19.05.2025 - 21:40
|
Actualització: 19.05.2025 - 23:10
Llançada el 2013 al País Basc, l’eusko és la moneda local més estesa d’Europa. La seva funció principal és potenciar els circuits curts i reactivar l’economia de proximitat, però un estudi recent fet a Baiona suggereix que el seu impacte va més enllà: sembla que també afavoreix la cooperació entre els usuaris.
En un moment en què es debaten les tensions monetàries globals –entre el dòlar, l’euro i el iuan–, les monedes locals tornen a guanyar interès. Les anomenades monedes locals complementàries, o convertibles, es conceben per enfortir les economies de territori. Tenen un valor equivalent a l’euro (1 eusko = 1 euro) però només es poden fer servir dins una xarxa limitada de comerços, associacions i institucions adherides. Amb això, es pretén de reorientar el consum cap als productes de proximitat.
Malgrat que han estat objecte de moltes reflexions teòriques, les monedes locals han rebut menys atenció quant als seus efectes concrets. Tanmateix, representen una iniciativa rellevant dins les pràctiques d’innovació social: aquests darrers trenta anys, se n’han documentades més de 4.500 a tot el món.
A l’estat francès, l’eusko és un dels exemples més destacats. Té més de 5.400 usuaris i, el 2024, hi havia 4,4 milions d’euros convertits en euskos i un volum d’intercanvis que superava els 6,5 milions. Però… pot una moneda influir en el comportament individual? La recerca feta a Baiona indica que sí: els usuaris habituals de l’eusko no sols afavoreixen els circuits curts, sinó que també es comporten d’una manera més cooperativa.
Un experiment natural
Per comprovar-ho, els investigadors han organitzat un experiment de tipus lab-in-the-field, és a dir, un test conductual propi de la recerca de laboratori, però fet en un entorn real, en aquest cas, cafès i llibreries del centre de Baiona. Més de 300 voluntaris hi han participat jugant a l’anomenat joc de l’ultimàtum, molt emprat en economia conductual.
En aquest joc, un participant –el “proposador”– proposa com repartir una quantitat de diners amb un altre –el “responedor”–, que pot acceptar l’oferta o rebutjar-la. Si la rebutja, cap dels dos no guanya res. L’experiment, en què cada jugador pren la decisió sense saber què fa l’altre, permet d’avaluar les preferències individuals i els límits d’acceptació.
La novetat era la moneda emprada: alguns jugaven amb euros, i d’altres, amb euskos. L’objectiu era veure si la presència de l’eusko –una moneda lligada a un compromís col·lectiu– influïa en les decisions preses.
Més solidaritat amb l’eusko
Els resultats han estat clars: els usuaris habituals de l’eusko són menys propensos a rebutjar una oferta quan juguen amb aquesta moneda que no pas amb euros. Davant una proposta que pot semblar “injusta”, tenen més tendència a acceptar-la si el context és en euskos. Això indica una disminució de la reciprocitat negativa: és a dir, un impuls menor de castigar l’altre per allò que es considera un repartiment injust.
Aquest efecte no es detecta entre els participants que no fan servir habitualment l’eusko. Això suggereix que no és pas un tret individual preexistent, allò que determina la resposta, sinó que l’ús regular de la moneda local activa un comportament més col·laboratiu.
Una moneda com a símbol de valors compartits
Com pot ser que una simple moneda tingui aquest efecte? Els investigadors proposen una explicació teòrica: l’eusko activar intencions col·lectives que ja existeixen en els usuaris. Quan manipulen la moneda, es reactiven compromisos latents amb la solidaritat local. D’aquesta manera, l’eusko es converteix en un símbol de valors comuns –ètics i socials– que condiciona la manera com els jugadors interpreten l’escenari.
Això s’ajusta a la teoria dels “marcs de finalitat” (goal-framing theory), segons la qual el comportament s’orienta per objectius activats segons el context. N’hi ha de tres menes: l’hedònic (cerca de plaer o benestar), el de guany (interès personal a llarg termini) i el normatiu (adhesió a normes i valors compartits). En aquest cas, l’eusko no crea una motivació nova, però fa emergir el marc normatiu que ja tenen interioritzat els seus usuaris.
Relocalitzar l’economia
Un aspecte curiós és que el comportament dels “proposadors” no canvia segons la moneda, i gairebé sempre fan una proposta justa. Potser perquè l’experiment era públic i influït pel desig de quedar bé? Sigui com sigui, la diferència de comportament es detecta només entre els “responedors”.
Els resultats confirmen una intuïció estesa entre els defensors de l’economia social i solidària: les monedes locals no són eines neutres. L’eusko, més enllà de relocalitzar el consum, sembla que reforça els valors cooperatius dins la comunitat. Això obre una línia de recerca interessant: no tan sols cal estudiar l’efecte econòmic directe de les innovacions socials, sinó també com poden modificar la manera com interpretem col·lectivament el món i hi actuem.
L’èxit de l’eusko s’ha atribuït a dinàmiques identitàries pròpies del País Basc. Ara bé, probablement, és fruit d’un context sociopolític favorable, forjat durant dècades de mobilització territorial i construcció de confiança col·lectiva.
Hayyan Alia-Thorey és professor agregat de l’EDHEC Business School i Eli Spiegelman és professor permanent de la Burgundy School of Business. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
