L’estructura de la substància blanca del cervell reflecteix la sensibiltiat musical, segons un treball del Grup de Recerca en Cognició i Pasticitat Cerebral de l’institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona i de l’institut d’Investgacions Biomèdica de Bellvitge (UB-IDIBELL). El treball mostra que la connectivitat de la substància blanca, el teixit a través del qual es comuniquen les diferents àrees del sistema nerviós central, marca per què ens agrada o no la música. A més, també confirma que cal que les estructures cerebrals relacionades amb la recompensa als estímuls treballin conjuntament amb les estructures relacionades amb la percepció perquè les persones sentin plaer amb la música.

Altres estudis del mateix grup ja han estudiat perquè hi ha persones que no senten plaer amb la música i d’altres sí, ja que l’anhedonia musical específica ha determinat que les diferències individuals respecte a la recompensa musical estan relacionades amb la connectivitat –els patrons d’activació neuronal de diferents regions cerebrals- entre les àrees de percepció auditiva. Així, la sensibilitat musical depèn del treball conjunt de l’escorça supratemporal i una àrea clau el processament de la recompensa, l’estriat ventral.

La nova cerca ha volgut esbrinar si la sensibilitat a la música es veu determinada per com es connecten les àrees de processament perceptiu. L’experiment es va fer amb trenta-vuit voluntaris sans, utilitzant la ressonància magnètica per difusió, que permet reconstruir l’estructura de la substància blanca cerebral, és a dir, els feixos de substància blanca que connecten les diferents regions cerebrals.

Així, la sensibilitat a la música es va determinar mitjançant un qüestionari. Després, durant la sessió de ressonància magnètica, els participants havien d’escoltar fragments de cançons del gènere clàssic i valorar el plaer en una escala de l’1 al 4 en temps real. Els participants també havien de jugar a una activitat d’apostes monetàries en què podien guanyar i perdre diners reals. El fet que cap dels participants mostrés una baixa puntuació a les escales de recompensa general, mostra que les diferències en el processament de la recompensa estaven restringides al domini musical i no a altres estímuls.

Els resultats de l’experiment mostren que existeix una relació entre els feixos de substància blanca que connecten l’àrea de percepció musical i l’activitat del sistema de recompensa.

Segons els investigadors, el resultat ressalta la necessitat d’ampliar el focus d’estudi per entendre el funcionament del sistema de recompensa del cervell, i conèixer per quin motiu hi ha anhedonies específiques respecte a un estímul determinat com la música, però no respecte a la resta d’estímuls, com el joc o els aliments, cosa que podria tenir aplicacions en la comprensió de certes patologies relacionades amb addiccions específiques o anhedonies específiques cap a certs estímuls.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb