L’esperit del Mas d’Enric

«No pot ser que el mandat del primer d'octubre siga arraconat per una generació de diputats que varen ser elegits per retornar el govern legítim i fer efectiva la República, però que fan la contrària»

Vicent Partal
15.10.2018 - 05:34
Actualització: 15.10.2018 - 07:34
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Us recomane que mireu bé aquests vídeos. Van ser enregistrats divendres al matí davant la presó del Mas d’Enric, on la presidenta Forcadell roman tancada. Són dos dels parlaments de la jornada, a parer meu molt representatius per raons diverses. El del coordinador de l’ANC a les Terres de l’Ebre, Manel Alves, i el de Jordi Romeva. No cal llegir massa entre línies per a entendre què s’hi diu. La decepció i la indignació profunda que destil·len les seues paraules. Però sobretot l’exigència que contenen.

Aquests dies han passat moltes coses que són de molt mal pair i encara de més mal acceptar. Com ara el vot d’ERC amb el PSC a la mesa del parlament. Però no voldria limitar-me a cap fet concret. Els parlament del Mas d’Enric, i tants de parlaments i discussions semblants que sent a tot arreu, van en la mateixa línia: no pot ser que el mandat del primer d’octubre siga arraconat per una generació de diputats que varen ser elegits per retornar el govern legítim i fer efectiva la República, però que fan la contrària. I no podem restar impassibles, veient-los com preparen, desunits i enfrontats, més que no ho han estat mai, les pròximes eleccions, com si la gestió de les institucions –locals, nacionals, espanyoles o europees– fos la seua única raó de ser.

És evident que en la situació que travessem no té tothom la mateixa culpa. Els discursos ho deixen prou clar i no crec que calga insistir-hi. Però també és ben clar que el 30 de gener es va esquerdar la confiança en les institucions, concretament en el parlament, per les actuacions de tots, pels qui activament varen impedir la formació d’un govern restituït, fonamentat en el govern legítim, i pels qui varen acceptar aquesta imposició sense gosar estripar les cartes i denunciar-ho públicament.

Un any després, el desastre a què ens ha menat aquest parlament, amb contínues genuflexions disfressades de prosa poètica i posats teatrals, no pot anar més lluny. Quan Jordi Romeva demana als diputats independentistes si no tenen vergonya de fer vida normal mentre el govern legítim és a la presó i a l’exili, mentre la presidenta legítima del parlament és a la presó, crec que ni fa una pregunta retòrica ni la fa ell tot sol. I és una pregunta que reclama respostes. Decisions.

I quan Manel Alves compara la valentia de la presidenta Forcadell amb la situació actual dient ‘Tant de bo els actuals dirigents polítics, començant pel president del parlament, tinguessen els mateixos valors i el mateix coratge polític i personal’ que ella, no diu pas poca cosa. Hi ha qui passa el dia afirmant que no cal parlar de valenties i covardies, perquè li interessa molt que no es parle també d’això. I he dit ‘també’. No dic que tot això que passa es resolga amb més valentia i prou, però sí que afirme que cal més valentia ara mateix, també. Prou de cinisme sobre això i prou de frases buides per a emmascarar-lo.

Especialment, en veient que alguns indicadors importants que tenim sobre la taula ens haurien de fer reflexionar. Perquè aquest any de resistència i els dos anys de la legislatura anterior, amb Junts pel Sí i la CUP, no han estat endebades: també ens equivocaríem molt si creguéssem això. En tres anys l’independentisme ha obert en canal l’estat postfranquista i l’ha dut a una crisi de la qual ja no sap com eixir. I l’independentisme té avui, encara, a les mans no tan sols la possibilitat de fer efectiva la República i alliberar els presos, perquè té les claus de les presons, sinó també la de fer impossible la governació d’Espanya, paralitzant-ne el parlament. Que, en aquestes condicions, siguen els dirigents espanyols qui ens amenacen fa riure; més ben dit, faria riure si no fos tan terrible.

És important d’entendre què significa la filtració en els mitjans socialistes del fet que la fiscalia general de l’estat espanyol, dependent del seu govern, demanarà ‘penes mínimes’ de rebel·lió. L’expressió és insultant –perquè no hi ha cap pena acceptable–, però significativa. En primer lloc, perquè és molt excepcional que un fiscal demane, dins el marge que té, la pena més baixa. No passa gairebé mai, car això s’entén com una desautorització de la instrucció. De manera que es fa ben evident la por que el govern espanyol té de les conseqüències del judici. Però en segon lloc per la forma. És una filtració interessada per a pressionar més el PDECat i ERC perquè voten favorablement el pressupost de Pedro Sánchez a Madrid. Els socialistes, culpables del 155 i de l’empresonament i l’exili, començant per Iceta i acabant per Sánchez, no cessen de repetir que no s’entendria que els dos partits independentistes no votassen el seu pressupost. Però som molts que pensem exactament la contrària: que no s’entendria de cap manera que els diputats d’ERC i el PDECat votassen a favor dels del 155 a Madrid, que votassen a favor dels qui han ficat els seus companys a la presó. Un gest, val a dir-ho, que no veig gens clar que no siguen capaços de fer.

I per això valore tant, i crec que hem de valorar tant tots, aquest esperit expressat en els parlaments del Mas d’Enric. El govern del president Torra i el Parlament de Catalunya han de reaccionar. Les promeses que ens van fer, començant per la restitució i per la creació d’un Consell de la República que l’exili no ha activat, s’han de complir. Per això varen ser votats. I els qui no s’hi vegen amb cor val més que facen un pas al costat. Falten mesos per a unes eleccions que poden significar la consagració de la resistència catalana o la fi del republicanisme. Junts per Catalunya, ERC i la CUP encara tenen la possibilitat de recuperar una part del crèdit perdut. Però si no ho fan, o si alguns no ho fan, crec que l’ANC ha de considerar seriosament fer el pas electoral i promoure una agrupació d’electors, amb la participació si pot ser d’aquells polítics que sí que s’han arriscat aquests mesos, i amb la finalitat de tornar el país allà on ens vàrem aturar el 27 d’octubre de l’any passat. De dirigents nous, com es va veure divendres al Mas d’Enric, no crec que en falten. De votants, estic segur que encara menys.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
14.10.2018  ·  22:37

Desperta ferro!!!

jaume vall
jaume vall
14.10.2018  ·  22:39

El proper 27 d’octubre farà un any. Si fou important el dia 10, i decepcionant per alguns, encara va ser més determinant el divendres 27. Se suposa que havíen passat dues setmanes per constatar si la UE només volia diluir la qüestió catalana o s’hi volia implicar. Va ser la primera. Tampoc l’estat espanyol va fer cap gest per negociar. Bé, sí, va empresonar els polítics.
Recordo que el 27 d’octubre no hi havia ambient popular per “defensar” res. Hi havia un esclat d’eufòria, una hora d’alegria continguda, i una tarda de resignació. No hi havia 200.000 persones cridades a defensar res.
Desenganyem-nos. Van fallar les institucions, vam fallar els ciutadans. Hi ha diversos graus de responsabilitat, però ningú va estar a l’alçada.
No és per desanimar, sinó per ser conscients de fortaleses i debilitats. De veritat podem tenir com a representants polítics càrrecs importants durant el mandat de Jordi Pujol?
A l’altra banda, de veritat podem confiar en qui promou rebaixar intensitat per guanyar amplada (amb sectors que no volen incorporar-se a la base) ?
En un tercer espai, de veritat podem votar com a mal menor una coordinadora de partits amb els quals la majoria no comparteix valors econòmics ni d’aliances internacionals, que malgrat ser revolucionaris, no han patit excessius sacrificis amb coherència a la seva rebel·lia?
Tenim mala peça al tel·ler, perquè només la societat civil per forta que sigui, sense el lideratge tècnic institucionals, i sense aliances internacionals, ha quedat demostrat que no pot fer front a un estat -per molt corrupte, degradat, franquista- que té força i que té aliances internacionals.
Es necessiten actors nous que ens representin, coherència entre discurs i acció, menys simbologia i mentalitat guanyadora. I sense tenir la victòria segura.
Ens mereixem el triomf?

Joaquim Falcó
Joaquim Falcó
14.10.2018  ·  23:00

Des de l’any 1977, quan tenia 15 anys, he estat posat en moviments i partit polític. He observat, parat l’orella i contrastat informació. No he volgut mai càrrecs ni rellevància, la qual cosa m’ha permès analitzar més bé les situacions i conductes de la gent. He viscut coses esfereïdores i, amb el temps, he descobert quines persones han actuat descaradament per interès i, fins i tot, han estat gent infiltrada directament. El cas d’en Roger Torrent té tot l’aspecte de la covardia i l’interès més absoluts o bé directament d’un infiltrat. Fa pensar molt amb el personatge nefast de Josep M. Reguant, ex diputat d’ERC. Aclariment: no té res a veure amb Eulàlia Reguant.

Josep Usó
Josep Usó
14.10.2018  ·  23:08

Quan més clar, més amics. Hi ha feina per a fer. I a gent està mobilitzada i, sobretot, emprenyada. A veure què fem, perquè la situació del règim és comatosa. No pot ser que encara els ajudem a allargar una agonia que només té un final possible. Com totes les agonies.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
14.10.2018  ·  23:26

Completament d’acord amb l’editorial, i completament d’acord a que l’ANC faci el pas a partit polític, amb dues condicions: 1) que al Secretariat no hi pugui haver ningú amb carnet d’un altre partit; i 2) que no siguin només els famosos i mediàtics els que s’encarreguin de tota la feina, sinó que també la gent de base puguem fer feina i significar-nos en les ocasions en què puguem fer-ho (no em refereixo a eleccions o assemblees, que això ja funciona, sinó, per exemple, a coses com qui fa els parlaments o la música en un determinat acte, uns papers que ara mateix són d’accés molt restringit).

ricard juanola
ricard juanola
14.10.2018  ·  23:27

Només tereurem els presos i exiliats del seu injustissim patiment si ens unim tots i actuem ja, Ara, no quan ells facin sentencies, no quan ells facin autonómiques, no d’aqui no se sap quants mesos…ara.
I units votarem abans un partit dissenyat especifica i exclusivament per fer la república (es pot dir “INSTAUREM JA LA REPUBLICA CATALANA” o algo aixi), que no pas a cap partit pseudo-independentista com Pdecat ni ERC ni CUP ni xap dels seus engendres vinguts ni per venir.

Jaume Rigau
Jaume Rigau
14.10.2018  ·  23:31

Com a complement o peu de nota per reforçar les vostres paraules, constatar que el missatge del MHP al Puigsacalm van anar fonamentalment en aquesta línia malauradament acceptada hores d’ara d’autonomisme “at infinitum” a l’espera de que un atzar aliè solventi quelcom. Intentar que la sentència d’un futur a mig termini generi alguna espurna és donar temps al temps quan no es controla ni al temps ni a la gent.

Carod Rovira està molt encertat en els seus darrers escrits. Manca de lideratge i estrategia són tan evidents que la lluita és més per disimular o culpar un tercer que per avançar amb un objectiu i rumbs explícits.

Al Puigsacalm hi havia boira però molta menys que en el discurs polític del president. Sap greu, però pitjor és amagar la realitat. Per això valoro tan que les vostres editorials posin en negre sobre blanc un missatge que no tothom vol amagar.

Respecte als pressupostos, cap problema: ho considero un test definitiu per als nostres partits. En una situació excepcional com l’actual, el seu paper ha de ser també excepcional. Caure en un debat purament econòmic a hores d’ara seria una vergonya humana i política envers el conjunt del país que en teoria representen. I així quedaria reflectit a la història d’aquest espai temporal del nostre país. I llavors, que tothom actui en conseqüència.

Sara Marcé
Sara Marcé
14.10.2018  ·  23:31

Crec que l’ANC hauria d’impulsar i encapçalar una llista UNITARIA amb tots els polítics que vulguin ser-hi, sense tenir en compte de quin partit són, i amb la única finalitat de fer efectiva la voluntat del poble expressada a les urnes l’1 octubre.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
14.10.2018  ·  23:54

La capacitat dels poders fàctics per enganyar els polítics catalans és infinita.

Tothom sap que la única forma de que Sánchez baixi del ruc és obligar-lo a governar amb els pressupostos prorrogats i que cada vegada que vulgui aprovar un crèdit extraordinari hagi d’acudir al parlamento i pagar la factura per avançat a ERC i PdCat. Tothom sap que Sánchez no convocarà eleccions per molt que li rebutgin els pressupostos si calcula que les perdrà. I tothom sap que Sánchez no dubtarà a convocar eleccions, encara que li aprovin els pressupostos, si creu que les guanyarà.

Bé, tothom no, Tohom tret dels partits catalans que, com xais que van a l’escorxador, li aprovaran els pressupostos a canvi de res perquè els poders fàctis els tenen ben entabanats i ha aconseguit que estiguin cagats pensant que si no aproven els pressupostos tornarà el PP i farà el mateix que fa el PSOE però amb més mala cara.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
14.10.2018  ·  23:59

Sempre espero la teva editorial a veure què aportes. No m’ha defraudat pas. Tens raó, cal gent decidida al davant i els porucs que facin un pas al costat.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
15.10.2018  ·  00:11

Hora greu, Vicent. N’estem tips de polítics poc clars i que van passant dia rere dia sense tenir cap objectiu pràctic per anar endavant. Si els nostres ajuden a aprovar pressupostos a Esp, serà inacceptable.

Josep Jallé
Josep Jallé
15.10.2018  ·  01:54

La politiqueria habitual no canviarà, al meu parer, perquè l’hàbit fa que el dia a dia justifiqui la manca de perspectiva i la honestedat en el mandat rebut a les urnes, clar i sens dubtes: tirar endavant amb la República. Quin diàleg, quins pressupostos amb els carcellers?. Però, és que pensen que ens empassem que van fent alguna cosa per avançar en els mandats de l’1-O o del 21-D?. Se’ls hi veu els posturegi des dels càrrecs que s’ha repartit, autonòmicament com sempre.
I els articles dels corifeus dels partits?. Be, i malauradament, d’un partit que segueix aspirant a repetir el tristpartit amb altres dos, tal i com ha ensenyat la poteta la setmana passada al Parlament. Com be escriu en Pere Puges, siguem honestos però … de veritat!. Ell, sempre tant optimista.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
15.10.2018  ·  01:55

Hi ha d’haver un abans i un després d’aquestes intervencions a Mas Enric que transpuen tota la indignació que hem anat acumulant veient com estan actuant els polítics i els seus discursos buits de contingut. Romeva ha mostrat clarament el camí del lideratge des del poble.
Benvingudes les properes manifestacions dels CDR davant les seus dels partits. Afegim-nos-hi i si cal anem a esbroncar els nostres al Parlament perquè prenguin consciència de la nostra reprovació. Plantem cara i que no se’ls passi pel cap ni un segon aprovar els pressupostos de Ñ . Organitzem-nos per alliberar-nos i per alliberar els hostatges abans que sigui massa tard.

Núria Coma
Núria Coma
15.10.2018  ·  06:19

Moltes gràcies per l’editorial.
I és igualment un plaer i enriquidor llegir els comentaris, carregats de raó. Avui però sóc més optimista
És cert que els nostres representants m’han decebut com a gairebé tots, per manca d’estratègia, per confirmis-me, per inseguretat…un llarg etc, però segueixo pensant que sób bona gent,honrats, i decents. Per tant, crec que que com diu l’Eulàlia hi ha d’haver un abans i un després, i crec que hi serà, sino mostraran quelcom molt més greu que ser mals polítics, o polítics perduts, i encara confio que el pòsit del què van ser i fer els ha de cremar escoltant-nos

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
15.10.2018  ·  06:55

Totalment d’acord Vicent, el meu partit de sempre m’ha traït. Salut.

Jordi Minguell
Jordi Minguell
15.10.2018  ·  07:31

Cal una llista única de l’independentisme en totes les eleccions que hi hagi fins que no tindrem ben establerta la república. Els partits no la faran. Doncs ja sabem qui ha de fer-la: les organitzacions socials independentistes. No es perdrà gran cosa si escombrem el partidisme de barretina.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
15.10.2018  ·  08:16

On és el Consell Nacional per la República?, què és la Crida Nacional per la República?, hi hem de ser?, perquè té tants detractors?. ERC, JxCAT, PDCAT, CUP, ANC, Òmnium, Crida Nacional pR i Consell Nacional pR. No són massa lletres per un mateix objectiu?. Hi ha d’haver algú capaç d’escampar aquesta espessa boira i indicar-nos el camí. Algú amb la claredat, força i determinació del Sr. Jordi Romeva.

Albert Miret
Albert Miret
15.10.2018  ·  09:18

Estimat Vicent. Després de llegir el teu com sempre tan bon article i d’haver escoltat emocionat els dos discursos del Mas d’Enric, penso que ja és hora d’exigir la dimissió immediata dels polítics que han traït les promeses que feien en els seus programes electorals, i que toca fer-ho amb la mateixa força amb què hem exigit la nostra República. No podem tolerar ni un dia més de dilacions interessades ni de pactes soterrats en contra de la independència que vam votar i per la que vam rebre i rebem una repressió incontrolada d’un feixisme encara més sanguinari que el de fa quaranta anys. Si es neguen a dimitir, haurem d’anar per força a unes eleccions per deixar ben clar que al poble català no se l’enganya ni se’l traeix. És possible que les perdem, sí, però almenys a partir de llavors sabrem amb qui podem confiar i amb qui no hem de confiar mai més. Només així podrem tornar a la unió dels independentistes. Mentre continuem amb pomes podrides dins del cistell, no anirem enlloc.

Enric Vilar
Enric Vilar
15.10.2018  ·  09:45

Algú es creu a en Torrent?.
Jo escoltaba des.de el dia 1 de la seva presidència el inmens bla bla patriòtic. I pensaba… tot fum.
Ara amb en Ridao a la asesoría del Parlament i ben apoltronats, verge Santa.

Sortida: PRESIDENT, ELECCIONS I QUE PARLI EL POBLE QUI FARÀ EFECTIVA LA REPUBLICA.
NI JUDICIS NI MANDANGAS. MANDAT 1-O

Josep Salart
Josep Salart
15.10.2018  ·  10:02

Trobo que, després de les resolucions judicials europees, el MHP Puigdemont hauría de portar la batuta..
Aviam si encara haurem de votar tots a la CUP i donar-los una amplíssima majoría absoluta.

I les claus de la presó, a veure si las utilitzem d’una p… vegada. Si voleu fem un sopar groc abans…

JORDI GASCÓ
JORDI GASCÓ
15.10.2018  ·  10:11

Esta clar que fer la DUI implicaba un enfrontament amb l´estat espanyol, i sabiem les repercusions que això podría tindre a nivel personal dels responsables del procés.

De fet hi ha un antecedent que es la revolta catalana del 6 d´octubre del 1934, on va haber pressó i exili, i això es un indicador que ja que els politics saben el que pasara només hi ha un camí : Intel.ligencia i endavant…..

La republica catalana només es pot aconseguir amb una rebel.lio del poble juntament amb el treball dels polítics per fer les estructures d´estat i constitució catalana.

la población te que estar per la insubmissio fiscal, canvi de comptes bancaries a entitats catalanes i compres a Establiments nacionals procedents de la industria catalana, no restan a que productes de altres indrets de qualitat i unics s haguin de consumir.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
15.10.2018  ·  10:26

Poble de Catalunya estem preparats per sortir del que sembla confort … i no és més que el costum de viure amb els mínims en tot?

La Crida pot formar aquesta llista única de ciutadans per tirar endavant la República?

LLIBERTAT!!!!!!!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
15.10.2018  ·  10:47

M’indigna escoltar aquests dies en Roger Torrent (ERC) dient unes coses sobre la República, la independència, la fermesa de posicions, etz.. i comparar-les amb els seus fets que estan a les antípodes de la seva buida xerrameca.

Cal fer-lo fora, a ell i a qui li mou els fils, l’Oriol Junqueras. I als lletrats corporativistes del Parlament.

En aquests moments no ha d’haver-hi candidatures de partit, que demostren un interès només de governar les engrunes de l’autonomisme. Han d’haver-hi candidatures de País fins a la independència. Candidatures que es prenguin seriosament lo de “ni un pas enrere”, no com el mentider Roger Torrent i la seva xerrameca buida i teledirigida.

Abans jo deia que era lícit que en Torrent tingués por, però que aleshores fes un pas al costat per no frenar el procés.
Ara cada cop estic mes convençut que no és por, és partidisme dirigit per Junqueras, per posar pals a les rodes al desig d’independència dels catalans i poder tornar a governar una autonomia de mans dels seus amics del PSC d’Iceta i de mans dels Comuns.
Haver volgut Junqueras anar sol al 21-D, que va perdre, manifestar el seu partit, ERC, que vol anar sol a les municipals, a les europees, a les….etz.., és la prova evident de la rancúnia de Junqueras per no haver guanyat la posició capdavantera de l’independentisme, no l’importa Catalunya si no s’adapta al seu afany d’estar al davant.
En el PdCAT també hi ha gent de mirada autonomista com Junqueras però sortosament estan dins de JxCat, on hi ha molta gent que si vol estar per la labor, però no li deixen, com el President Torra.

Que vol presentar-se Junqueras a les europees i Maragall a BCN?, endavant, però dins d’una única candidatura de País, on es facin unes primàries i si se’n surten que agafin el lideratge, però si no, si perden les primàries, que no posin pals a les rodes.

Si no volen, President convoqui eleccions, res d’esperar al judici, així els catalans li podrem treure a Roger Torrent, a Oriol Junqueras la força prestada que van agafar el 21-D.

Joan Benet
Joan Benet
15.10.2018  ·  10:51

Mentre no se’ls havia vist el llautó encara, tenia sentit dissimular i fer veure que l’objectiu encara era l’independència ( o la parida del govern efectiu…)
Però ara que ja han caigut les màscares i ja els és impossible enganyar-nos ni un sol dia més, el que s’imposarà és el cinisme.
Saben perfectament que rebran un correctiu electoral. No com per esborrar-los del map

Joana Rubio
Joana Rubio
15.10.2018  ·  11:18

Crec que hauríem de pressionar tots els partits independentistes per votar NO als pressupostos feixistes. Un cop ens hagin traït de nou, què hi farem? Protestar? El mal ja estarà fet, de nou. Ens han marcat massa gols per quedar-nos a casa a veure-les venir. El primer golejador, Roger Torrent, encara dirigeix el partit. I què fem? Res
Confiar…en què, en qui?

Personalment no hi confio gens i em temo el pitjor. Sortim al carrer a exigir-los allò que ens van prometre.
Salut i República.
PD. Srs.d’ ERC: la república española ja se la faran els españols. Vagin-se’n tots a Madrid si és el que volen. Aquí volem la República catalana.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.10.2018  ·  11:29

El dia que Torrent va impedir investir Puigdemont (30 gener?) president de Catalunya, varem sentir una grandiosa opressió.

A vegades tenim la ensació d’haver perdut l’unica oportunitat de llibertat de Catalunya.

Molts simpatitzants nostres estan escarmentats i ja no votaran independència. Per això hauríem de témer unes noves eleccions.

jordi Rovira
jordi Rovira
15.10.2018  ·  12:01

Sembla clar que la situació de l’estat espanyol és crítica. Com diu l’editorial: s’ha obert en canal. I sembla clara l’aposta per fer una volta més a la rosca del cargol en aquest procés que ha de poder acabar amb la independència. És fa evident que no tothom pondera eL moment de la mateixa forma, i que la finestra d’oportunitat es veu oberta. Veurem!
En tot cas, res fa pensar que l’autonomisme sigui ni possible, ni volgut, ni solució a res.

eva salas
eva salas
15.10.2018  ·  12:06

Sr. Josep Maria Martín, els que ‘ja no votaran independència” no són independentistes. Punt i final

Eduard Gracia
Eduard Gracia
15.10.2018  ·  12:16

He denunciat ja moltes vegades en aquest forum la traicio de la cupula d’ERC, que no es pas nova, i en particular d’en Junqueras, en Tarda i en Torrent, per no parlar de l’Aragones, en Rufian o en Sabria. No repetire ara el que he dit abans. Tanmateix, crec que seria un error fer eleccions ara mateix. No oblideu que, precisament perque ens han venut, els liders d’ERC son ara els estimats de la premsa espanyolista (mireu els mitjans del Grup Godo, per exemple), a mes de tenir molts partidaris a CCMA (que per cert controlen des del Govern de la Generalitat). Adhuc quan la traicio es veu tan clara, molta gent esta confosa sobre si la rendicio que proposa la cupula d’ERC no sera, despres de tot, la sortida mes assenyada (un disbarat si em pregunteu, perque la pau no es compra, es lloga, i cedir a un xantatge no es mes que encoratjar en xantatgista a que pugi el preu a l’endema). A mes, les eleccions s’haurien de donar sota la legislacio espanyola, i jo crec que des del 21-D passat els poders espanyols porten penedint-se de no haver fet una tupinada mes gran quan van tenir l’oportunitat, de manera que abans de saltar dins aquesta piscina hem d’estar segurs de guanyar per un bon marge.

Tal com ho veig, el que cal es:

1. Complertar el proces de fundacio de la Crida com a un moviment transversal netament independentista, oberta a qui s’hi vulgui apuntar (que sabem que incloura el PDECat i no ERC, pero aixo es per que ERC ha decidit trair-nos, no perque estigues escrit enlloc que havia de ser aixi)

2. Que l’ANC es mulli: si el que volen (volem) els socis es una llista unitaria, han de defensar explicitament una llista unitaria i carregar sense contemplacions contra els que es neguin a afegir-s’hi (que segurament sera ERC, i segurament tambe la CUP). L’equidistancia es tan injusta i deshonesta quan es entre les faccions del sobiranisme com entre el sobiranisme i l’unionisme

3. En aquest sentit, i donat que els socis de l’ANC tambe hem donat suport a la idea d’unes primaries, si decideixen que la llista unitaria sigui de la Crida, llavors la Crida ha de jugar el joc de les primaries (sense que calgui afiliar-s’hi per a presentar-s’hi) i acceptar el que en surti

Un cop fet aixo, estarem llestos per eleccions – tot i que sospito que, al final, el reinici de la revolta no vindra per unes eleccions sino mes aviat d’una crisi economica que aviat colpejara Espanya com un martell de farga quan a principis de l’any 2019 el BCE deixi de comprar-ne el deute…

Pep Agulló
Pep Agulló
15.10.2018  ·  12:27

D’acord amb que hem d’exigir allò perquè van ser votats els parlamentaris independentistes. La voluntat republicana expressada el 21-D no ha estat per tots igual. Per uns és una retòrica que amaga vocació autonomista, per altres, les dificultats repressives els aclaparen i paralitzen, uns tercers només volen accedir a la república per la via del seu programa… Aquestes diferents voluntats configuren l’actual majoria independentista del govern que es tradueix en importants diferències estratègiques. Si aquests polítics formats en l’autonomisme són covards, traïdors, o ineptes… posant’hi uns altres ho arreglaríem, però penso que no hem après que aquest govern té uns límits per la seva política institucional que per ells sols no podran ser mai l’estat major de la revolució que necessitem.

Han de reaccionar, i tant, però preparem des de la societat civil el nostre Estat Major. D’acord amb la proposta que es fa a l’ANC. D’acord amb el complement d’Eduard Gràcia, també Salvador Aregall i altres….

Ramon Sans
Ramon Sans
15.10.2018  ·  13:18

dESPUÉS DE LA MUERTE DE FRANCO ..¿cuantos políticos se han atrevido en público a llamar ASESINOS A LOS JUECES , MILITARES Y JEFE DE ESTADO QUE ASESINARON AL PRESIDENT COMPANYS???? ¿CUANTOS ????

Se hacen la foto delante de la tumba y después van a pactar con los mismos que mantienen como legales esos asesinatos de estado … ASESINOS !!!! Seria el saludo que merecerian los que mantienen la LEGALIDAD DEL CRIMINAL FRANCO , DE SUS JUECES , MILITARES ….

EN EL EXTRANJERO NADIE SE PUEDE CREER QUE SE DENUCIEN ESAS VIOLACIONES FASCISTAS , ANTIGUAS Y ACTUALES Y LUEGO TODOS … TODOS ELLOS SE VAYAN DE COPAS

MIERDA DE POLITICOS QUE TENEMOS !
VOTAR INDEPENDENTISTA … NO ES VOTAR A ESOS SINVERGUENZAS … ES OTRA COSA !!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
15.10.2018  ·  13:19

Completament d’acord Vicent,
I completament BBC d’acord amb la majoria de comentaris. Estem molt dolguts amb la reculada dERC. Calen unes eleccions a Catalunya per fer net d’aprofitats de la política. Pensem que les eleccions generals anticipades són al caure i segurament el PP pot treure majoria absoluta sense patir massa.
Senyor Torra ara és l’hora. Vostè és el President de la Generalitat ( que orgànicament és el representant de l’estat espanyol), però s’ha acabat, una cosa O l’altre. Personalment prefereixo que abraci la República Independent.

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
15.10.2018  ·  15:04

Cada cop que llegeixi l’editorial (molt sovint)= i els comentaris (també) estic al 90%, com a mínim, d’acord, i el més sovint 100%.

Tinc la goda (així en diem aquí per la mandra) de repetir-me aplaudint…
però avui també i ho escric!
I també als comentaristes (o serà comentadors?)

Abraçades a tot(e)s

Teo, independentista apartidista
‘Nordista’ cat

Roser Caminals
Roser Caminals
15.10.2018  ·  16:15

Totalment d’acord amb l’article, Vicent.
Escocia va ser capac de formar el Partit Independentista Escoces. Aquesta es la sortida, com dieu molts. Pero necessitem sumar i atreura sectors del PdCat i fins i tot elements d’ERC, que no crec que sigui tan monolitica com ens pensem.
No ens podem refiar d’una estrategia unica. Cal fer equilibris amb estrategies multiples: el dialeg amb el gobierno (encara que sigui esteril), ampliar la base (encara que la frase ens faci venir basques), l’accio exterior (encara que sigui lenta), les vies legals (encara que s’embussin), el suport d’alguns politics (encara que de vegades facin figa) i el rebuig d’altres. Dit aixo, a l’hora de la veritat s’haura de fer el salt que no es va fer despres del referendum i la Republica arribara mitjancant una revolta politica, pacifica i popular. Es tracta de saber en quin moment hem de saltar, i de fer-ho ben equipats perque la caiguda no sigui mortal.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
15.10.2018  ·  16:34

Aplaudeixo una vegada més la claretat de conceptes i de expressió del Vicent Partal, donant-nos les pautes de lo que ha de ser el camí del Procés i no la presa de pel que sembla que volen portar-nos en aquestos moments els actuals polítics catalans

Agustí Miró
Agustí Miró
15.10.2018  ·  16:40

Senyores, senyors, amigues, amics
Tot ja està clar, gairebé tot està dit sobre el comportament actual d´ERC, el perquè; barreja de por i interessos a curt termini de gent professional de la política amb un marc mental autonomista.

Gairebé tot però no to està dit, i ara –si us plau, no em malentengueu- cal afegir el següent, tenen por oi? Si d’Espanya…. I com carai no tenen por de manipular-nos enganyar-nos i de que no els passi res pel nostre costat? Per que no tenen por, (ni el mes mínim respecte) dels milions de nosaltres?

De debò parem-nos a pensar…….US IMAGUINEU UN LÍDER DE BILDU FENT EL QUE VA EN TORRENT BARRANT EL PAS A UN PRESIDENT DEPOSAT PER LA FORCÇA I REELEGIT O VOTANT AMB EL PSPV-PSOE I DESPRES ANAR-S’EN TRANQUILAMENT DE COPES?

Us podríeu imaginar que el referèndum escocès (sí, era oficial, no es 100% el mateix) guanyant-les I DESPRES ELS LIDERS DEL SNP DESDIR-SE, VOTAR AMB ELS ANGLESOS I ASSEURE´S A UNA TERRASA COM SI RES, CONEIXEU ALGUNA PERSONA ESCOCESA? SI HAVEU TINGUT EL PLAER, SABEU AMB TOTA CERTESA QUE NO ELS SERIA POSIBLE NI SORTIR DE CASA. De Flandes ja ni dic..ufff…
ç
L ètica, en el mon modern i encara menys en política te un pes mínim, es el càlcul entre els interessos de guany i la por a les pèrdues el que motiven els seus actors. AMIGUES I AMICS, ES QUE NO FEM RESPECTE NI MOLT MENYS POR, NI ALS NOSTRES, I EN UN CONFLICTE AIXI NO ES GUANYA MAI.

Els catalans hem construït la nostre manaré de fer, el inconscient col·lectiu, en bona part com oposat a la fatxenderia i primitivisme-tercios-de-flandes-imperio espanyols i volem ser mes suecs que els suecs, mes holandesos que els holandesos, mes pacifistes que en Ghandi i ser seeeeeempreeeee raonables i polits i ben educats, mes europeus que ningu. Volem ser tan no-espanyols que estem auto-limitats, auto-castrats-esterilitzats.

Que queda dels catalans de pedra picada i dels inmigrants republicans fins la medul·la, que queda del meu iaio vingut del sud de la CNT i que es va mamar 7 anys en caps de concentració i mai va acotar el cap, que queda de l’avi d’Estat Català que va arribar de Reus a Barcelona als 8 anys amagat dins un cistell. NI EL IAIO NI l’AVI PERMETRIEN EN TORRENT I D’ALTRES PENSAR, QUE EL QUE FAN AMB NOSALTRES NO HO PAGARIEN.

A Escòcia, a Euskadi, aquí abans de que en auto-esterilitzéssim i a tot arreu la traïció es paga. I ara aquí sembla que es assumit que no. Reflexionem.

Joan Pagès
Joan Pagès
15.10.2018  ·  17:28

Els darrers anys en els debats que es feien a tot arreu se’ns assegurava que el procés tiraria endavant encara que el govern acabés a la presó, perquè en vindria un altre al darrere, i un altre i un altre, encara que els empresonats en fossin centenars. Però ai las! Al primer relleu ho engeguen tot a rodar, s’instal·len còmodament i a gaudir de sou i despatx mentre els seus predecessors es podreixen al calabós. Ignominiós. Ignominiós. Ignominiós! Si se’ls acudeix aprovar els pressupostos de l’estat opressor ens haurem de manifestar obertament contra ells i fer saltar aquest govern titella, acollonit, oportunista i il·legítim.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
15.10.2018  ·  21:23

Un editorial valiente Sr. Partal. Muchas gracias. Porque una cosa es decir lo mismo desde la sección comentarios y otra desde un editorial siendo director de un periódico.

Valiente porque todos sabemos que en todas partes hay una iglesia con la que topar y, en Catalunya, también tenemos lo de que “Con la Iglesia hemos topado” aunque esa iglesia se diga independentista.

Gracias una vez más.

El pueblo catalán independentista ha necesitado 8 meses y medio para empezar a plantearse colectivamente la posibilidad, para algunos la certeza, de que sus propios partidos se la están metiendo doblada.

Al igual que a algún otro contertulio, a mí también en aquel primer discurso del President del Parlament en el Parlament me dio la mala espina de que cantaba fuera de tono (fuera de tono 1-0). Por una razón, la lírica iba por “Haremos” “No permitiremos” cuando el tono hubiera de haber sido “Hacemos”.

Esto ¿qué quiere decir? Sencillamente, que nos llevan 8 meses y medio de ventaja. Porque en esos ocho meses y medio (y probablemente desde antes) esos partidos políticos han mantenido intactos, lubricados y muy activos sus canales de comunicación con aquellos que representan y defienden, “Ni independencia, ni nuevo referéndum, ni niño muerto, a lo sumo un nuevo estatuto y, además, no mañana, lo iremos hablando en mesas bilaterales”. Lo “iremos hablando” es importante porque en situaciones críticas los políticos siempre tienden a contemporizar (ganar tiempo).

Para no alargarme (aunque la verdad podría escribir páginas con argumentarios no con lo de “a mí me parece que”). 8 meses y medio de ventaja quizá sean suficientes para convencer a una mayoría suficiente de independentistas de que el momento no ha llegado, hay que esperar, ampliar base. Es más, la idea “parece” aparentemente razonable, sensata, sabia, muy salomónica, vamos de fácil venta y más si la cuentan personajes políticos “respetables”.

Es importante Señor Partal que los medios de comunicación dejen de ser portavoces de los partidos políticos como si la batuta del debate la llevasen ellos porque son los representantes de la voluntad política del pueblo que les ha votado. No, los partidos políticos no son los representantes del pueblo, los partidos políticos son, tienen que ser los garantes de la aplicación del discurso que el pueblo votante ha decidido. No son los partidos políticos, no es el pueblo, es el discurso al que el pueblo adhiere por medio (en democracia) de partidos políticos, estos son sólo la mano ejecutora, nada más y nada menos. Eso es el sistema democrático. Lo demás son engaños, medias verdades o medias mentiras.

Todavía estoy a la espera de un debate con taquígrafos y luz en la prensa entre por una parte los que votaron y por otra los partidos sobre el Estado de la Nación.

Pero claro, “¡Con la Iglesia hemos topado!”

Moltes gràcies Sr. Partal por empezar a romper con la dinámica impuesta (desde arriba).

joan guinarda
joan guinarda
15.10.2018  ·  23:48

Algún partit que es diu “independentista” s’ho diu com el PSOE es fa dir “socialista y obrero”. Vosaltres us el creieu?? Us imagineu en Sanchez “obrero”??

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes