TEMA DEL DIA
Dispersió.
La política de dispersió de presos d’ETA la va inventar un govern del PSOE encapçalat per Felipe González el 1989. Van ser el ministre de Justícia Enrique Múgica Herzog i el secretari d’Institucions Penitenciàries Antoni Asunción –que després arribà a ministre d’Interior–que van posar-la en pràctica. Tot i que els presos d’ETA no eren reconeguts com a presos polítics, va ser una decisió política que fossin tan lluny de casa seva com fos possible. La decisió vulnerava la normativa penitenciària espanyola, que estableix que els reclusos han de ser a prop de casa i de la família. Però la lluita contra ETA, en aquella època, passava per damunt de la llei, com es va veure amb els GAL.

La política de dispersió dels presos bascs continua vigent vint-i-nou anys després tot i que ETA es va dissoldre el mes de maig passat, però sembla que el govern espanyol vol afluixar i començarà el trasllat a presons basques dels presos malalts o de més de setanta anys. És una qüestió gairebé humanitària, però la decisió encara és criticada pel PP i Ciutadans, que consideren que és una falta de respecte a les víctimes. L’anunci l’ha fet el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, quan fa dos dies que es van reunir a la Moncloa els presidents basc, Iñigo Urkullu, i espanyol, Pedro Sánchez. El trasllat dels presos era una de les peticions que havia fet Urkullu i en 48 hores s’ha posat en dansa.

El govern espanyol vol escenificar que qui fa bondat té premi i una vegada més utilitza els nacionalistes bascs per clavar una bufetada a la Generalitat. Sánchez vol demostrar a Quim Torra que si abandona qualsevol temptació d’unilateralitat, com ha fet Urkullu, tindrà recompensa. El missatge del president de la Generalitat anunciant que proposarà un referèndum pactat a la reunió del 9 de juliol preocupa el govern espanyol, que és partidari de girar full, com ha reiterat Sánchez avui al congrés de diputats.

El resultat és que, probablement, seran traslladats abans uns presos condemnats pel fet de pertànyer a un grup armat que no els dirigents independentistes catalans, processats per haver fet un referèndum. La culpa no és dels presos bascs, que tenen el dret de trasllat d’acord amb la llei, sinó de l’ús polític que fa el govern espanyol de la política penitenciaria d’acord amb els seus interessos, encara que això vulgui dir violar drets o causar patiment a les famílies dels presos.

El cas dels presos catalans i els bascs no té res a veure, ni penalment ni políticament, però la coincidència temporal fa especialment significativa la decisió del govern espanyol. Que es traslladin presos d’ETA i es mantinguin els independentistes a Madrid no ajuda pas gens a millorar el  clima abans de la reunió del 9 de juliol. Algunes fonts apunten que hi haurà moviments en aquest terreny abans de la reunió. De moment, avui el Tribunal Suprem espanyol ha confirmat el processament dels presos, amb una interlocutòria on torna a justificar l’acusació de rebel·lió basant-se en una violència inexistent. El tribunal reconeix que no té ‘proves autèntiques’ i es remet al judici oral. I per rematar-ho, el PSOE ha confirmat que vol reformar el codi penal per ‘adequar’ el delicte de rebel·lió i poder-lo aplicar quan no hi hagi violència. És a dir, contra l’independentisme. Tot plegat és una manera molt peculiar d’encarar el diàleg que tant reclama Sánchez. Si d’una cosa s’ha de girar full no és del primer d’octubre, sinó de la repressió. Que continua desfermada.

MÉS QÜESTIONS
La sospita de corrupció toca de ple el PSPV.
La detenció del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acusat de malversació de fons públics i prevaricació, ha afectat molt els socialistes valencians. El batlle d’Ontinyent era un dels dirigents emergents del partit. Qualsevol vinculació amb la corrupció serà ràpidament utilitzada pel PP, que ja ho ha fet, per fer veure que tots els partits són iguals, i per Ciutadans, que es pot presentar com l’alternativa ‘neta’ enfront del bipartidisme corrupte, com ha dit Toni Cantó. Ciutadans és el partit que va posar la denúncia a l’Oficina Antifrau. L’operació, un any abans de les eleccions municipals i autonòmiques, pot perjudicar les bones perspectives electorals que les enquestes donaven als partits del Botànic, sobretot a Compromís i al PSPV. D’entrada, els socialistes no n’havien demanat la dimissió. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha admès la ‘gravetat’ de la situació, però ha dit que calia esperar a veure si és encausat o no. Però el ministre de Foment espanyol, José Luís Ábalos, secretari d’organització del PSOE, ha tornat a portar la contrària a Puig i ha dit que no podia continuar en el càrrec pel ‘rebombori’ de la seva detenció. La vice-presidenta Mónica Oltra ha constatat que semblava ‘una cosa seriosa i lletja’ i ha advertit que el seu partit, Compromís, actuaria amb contundència si es demostren les acusacions. A banda Rodríguez, també han detingut dos assessors i tres alts càrrecs de Divalterra, empresa pública dependent de la diputació dedicada al desenvolupament sòcio-econòmic dels municipis de la demarcació.

Morera exigeix la competència lingüística per a treballar a les Corts. El president de les Corts, Enric Morera, ha paralitzat l’oferta pública pactada amb els sindicats per a assegurar la competència lingüística de les trenta-una places que s’ofereixen per treballar a les Corts i fer que s’acabi el gran nombre d’interins que hi ha actualment. Morera ha advertit que la proposta pactada pels sindicats no garanteix prou l’acreditació de coneixements de català per a les trenta-una places, per la qual cosa tampoc no s’asseguraven els drets lingüístics de tots els usuaris de les Corts. La proposta dels sindicats estableix que el català sigui un mèrit, però no un requisit. Ara la decisió resta pendent d’un informe que han de fer els lletrats de la cambra, però Morera ja ha advertit que no està disposat a permetre que sota la seva presidència algun dels nous treballadors de les Corts no sigui competent en les dues llengües oficials.

El govern espanyol ajorna fins l’any vinent el descompte del 75% per a residents a les Illes. L’entrada en vigor de l’augment del descompte de resident del 50% al 75% en els vols entre les Balears i la península no serà immediata. El ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ha dit que la bonificació del 75% dels bitllets d’avió i de vaixell entre els arxipèlags i la península –pensada per als residents balears i canaris– trigarà sis mesos a entrar en vigor, anant bé. L’excusa que ha donat és que s’haurà de fer mitjançant un reial decret i això requereix uns terminis que no es poden abreujar. El descompte hauria de constar en el pressupost de l’estat espanyol que s’aprovarà dijous, però segons el ministre no s’hi ha inclòs de manera correcta en el text i, per tant, no podrà entrar en vigor l’1 de juliol, sinó quan s’hagi enllestit el reial decret.

Armengol discrepa de Sánchez quant a la reforma laboral. Pedro Sánchez va dir que no preveia pas derogar la reforma laboral del PP aquesta legislatura. Però la presidenta del govern ha dit que no renuncia de cap manera a aquesta derogació per ‘coherència’ amb els propòsits del govern balear. Per Armengol, la reforma és dolenta: ‘Continuarem treballant perquè es derogui’, ha dit, i ha refermat l’objectiu del seu executiu de continuar anant a Madrid a defensar els interessos dels ciutadans de les Illes. Aquestes afirmacions les ha fet responent a una pregunta de la portaveu parlamentària del PP, Margalida Prohens.

Vist-i-plau a un parc eòlic davant la costa nord-catalana. El consell de gestió del parc natural marí del golf de Lleó s’ha pronunciat favorablement sobre un projecte de creació d’un parc eòlic a la mar, entre el Barcarès i Leucata. El projecte preveu d’ancorar 4 aerogeneradors de 200 metres d’alçada a uns 16 km de la costa. El parc generaria una potència de 24,6 MW, l’equivalent del consum d’una ciutat de 50 000 habitants. El cost del projecte és de seixanta milions d’euros, i les obres poden començar l’any vinent. El consell de gestió del parc demana que es respectin mesures de protecció de la fauna aquàtica i avícola, i que s’asseguri un seguiment científic de l’impacte que tindran aquestes instal·lacions. Després d’aquest parc se’n podrien construir tres més al golf de Lleó, amb l’objectiu de mesurar-ne els impactes i l’eficiència abans d’autoritzar projectes molt més importants. El període de proves durarà dos anys, i el nivell tècnic permetrà de confirmar que aquests aerogeneradors, que ja s’utilitzen a l’Atlàntic, són també adequats a les particularitats de la Mediterrània.

LA XIFRA
50
persones han dormit en divuit tendes de campanya a l’acampada de protesta pels preus del lloguer de l’habitatge a Andorra, organitzada per Podem, la Unió Sindical d’Andorra (USdA) i el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT).

TAL DIA COM AVUI
El 27 de juny de 1674 les tropes franceses ocupen la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord, i pràcticament posen fi a la revolta dels Angelets de la Terra.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb