, secretària general de la Federació Socialista de Mallorca, va anunciar que presentarien mocions als ajuntaments i al Consell en defensa del consens sobre el català, l’estatut i la llei de normalització. “El PP és el responsable d’aquesta iniciativa de Vox. Ha tolerat canvis als reglaments lingüístics a Palma i Calvià. Ha relegat el català a la sanitat pública”, va dir.
El PP és el responsable d'aquesta iniciativa de VOX. Ha tolerat canvis als reglaments lingüístics a Palma i Calvià. Ha relegat el català a la sanitat pública.
Ara ha d'actuar. Ha d'impedir que es tramiti la proposta de llei. I el convidam a sumar-se a mocions @SocialistesdMca pic.twitter.com/Wvs30OwhhD
— Catalina Cladera (@CatalinaClader1) September 25, 2023
Més per Calvià va anunciar que emprendria accions polítiques i judicials per protegir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Considera que l’acció municipal forma part d’un context general a tot Mallorca d’atacs de l’extrema dreta i els seus socis contra la llengua i la cultura catalanes. “El reglament impulsat per l’extrema dreta habilitarà l’Ajuntament de Calvià i tots els organismes dependents a no haver de fer comunicacions ni retolacions en català, cosa terminantment prohibida per la llei de normalització lingüística de les Balears, una normativa de rang superior que no pot ser contradita per un reglament municipal”, va dir.
👉 @rafelcalvia: "el PP s'entrega a les tesis ultres dels seus socis, que demostren no tenir més projecte que la catalanofòbia i l'augment de sous".
🎙 "El català és patrimoni cultural i de cohesió social. Actuarem des de totes les vessants per protegir els drets lingüístics". pic.twitter.com/NIpKE2Gl3h
— MÉS per Calvià (@MESperCalvia) September 23, 2023
La Plataforma per la Llengua va anunciar a començament d’agost que estudiaria accions legals contra la decisió de l’ajuntament. “L’ONG del català analitza si pot tenir recorregut legal dur la modificació del reglament als tribunals o si ho recorre per la via administrativa. Cal tenir en compte que els articles 43 i 44 de la Llei 3/2003, del règim jurídic de l’administració de les Illes Balears, fixen que les administracions han de fer servir el català en les seves actuacions internes, en la relació entre administracions i també en les comunicacions amb els ciutadans, llevat que aquests sol·licitin individualment rebre-les en castellà”, recordava l’entitat en un comunicat.
