Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquest matí, Funcas ha rebaixat un punt percentual la previsió de creixement per a l’economia estatal del 2021, fins al 5,7%, a conseqüència del començament feble de l’any i del deteriorament de les perspectives dels principals països europeus. Les restriccions a l’activitat i a la mobilitat, el lent avenç de la campanya de vaccinació i la contracció d’alguns dels principals mercats d’exportació impediran que l’economia es recuperi abans de l’estiu. La previsió que fan és que els mesos vinents es mantindrà la feblesa del consum privat per la reticència de les famílies a gastar. El consum públic, per la seva banda, es revisa a l’alça. Gràcies a la seva estirada, creix l’aportació de la demanda interna de dues dècimes, fins a 6,1 punts, mentre que el sector extern detraurà quatre dècimes, en comptes de les vuit que eren previstes anteriorment, pel retard de la recuperació del turisme.

El canvi de tendència diuen que arribarà el segon semestre, amb una reacció a l’alça relativament ràpida de l’economia, una vegada que la vaccinació incideixi en la situació sanitària i les restriccions es relaxin, amb la consegüent recuperació de la despesa privada i del turisme. D’altra banda, es preveu un creixement de la inversió pública i una millora del context extern, sobretot als EUA.

M’ha cridat l’atenció que posin el turisme com a element dinamitzador de l’activitat, tal com van les coses. Més endavant expliquen la situació i no sembla que hagi de dinamitzar gaire l’economia, sobretot tenint en compte que és un sector clau a curt termini. Expliquen que el turisme és a punt d’entrar en el seu segon any de crisi, amb moltes empreses a tocar de la insolvència. En un context de recuperació gradual a partir del segon trimestre, en què els ingressos pel turisme aquest estiu s’acostarien als de l’any passat –que al seu torn van representar prop de la quarta part del nivell pre-crisi–, la recuperació s’afermaria i a final del 2022 el turisme hauria recuperat el 75% del terreny perdut per la crisi. Això, a mi, ja em sembla més coherent, però queda a l’aire què pot significar per a les xifres globals d’enguany.

Funcas no són els únics que han parlat avui del segon semestre en termes positius. “Si les campanyes de vacunació poden reforçar el creixement del sector serveis, alhora que el sector manufacturer es manté fort, en la segona meitat de l’any s’observarà l’arrelament d’una recuperació important a la zona euro”, diu l’avanç del mes de febrer de l’índex dels directors de compres (PMI), fet per la consultora IHS. De totes maneres, el camí que presenten fins a arribar al segon semestre no és precisament de roses.

Segons l’informe, durant “el mes de febrer l’activitat total de la zona euro cau per quart mes consecutiu, impulsada a la baixa per un nou ensorrament al sector serveis, arran de les restriccions relacionades amb el virus, que continuen afectant gran quantitat de negocis”. I indica que això fa “augmentar les possibilitats que el PIB caigui novament el primer trimestre”, la qual cosa implicaria entrar a la zona euro en una segona recessió tècnica en un any.

Sortosament, sembla que la indústria torna a remuntar al febrer, després del sotrac del mes passat. Explica l’informe que l’impacte negatiu es veu alleujat per un repunt creixent en l’economia manufacturera, la qual cosa “suggereix una desacceleració econòmica molt menys intensa que la patida el primer semestre de l’any passat”. El cas és que la producció industrial creix aquest mes en una de les taxes més sòlides observades els tres darrers anys, “gràcies als impressionants resultats dels productors alemanys i als clars signes de millora en les tendències de la producció, a la resta de la regió”.

Ara bé, és important d’assenyalar que aquest creixement més fort de la producció manufacturera de la zona euro s’esdevé malgrat una escassetat com més va més generalitzada dels productes bàsics, atès que la demanda ha continuat excedint l’oferta en molts casos. Destaquen que els volums de subministraments comprats pels fabricants creixen al febrer al ritme més intens en tres anys. La pujada de la demanda i l’oferta limitada han contribuït a un nou creixement dels preus durant el mes. Els preus mitjans pagats pels fabricants creixen a un ritme que no s’havia observat des de l’abril del 2011. Compte, doncs, amb els preus dels productes bàsics i intermedis, que continuen creixent, sense que es puguin repercutir al consumidor. Això significa una reducció en els marges que cada empresa hauria de seguir molt de prop.

Malgrat tot, és important que les expectatives empresarials siguin més optimistes aquest febrer que el mes passat. L’optimisme respecte de l’activitat comercial els dotze mesos vinents creix fins a la seva màxima des del març del 2018, i millora tant en el sector manufacturer com en els serveis. La millora de les perspectives es vincula principalment a l’esperança que les campanyes de vaccinació dels mesos vinents tinguin èxit.

I aquí, a casa nostra, com es valoren aquestes dades? Parlo amb l’assessor de la CECOT David Garrofé. Em diu que al febrer es nota una petita –encara molt petita– millora en el sector industrial, que està molt preocupat per l’augment del preu de les matèries primeres i per l’encariment dels transports per mar. El veig moderadament optimista, pels comentaris que em fa sobre moltes converses que ha tingut amb industrials. “Hi ha algunes empreses que van com una moto, amb creixements de dos dígits. Jo diria que tots els que el 2020 han baixat les vendes d’un 30% enguany recuperaran la facturació que tenien abans de la crisi i els que l’any passat van créixer una mica el 2021 creixeran molt més. En general, diria que s’espera una empenta d’una certa importància.” Amb aquestes paraules esperançadores, ho deixo.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.