Beatriu Defior: “Hi ha gent que pensa que té el dret de no tenir contacte amb la llengua del territori”

Beatriu Defior Barcons (Sabadell, 1970) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes (UIB). Criada a Menorca, ha cursat el Màster Universitari de Llengua i Literatura Catalanes: Oralitat i Escriptura (UIB) i uns quants estudis de postgrau. És especialitzada en assessorament lingüístic i ha estat la directora general de Política Lingüística del govern de les Illes d’ençà del 2019. El nou govern del PP, que té el suport extern de Vox, la va destituir el dilluns passat.

L’executiu que encapçala Marga Prohens ha eliminat la política lingüística de l’administració. Segons Defior, això no havia passat mai, ni tan sols en el mandat de José Ramón Bauzá. L’acord a què van arribar el PP i Vox converteix el català en una llengua residual. Hi ha mesures que amenacen l’escola en català, el nou govern diu que la nostra llengua ja no serà un requisit per a treballar en la funció pública i ja han eliminat l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, l’organisme que s’encarregava de vetllar per la defensa i la promoció dels drets lingüístics dels ciutadans. Defior avisa que no han presentat cap mesura a favor del català i que el programa va en sintonia amb el de l’extrema dreta. “Crec que clarament tindrem una vegada més un govern nostre en contra de les Illes Balears. És gravíssim que el teu govern actuï en contra teu”, explica. L’ex-directora general espera que la societat reaccioni, tal com va passar fa uns anys amb el trilingüisme: “La gent respondrà.”

—Qui i com us van comunicar la destitució?
—La destitució es va comunicar al butlletí oficial, que es va publicar dimarts cap a les 12.00. N’estàvem pendents perquè hi havia hagut consell de govern el dia abans, i suposàvem que aprovarien les destitucions dels càrrecs en aquell moment i nomenarien les noves persones.

—La política lingüística ha desaparegut completament del govern de les Illes. Això havia passat mai?
—Que a mi em consti, no. Fins i tot a l’època d’en Bauzá, que segurament era l’època més dolenta quant a polítiques respecte de la llengua catalana. S’havien adscrit al començament a la Direcció General de Cultura i, més tard, es van passar als Instituts d’Estudis Baleàrics (IEB). La voluntat és que n’exerceixin les competències els Instituts d’Estudis Baleàrics, però han generat una situació d’inseguretat jurídica, perquè ara hi ha un seguit de competències que no existeixen. Sembla que corregiran aquest decret de competències i les assignaran temporalment a Cultura fins que es facin efectius tots a l’IEB. No té molt de sentit fer tot el canvi, llevat que no vulguin tenir un ens específic destinat a la llengua catalana.

—Quina repercussió té aquesta decisió política?
—D’entrada, un trasbals i una pèrdua de temps i d’energies, perquè canviar això implica temps i processos que es podrien dedicar a feines més constructives a favor de la llengua. Això té un cost absolutament innecessari. Després, caldrà saber si realment a l’IEB li assignen les competències que tenia ara la Direcció General de Política Lingüística, i poder comparar les polítiques que es fan en l’un cas i en l’altre. Les mesures que han anunciat no són gaire esperançadores, perquè de fet només n’han anunciat en contra de la llengua catalana, cap a favor, tot i que tenen el mandat estatutari de normalització de la llengua catalana. I llevat que vulguin modificar l’estatut d’autonomia, estan obligats a dur a terme polítiques a favor del català.

“Les mesures quan han anunciat no cerquen el benestar dels ciutadans”

—I si no ho fan, què passaria?
—Espero que hi hagi una contestació de la gent. Les mesures que han anunciat no cerquen el benestar dels ciutadans. Per exemple, l’ensenyament el que fa és donar igualtat d’oportunitats a tots els ciutadans, independentment de la llengua familiar. I el que volen fer és posar obstacles perquè no es pugui accedir a totes dues llengües. El castellà està assegurat. Allò que s’obstaculitza és l’aprenentatge del català. I, per tant, s’impedeix que una part de la població tingui coneixement d’aquesta llengua. Passa el mateix a la sanitat amb el requisit lingüístic. Tampoc no pensen en el bé dels ciutadans quan diuen que l’eliminaran. Tothom sap que les dificultats que hi ha per a contractar professionals en aquest àmbit no són a causa de la llengua. Són a causa d’unes altres situacions, com ara el nivell de vida, els salaris i l’accés a l’habitatge. I tot això continuarà igual. Una bona atenció sanitària passa necessàriament perquè els professionals coneguin totes dues llengües oficials. Perquè és la manera de crear confiança necessària entre professional i pacient, perquè el pacient pugui explicar bé allò que li passa i, per tant, es pugui fer un diagnòstic correcte, i que el pacient pugui interioritzar adequadament el tractament que ha de seguir. Tothom sap que la comunicació és essencial a la prestació sanitària o assistencial en general. Si no s’assegura la llengua, no s’assegura aquesta qualitat assistencial en els ciutadans.

—No tan sols en la sanitat. L’acord entre el PP i Vox preveu d’eliminar el requisit lingüístic per a accedir a la funció pública.
—Hi havia una mesura un poc vaga que apuntava cap a aquesta idea d’eliminar el requisit lingüístic en general a l’administració. Però no en fa gaire èmfasi, no sé fins a quin punt l’executaran. Si realment és una de les mesures que volen dur a terme, tornem al mateix lloc. Miren d’acontentar quatre persones que tenen fòbia i un programa d’aniquilació de la llengua catalana, però no miren pel bé dels ciutadans. Tampoc no miren per la llengua com a patrimoni propi de les Illes Balears.

—El català és en perill a les Illes? Què passarà ara amb les vulneracions dels drets lingüístics?
—El català és en una posició delicada al conjunt del domini lingüístic. I les dades que tenim de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics així ho corroboren. Afortunadament, els ciutadans han confiat en l’oficina i han adreçat moltes sol·licituds d’actuació. En aquests dos anys i mig que ha funcionat, n’hem tingut 450 i la majoria són vinculades a la llengua catalana. Dels 390 casos que realment tenen base jurídica, només en tenim 11 que tenen el castellà com a llengua de referència. N’hi ha cinc que són d’alguna mena d’afectació quant a l’ús, però parlem del fet que no hi ha hagut un formulari en la versió en castellà o alguna cosa semblant. No parlem mai de cap ciutadà que no hagi pogut parlar en castellà, com sí que passa en els casos del català. S’ha anunciat que es tancarà l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i s’obrirà una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística que dependrà del parlament i estarà dirigida per una persona nomenada per Vox. S’ha de fer una comparació entre l’oficina actual, que atén totes dues llengües oficials, no tan sols el català com diuen, i que està dirigida per un funcionari que aplica objectivament el marc normatiu i és una persona preparada específicament per a fer aquesta feina, amb una persona que estarà dirigida per algú de Vox, un càrrec polític ideologitzat que no crec que pugui garantir en la mateixa mesura els drets lingüístics dels ciutadans.

—Amb l’acord, el govern del PP pot convertir el català en una llengua residual. Es marcarà un precedent?
—Falta veure què es converteix en realitat. Si s’executaran les mesures que estan anunciades i les que puguin venir en la mateixa línia del programa polític de Vox, perquè al capdavall totes responen a Vox. Crec que clarament tindrem una vegada més un govern nostre en contra de les Illes Balears. És gravíssim que el teu govern actuï en contra teu, en contra dels ciutadans, en contra de la terra, en contra del patrimoni de les Illes Balears, però és allò que ara mateix s’ha anunciat.

“Crec que clarament tindrem una vegada més un govern nostre en contra de les Illes Balears”

—Durant el mandat de Bauzá, amb el trilingüisme, hi va haver moltíssimes manifestacions. Va ser un mandat molt convuls. La societat reaccionarà igual aquesta vegada?
—Vull creure que sí. És cert que la població de les Illes Balears ha canviat. Aquests anys ha canviat molt. Hi tenim un increment de població extraordinari que difícilment es podria assumir per una societat lingüísticament normalitzada i encara és més complicada en una societat amb una llengua pròpia en la situació en què viu el català. Evidentment, això afecta les reaccions que hi pugui haver, o pot fins i tot explicar resultats electorals que hi ha hagut, de gent que no té un arrelament en el territori on viu. Vull creure que hi haurà una reacció coordinada de tots els col·lectius de resposta en aquest intent de retrocedir en tantes i tantes coses. Tinc molta percepció de tornar enrere en els temps i de perdre aquelles coses que havies aconseguit avançar. La gent respondrà. De fet, ja hi va haver una concentració d’entitats el dia que va sortir elegida la nova presidenta amb aquesta idea de dir que som aquí vigilant per no retrocedir i mantenir tots els avanços socials que hem aconseguit, també en matèria de llengua.

—En matèria educativa, és previst que els pares puguin triar la llengua d’escolarització dels fills. Què vol dir això? Es carregaran l’actual llei d’educació?
—La llei d’educació volen canviar-la, és un dels objectius. Han anunciat dues mesures al respecte, pel que fa a llengua. Una, la llengua dels primers anys d’ensenyament, i l’altra, la llengua de les etapes següents. Els primers ensenyaments obliden que això ja és vigent avui dia perquè és una disposició que ja preveu la llei de normalització lingüística actual que, de fet, és la que va aprovar el PP fa una bona partida d’anys. S’obliden que les famílies van triar massivament escolaritzar els seus fills en català perquè moltes famílies són conscients que allò que no els poden proporcionar dins l’àmbit familiar, com és l’aprenentatge de la llengua catalana, perquè no la tenen com a llengua familiar, ho proporciona l’escola. Hi ha gent que pensa que té el dret de no tenir contacte amb la llengua del territori. A l’oficina hem tingut reclamacions de ciutadans castellanoparlants que reivindiquen el seu dret de no tenir contacte amb la llengua catalana. Ja sigui perquè una caixera d’un supermercat els ha parlat en català i consideren que això és reprovable i va vulnerar els seus drets lingüístics, com el fet que l’administració adreci comunicacions generalitzades a la població en català. Condemnen qualsevol ús exclusiu de la llengua catalana perquè entenen que l’administració ha d’emprar sempre el català i el castellà.

—Com pot ser que vegin el català com si fos una llengua bel·ligerant?
—Ells es pensen que han de poder viure aquí com si això fos Salamanca, sense que hagin de coincidir amb la llengua catalana. De fet, és que l’administració té l’obligació d’exposar-te el català com una manera d’aprenentatge, que hi entris en contacte i també generis la necessitat d’aprendre’l i utilitzar-lo.

“Ells es pensen que han de poder viure aquí com si això fos Salamanca, sense que hagin de coincidir amb la llengua catalana”

—L’actual llei d’educació blinda el decret de mínims del 1997, que estableix que el 50% de les hores lectives han de ser, com a mínim, per al català. Desapareixeran els percentatges amb aquest nou govern del PP?
—Si toquen la llei d’educació, això desapareixerà. I no oblidem que no deixa de ser una cosa aprovada pel PP. No sé com tenen intenció de dur a terme les mesures anunciades, ni si ells mateixos ho saben, però hauran de fer força canvis de marc normatiu per poder garantir aquesta possibilitat de tria de llengua d’escolarització, perquè ara mateix no es pot segregar per raó de llengua.

—Crida molt l’atenció que vulguin fer tot això, sobretot sabent que els joves catalanoparlants de les Illes són qui canvien més de llengua…
—Les línies de treball que teníem ara en marxa eren centrades en els comportaments lingüístics dels catalanoparlants. Com ara la campanya “Mou la llengua”, per exemple. Perquè entenem que el comportament lingüístic dels ciutadans és essencial en molts aspectes. Això serà una de les moltes coses que quedaran aturades, malauradament.

—Durant aquest temps heu impulsat unes quantes campanyes. Com es pot evitar que els joves canviïn com més va més de llengua?
—El model educatiu actual aconsegueix tenir joves que dominen el castellà i que se senten còmodes parlant-lo. I això també és una novetat quant a la història de la comunitat lingüística catalana. Tenim finestres que ens connecten a tot el món i on les llengües hegemòniques tenen moltíssim de pes, espanyol i anglès, en el nostre cas, o àmbits d’ús com ara xarxes i videojocs que també es vehiculen molt en castellà. I això afecta els comportaments lingüístics dels joves. Ara tornen a parlar de modalitats lingüístiques per enèsima vegada, amb una cançoneta que cansa molt, quan clarament és una política per a minar la vitalitat de la llengua i no dedicar-hi moltes de les coses realment importants, com això dels joves que comentàvem.

—La setmana passada, quan vau presentar la memòria de l’oficina, hi mencionàveu uns quants casos reeixits. En destacaríeu algun?
—Bé, el que era important des del meu punt de vista era precisament destacar que n’hi havia, i que n’hi havia en l’àmbit privat, perquè moltes vegades la sensació és que només tens instruments i limitats per a poder actuar en l’administració pública. L’oficina ha fet una feina que no es veu, que no és font de grans titulars de premsa, però una feina de fons d’anar elaborant tot un argumentari que també hem publicat en aquesta memòria i de poder difondre tots aquests arguments a entitats de tota casta, no tan sols públics. I això, vulguis que no, té un efecte. Segurament més a mitjà que a curt termini, però té un efecte perquè fas arribar una perspectiva de les coses diferents, i això cala. La feina de mediació i sensibilització té els seus efectes i és una via de treball efectiva i amb uns efectes més duradors, perquè la gent ho fa perquè ho creu, perquè l’has convençuda, perquè li has donat uns arguments i ha dit que és cert i així és millor.

—Heu estat directora d’ençà del 2019. Us ha quedat alguna cosa pendent?
—Sí, moltes [riu]. La llista de coses que m’hauria agradat poder fer la vaig fent. Sempre hi ha moltes necessitats i a vegades les oportunitats et passen per davant, coses que no tenies previstes i les has d’aprofitar. Per exemple, la campanya de justícia no entrava dins la planificació, però es van donar les circumstàncies perquè tots els agents d’aquell sector es posessin d’acord. M’ha quedat, sobretot, la recança, no és competència directa de la direcció general, sinó del govern, de no haver pogut revertir el 100% el marc normatiu de la legislatura d’en Bauzá. Ens ha quedat allò que en aquell moment estava recollit de la llei de comerç i que s’ha intentat recuperar a la llei de consum. Això no ha deixat de ser un govern de pacte, i és cert que si no hi haguéssim estat no s’haurien tirat endavant moltes altres coses que hem aconseguit. Tampoc no hauria passat o altres coses que hem aconseguit com un acord d’interpretació amb el govern espanyol de la llei de trànsit que hauria implicat un canvi de paisatge lingüístic molt gran a part de la senyalització de vies. Estic contenta de la feina que he fet, però és que realment, en la política lingüística i en la defensa de la llengua catalana, mai no en tenim prou, sempre voldríem poder-hi fer més.

—Voleu afegir alguna cosa?
—Una preocupació que tenc és l’alimentació de les postures supremacistes. Crec que havíem aconseguit d’alguna manera desconflictivitzar la llengua, i ara n’hi haurà més que se sentiran amb el suport per a poder adoptar aquestes postures. I l’altra cosa que m’he deixat de dir és la feina que s’ha fet en col·laboració amb tots els territoris lingüístics amb la Declaració de Palma.