pròfug

TEMA DEL DIA
Drets.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és una esmena a la totalitat a l’estratègia judicial contra l’independentisme català. No tan sols reconeix la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, i per extensió les de Carles Puigdemont i Toni Comín, sinó que demostra la vulneració de drets que s’ha comès per haver fet el judici del Tribunal Suprem espanyol quan Junqueras ja tenia immunitat. La sentència hauria d’implicar la llibertat immediata de Junqueras i de la resta de presoners i l’anul·lació del judici ignominiós. Una decisió que judicialment no sembla que hi hagi voluntat de dur a terme, si hem de fer cas de la posició contrària de la fiscalia, tot i que la sentència és de compliment obligat. Caldrà veure què hi diu l’advocacia de l’estat, la que depèn directament de Pedro Sánchez, que necessita els vots d’ERC per a ser investit. Políticament, el govern espanyol s’ha limitat a emetre un comunicat instant el Suprem a acatar la sentència, en un clima de creixent eurofòbia de sectors polítics i mediàtics espanyols.

El president del Parlament Europeu, el socialista David Sassoli, també ha demanat a Espanya que compleixi la sentència, cosa que contrasta amb l’actitud del seu predecessor, Antonio Tajani, que va fer mans i mànigues per evitar que els eurodiputats independentistes es poguessin acreditar. Si no hi ha cap rectificació, la imatge d’Espanya com a autarquia judicial és irreversible. La justícia espanyola no passa del Pirineu. O, més ben dit, la justícia s’acaba quan topa amb les fronteres d’Espanya. Si no acata la sentència, Espanya es convertirà en un estat pròfug per a la justícia europea. Tots els esforços per a demostrar que és una democràcia plena han acabat essent estèrils, i el pressupost d’España Global el podran dedicar a polítiques socials, perquè Europa ja no se’ls creu. El missatge de la sentència és que Espanya és una democràcia plena d’injustícia.

Més enllà de les repercussions judicials de la sentència de Luxemburg, és indubtable que tindrà conseqüències polítiques importants, perquè carrega de raó l’independentisme i demostra que s’han vulnerat drets polítics dels seus dirigents. En aquests moments, ERC ja ha congelat les negociacions fins que el PSOE no es pronunciï. La primera resposta del govern espanyol ha estat freda i s’ha remès a la posició que l’advocacia de l’estat ha d’expressar els dies vinents. Una resposta que els republicans mateix consideren insuficient. ERC no pot donar suport a la investidura de Sánchez sense una solució que impliqui l’alliberament de Junqueras i la resta de presoners polítics. El PSOE no pot adduir la separació de poders perquè ja s’ha demostrat que no n’hi ha i el govern espanyol té els mecanismes per a alliberar Oriol Junqueras i la resta de presos. Una alta cosa és que tingui la voluntat o la força per a exercir-los.

La politització de la justícia s’ha tornat a fer palesa avui, quan, dues hores després de la sentència de Luxemburg, s’ha fet pública la decisió d’inhabilitar el president Torra per haver defensat la llibertat d’expressió. Tothom sabia que el TJUE es pronunciaria el 19 de novembre i el TSJC no ha desaprofitat l’ocasió. Un intent desesperat de contraprogramar, una rebequeria per a fer-se passar el disgust, però que demostra l’ús del dret penal com a arma política. El resultat ha estat ha estat que el conflicte s’ha agreujat i s’ha constatat que la justícia espanyola no vol justícia, sinó venjança. Si onze dels tretze darrers presidents de Catalunya elegits democràticament han estat represaliats per Espanya, és ben clar que el problema és Espanya.

La decisió de Luxemburg també és una victòria de Carles Puigdemont, Toni Comín i, probablement, Clara Ponsatí, que seran eurodiputats de ple dret d’acord amb el resultat de les eleccions. En el cas de Ponsatí, a partir del mes de febrer, quan culmini el Brexit. La justícia espanyola no podrà impedir-ho perquè són ciutadans lliures de la Unió Europea, no pas ostatges en una presó. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala l’estratègia de l’exili, perquè la immunitat serà d’aplicació immediata. Puigdemont no ha estat mai un pròfug ni un fugitiu. Ara la justícia europea li dóna la raó perquè s’ha fet palès que s’havien violat els drets dels eurodiputats. El tribunal ha deixat molt clar que la condició d’eurodiputat s’adquireix quan l’estat proclama el resultat de les eleccions europees, que va ser el 13 de juny, i no quan l’electe passa per Madrid a jurar la constitució espanyola; així ho ha defensat sempre l’advocat Gonzalo Boye. Espanya ha tornat a perdre la batalla de Waterloo. De moment, el Parlament Europeu ja ha aixecat el vet a Puigdemont i el problema català és més que mai un problema europeu. Els qui asseguraven que el conflicte català era un afer intern han perdut definitivament la batalla del relat.

MÉS QÜESTIONS
Comença el desmantellament dels peatges de la AP-7 entre Tarragona i Alacant. La reivindicació d’una autopista sense peatges comença a fer-se realitat, tot i que només en part. De moment, la gratuïtat serà entre Alacant i Tarragona. De Tarragona a Salses, continuarà essent de pagament. El dia de Cap d’Any marcarà un abans i un després per als usuaris de la AP-7 i els pobles que travessa, que ja no pagaran per transitar per aquesta via. Per anar avançat, ja han començat a desmuntar els peatges i les màquines expenedores de tiquets. Al peatge d’Ondara, Dénia i Xàbia en sentit València, els conductors ja troben la barrera alçada i poden passar sense agafar bitllet. Això sí, quan surten de l’autopista han de comunicar-ho als treballadors i pagar la tarifa corresponent. Per tant, el pas lliure encara no ha arribat. Serà efectiu d’aquí a dotze dies. Per celebrar-ho, alguns col·lectius veïnals de la comarca de la Marina Alta han proposat d’anar al peatge a menjar el raïm la nit de Cap d’Any i donar la benvinguda al 2020. Els 367 quilòmetres entre Tarragona i Alacant seran gratuïts quan acabi la concessió actual, en mans d’Abertis. D’aquesta manera, es farà realitat una de les principals reivindicacions del país, tot i que en el cas del Principat només se’n beneficiaran els usuaris del tram de Tarragona cap al sud.

Compromís i Junts per Catalunya refan el grup parlamentari propi. Després de la decisió de la mesa del congrés espanyol de denegar-los la constitució d’un grup parlamentari propi, Compromís i Junts per Catalunya treballen en una nova proposta que inclourà nou partits per a constituir un grup mixt més reduït i operatiu. El termini s’ha allargat després del rebuig de la mesa a la primera proposta, que sumava Més Compromís, Junts per Catalunya (JxCat) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). La segona petició per a constituir grup propi era la d’Espanya Plural, també rebutjada, que formaven Coalició Canària (CC), el Partit Regionalista de Cantàbria, Terol Existeix i Unió del Poble Navarrés (UPN).  Finalment, es constituirà un grup amb JxCat, Més País-Equo, Compromís, BNG, Coalició Canària (CC), Nova Canàries (NC), el Partit Regionalista Cantàbria (PRC) i Terol Existeix. La solució per la qual s’han decantat els diputats de la majoria d’aquestes organitzacions consisteix en la unió de setze parlamentaris, de manera que n’han exclòs cinc, que són els dos de la CUP, els dos d’UPN i el de Fòrum Astúries. Tal com ha explicat Joan Baldoví, són les formacions que o bé no volen incorporar-se a cap proposta (CUP), o bé no poden formar part de cap grup perquè a les passades eleccions van anar en coalició amb altres formacions (UPN va concórrer a Navarra amb el PP i Cs, i Fòrum Astúries, amb el PP).

El quinzè dia de vaga contra la reforma de les pensions continua afectant Catalunya Nord. La mobilització contra la reforma de les pensions que proposa el govern d’Emmanuel Macron no afluixa. Ja fa quinze dies que hi ha protestes. La SNCF ha anunciat que el trànsit encara estarà molt afectat per les vagues dels treballadors. Avui no ha sortit cap tren de l’estació de Perpinyà. A més, totes les TER han estat suspeses i el transport s’ha de fer amb autobús. Pel que fa al TGV, només un tren ha fet el trajecte entre Barcelona i París. D’altra banda, segons que informa Ràdio Arrels, el sindicat CGT Energia va reivindicar ahir una nova acció de sabotatge. Després d’haver tallat l’electricitat de milers de llars la setmana passada, aquesta vegada els sindicalistes van blocar comptadors elèctrics Linky a milers de clients d’Enedis. El Linky és el comptador intel·ligent que permet de controlar el consum elèctric. Si un client no està al dia dels pagaments, Endedis pot tallar la potència del domicili o abaixar-la. Això van desactivar ahir els militants CGT, com a protesta per la reforma de les jubilacions. També s’ha alterat el trànsit al mercat internacional Sant Carles, amb blocatges a les carreteres.

Espot veu encallat el pacte d’estat per les pensions. El govern andorrà vol tenir tancats, al febrer o al març, els tres pactes d’estat que ha presentat a l’oposició. Xavier Espot veu l’acord per Europa força avançat, però ha advertit que l’entesa per a les pensions serà la més complicada. En relació amb la Unió Europea, el govern espera la resposta socialdemòcrata i de Terceravia a un segon document que els han enviat i que considera que recull les sensibilitats de tots dos. Pel que fa a la reforma sanitària, hi ha un document treballat que es lliurarà aviat i amb què Xavier Espot veu factible l’entesa. També s’ha treballat un document per les pensions, però el cap de govern no és tan optimista, perquè les decisions que cal prendre són controvertides i l’oposició ja s’hi ha manifestat en contra. Amb tot, Espot s’ha compromès a continuar treballant per assolir un consens, tot i que ha advertit que les mesures que s’hauran d’adoptar eren més impopulars. Si no aconsegueix teixir un pacte d’estat, el govern aprovarà igualment les reformes com les té pensades perquè són ineludibles, segons Espot, i perquè com abans es prenguin menys traumàtiques seran.

LA XIFRA
5.893,1 milions d’euros és el total del pressupost de les Illes que ha aprovat el parlament. És un increment del 8% respecte de l’any passat. Amb tot, la despesa no financera (4.383,8 milions d’euros) s’ha reduït en 50 milions.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de desembre de 1359, es van celebrar les Corts del Principat a Cervera, que van donar origen a la Diputació General o Generalitat de Catalunya. Berenguer de Cruïlles en fou el primer president.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.