Ara que la tensió entre el Regne Unit i Espanya ha pujat arran de la situació de Gibraltar després del Brexit, un lector, David d’Enterria, ha fet arribar a VilaWeb un article d’ara fa quaranta anys, publicat al diari The Guardian, titulat: ‘La demanda d’independència dels catalans’. L’autor, el periodista Mark Arnold-Forster, exposava la incongruència de l’argument espanyol per a recuperar la sobirania sobre Gibraltar basant-se en una suposada caducitat del Tractat d’Utrecht (1713) i, en canvi, negar la possibilitat d’independència de Catalunya.

En aquest text, publicat el 20 d’abril de 1977, Arnold-Forster deia: ‘De conformitat amb aquell Tractat, Espanya va cedir Gibraltar a la Gran Bretanya “amb tota mena de drets i per sempre” i va incorporar Catalunya a Espanya per un període similarment indefinit. Espanya no pot beneficiar-se per ambdós cantons, argumenten els catalans. O Gibraltar és espanyol i Catalunya és lliure, o bé Gibraltar és britànic i Catalunya és espanyola.’

El periodista explicava que el tractat ‘ja no té validesa legal i és un anacronisme històric’, segons les consideracions d’Espanya. I en citava l’article 10: ‘El rei catòlic per si mateix i pels seus hereus i successors cedeix per mitjà d’aquest tractat a la corona de la Gran Bretanya la plena i entera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el port, defensa i fortaleses que li pertanyen, i en dóna la propietat absolutament perquè la tingui i en gaudeixi amb enter dret i per sempre…’

I tot seguit recordava l’article 13, sobre ‘el cas dels catalans’: ‘Vist que la reina de la Gran Bretanya no para d’instar amb summa eficàcia perquè tots els habitadors del Principat de Catalunya, de qualsevol estat i condició que siguin, no sols aconsegueixin l’oblit enter i perpetu de tot el que hagin executat durant la guerra i gaudeixin de la possessió íntegra de totes les seves hisendes i honres, sinó que també conservin il·lesos i intactes els seus antics privilegis, el rei catòlic, per atenció a sa majestat britànica, no sols concedeix i confirma a qualssevol habitadors de Catalunya l’amnistia desitjada juntament amb la plena possessió de tots els seus béns i honres, sinó que els dóna i concedeix també tots aquells privilegis que posseeixen i de què gaudeixen, i que d’ara endavant puguin posseir i gaudir els habitadors de les dues castelles, que de tots els pobles d’Espanya són els més estimats del rei catòlic.’

Vist això, el periodista destacava que, ‘sense pèrdua de temps, Espanya es va annexionar Catalunya, va aplicar-hi la llei de Castella, hi imposà la llengua castellana i va administrar l’indret des de Madrid’. I aleshores –deia– si l’argument del govern espanyol per a reclamar Gibraltar era la manca de vigència del Tractat d’Utrecht, ‘els catalans argumenten que si l’article 10 ha perdut efectivitat amb el temps, l’article 13 també ha perdut vigència. Així, doncs, Catalunya hauria de ser lliure, i en canvi pateix actualment una ocupació il·legal per les forces d’encara un altre Borbó (Felip V era un Borbó i també ho és Joan Carles)’.

Així va recollir l’Avui aquest article de The Guardian uns dies més tard en la secció de retalls de premsa:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb