TEMA DEL DIA
Mobilització. L’independentisme ho ha tornat a fer per setè any consecutiu. Ha tornat a demostrar que és el moviment polític europeu amb més capacitat de mobilització al carrer. Les xifres d’assistència tornen a superar el milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, gens sospitosa d’inflar-les, i superen fins i tot l’estancament d’aquests darrers anys. I tot plegat sense ni un sol incident, com cada any. La policia espanyola que va enviar el ministre d’Interior per a la Diada, per fer por, ja pot tornar cap a casa, perquè aquí no hi fa res. L’única violència que hi ha a Catalunya és la que provoca l’extrema dreta o la policia espanyola mateix. Les ferides pels cops de porra durant referèndum del primer d’octubre encara estan obertes.

Al carrer, l’independentisme continua demostrant l’hegemonia. No hi ha símptomes de fatiga ni de retrocés. Després d’un any com aquest que ha passat, hi havia risc d’un cert cansament, però la gent no falla mai. L’empresonament i l’exili dels dirigents independentistes, lluny d’acovardir la gent, l’ha mobilitzat. La indignació per la repressió ha fet que sortís més gent a manifestar-se i la llibertat dels presos ha estat un clam en tot el recorregut. La manifestació d’avui ha estat un assaig perquè puguem veure què pot passar durant el judici dels presos polítics i sobretot si hi ha una sentència condemnatòria. El carrer no fallarà i respondrà. Alguns, a Madrid, ja en poden prendre nota, d’això d’avui, perquè l’independentisme està preparat per a respondre a un judici que tothom sap que serà injust.

Avui s’ha vist que els advocats dels presos s’havien convertit en els nous referents mediàtics de l’independentisme. Els discursos d’avui d’Aamer Anwar i Ben Emmerson tenen l’èpica i la frescor que alguns polítics independentistes han perdut, atrapats en la gestió autonòmica o cercant un pacte amb Madrid per un referèndum acordat que no arribarà si es basa solament en bones paraules i oblida aquesta força de la societat civil. Un fenomen que també s’observa en Jaume Alonso-Cuevillas. De la manifestació, se’n desprèn una exigència als partits. Primer, d’unitat. S’ha cridat unes quantes vegades. Les baralles partidistes no agraden a les bases de l’independentisme. Avui, com en totes les diades, cap manifestant no volia saber quin carnet tenien les persones que l’envoltaven, perquè tothom té el mateix propòsit. Però també hi ha una exigència de compliment dels compromisos contrets o que qualsevol canvi d’estratègia vagi acompanyat d’avenços reals. Hi havia pancartes crítiques amb la manera com van les coses, com una que deia: ‘Entitats, polítics, què nassos espereu?’, que potser no és representativa de la majoria dels assistents, però sí que ho és la voluntat de culminar el procés. L’independentisme indignat encara no és majoritari, però sí l’independentista exigent. També se n’ha de prendre nota, a Barcelona.

L’impacte de la manifestació d’avui serà més important o menys segons com la interpretin els partits independentistes, que són els interpel·lats, els que han d’acabar la feina que es van comprometre a fer. La gent ja ha complert i sempre hi serà. Ara és l’hora de la política. L’independentisme té el govern, la majoria absoluta al parlament i una societat civil mobilitzada. És cert que té un estat sense escrúpols en contra, amb els dirigents independentistes com a ostatges a la presó, però avui s’ha vist que la gent havia perdut definitivament la por.

MÉS QÜESTIONS
Puig reivindica el Botànic i estableix com a prioritat del govern el finançament just.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha obert el debat de política general en què ha reivindicat l’obra de govern del Botànic i ha presentat les mesures concretes que pensa dur a terme l’executiu fins al final de la legislatura, concretament 35. És així com ha esborrat els dubtes sobre si s’avançarien les eleccions o no: s’ha posat feina fins al mes de maig de l’any que ve. Puig ha dit que volia repetir l’acord amb Compromís i Podem la legislatura que ve. Ha fet servir un to especialment reivindicatiu quan ha parlat de la necessitat d’un nou finançament per al País Valencià. ‘No hi haurà cap pas enrere’ en aquest terreny, ha dit. Segons ell, amb l’arribada del PSOE al govern espanyol hi ha un ‘diàleg permanent’ que ha produït alguns avenços. Tot i que alguns ha admès que eren lents, com el canvi de distribució de l’atribució del dèficit, que significa 250 milions d’euros per a la capacitat de despesa, o bé el refinançament del deute, amb 1.000 milions d’euros més. També ha dit que l’estat de les autonomies ‘s’ha esgotat’ i s’ha de reformar.

El gruix de la intervenció de Puig s’ha centrat a presentar les 35 mesures concretes per als mesos vinents, pensades sobretot per a reactivar l’economia. S’hi destaquen la instal·lació d’Indra i Accenture al Districte Digital de la Ciutat de la Llum, l’ampliació del Parc de Sagunt i l’ampliació del Port de València per a evitar-ne la saturació. Fins i tot ha arribat al detall d’anunciar, ‘amb gran alegria’, que durant el primer trimestre del 2019 es reprendrien les obres de la línia 10 (antiga T2) del metro, entre el carrer d’Alacant i Natzaret. L’any 2021, ha afegit, es podrà connectar Natzaret amb el port mitjançant el tramvia.

Des de les files del Botànic, Podem ha criticat el triomfalisme econòmic de Puig i Compromís ha demanat més concreció en el finançament, que ha estat el motiu de la crisi del govern d’aquest estiu. Ciutadans l’ha qualificat de conformista i el PP ha demanat eleccions anticipades ‘per fer fora els catalanistes del govern’.

El govern balear ha sancionat amb 1,5 milions les tres plataformes de lloguer turístic. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha dit durant el ple del parlament que el seu executiu no fuig del compromís adquirit de regular el ‘turisme d’excessos’. Responia així a una qüestió formulada pel portaveu parlamentari de Podem, Alberto Jarabo, qui ha censurat que no s’hagi concretat la regulació d’aquest de turisme durant la legislatura. Tot i això, Jarabo ha destacat el fet de ‘dialogar amb consells i tour-operadors‘, però que espera que aquesta regulació no resti ‘com una cosa que no es va poder fer’ en aquesta legislatura. El govern ha recordat que havia posat multes per valor d’un milió i mig d’euros a les tres grans plataformes de lloguer turístic i sancions de 500.000 euros per sobreocupació. La vice-presidenta del govern i consellera de Turisme, Bel Busquets, ha donat aquestes xifres durant el ple i ha demanat a Podem que ‘no menyspreï les xifres, perquè sí que es treballa’, tal com reflecteixen les sancions interposades, ‘gràcies a la llei turística que les avala’.

La Cambra de Comerç d’Andorra demana una tipificació del delicte fiscal ‘més garantista’. La Cambra de Comerç vol un canvi en la tipificació del delicte fiscal i que hi hagi penes diferents per als qui el cometin per error i els qui ho facin intencionadament. El president de la cambra, Miquel Armengol, ho ha demanat durant la presentació de l’informe econòmic del 2017, que preveu que el creixement econòmic d’aquest 2018 sigui d’un 3% del PIB. Per Armengol la tipificació del delicte fiscal per als qui cometin una defraudació que superi els 75.000 euros s’ha de reconsiderar. En un sentit més garantista i amb penes diferents pels fraus intencionats i els que no ho són. Defensa una tipificació que ‘no es basi exclusivament en la xifra defraudada, sinó que es defineixin els comportaments sancionables i que la pena sigui esglaonada’. També ha dit durant la presentació de l’informe econòmic del 2017 que calen més dades sobre les conseqüències d’un acord d’associació amb la Unió Europea. Demana de tenir els estudis sobre el finançament que requerirà el pressupost del govern per fer-se càrrec dels augments de personal tècnic qualificat que implicarà l’associació, i també les projeccions fiscals previstes. A més, ha enumerat tot de mancances en el sector comerç i turisme, com, per exemple, que bona part del personal no parli en català, fet que es deu a la poca exigència dels empresaris i l’administració.

LA XIFRA
107 dones van desplaçar-se d’Andorra a Catalunya el 2017 per avortar. És una xifra lleugerament més baixa que l’any anterior i confirma un descens continuat de les interrupcions de l’embaràs d’andorranes. 11 de les dones que van avortar tenien menys de vint anys, segons el Departament de Salut de la Generalitat.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de setembre de 1973 hi hagué el cop d’estat de l’exèrcit xilè dirigit pel general Pinochet. El president Salvador Allende va morir defensant el Palacio de la Moneda i Pinochet instaurà una dictadura militar que fou recordada per l’extrema crueltat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb