L’escrit d’Ada Colau a la xarxa: ‘Ara em sento més impotent’

Explica que no pot donar resposta als casos particulars de persones que contacten amb ella per la via personal

VilaWeb
Redacció
10.08.2015 - 20:11
Actualització: 10.08.2015 - 22:11

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha publicat un text a les xarxes socials en què explica que el càrrec que ocupa ara no li permet d’atendre casos individuals de peticions de feina que rep per via personal. A l’escrit, que ha tingut un ressò important, admet que la situació la fa sentir ‘impotent’ perquè quan es dedicava a l’activisme social sí que podia atendre casos concrets. Recorda que, si respongués, en aquests casos podria ser acusada de clientelisme o de tràfic d’influències.

Ada Colau ha publicat el text a la seva pàgina de Facebook i a Twitter en espanyol. Tot seguit us el reproduïm traduït al català:

‘Ahir al matí una dona gran em va aturar al carrer, plorant, i em va explicar que no arribava a final de mes, amb una pensió miserable, un fill desocupat i un habitatge social que no arribava a pagar. Un altre dia una amiga em va preguntar si li podia aconseguir feina al seu marit, camioner, per a conduir algun camió de recollida d’escombraries. A l’escola del meu fill, un pare em va comentar que feia quatre anys que era a l’atur i que hauria estat disposat a treballar d’allò que fos. Des que sóc batllessa, s’han multiplicat les peticions d’ocupació: cada dia al carrer, per carta, per Facebook, fins i tot per WhatsApp i SMS.

Aparentment tinc més poder que mai i, no obstant això, en cert sentit em sento més impotent: a diferència de l’activisme social en què he estat molts anys, ara no puc actuar per donar resposta a casos individuals. Fer servir el poder que dóna la batllia per a resoldre casos individuals que arriben a mi per via personal podria ser considerat clientelisme, fins i tot tràfic d’influències. Ara la meva tasca (i la de l’equip que m’acompanya) és de canviar polítiques estructurals, com ara augmentar les polítiques socials (beques menjador, habitatges de lloguer social), o promoure polítiques d’ocupació a través de l’agència Barcelona Activa, o aprovar plans d’impuls del comerç de proximitat i de l’economia cooperativa, el turisme sostenible, la rehabilitació urbana i energètica, etc. Unes polítiques que estic segura que ajudaran a crear no solament ocupació, sinó ocupació de qualitat, però que necessiten uns quants mesos per a posar-se en pràctica i començar a donar resultats substantius.

Vull aprofitar l’altaveu de les xarxes socials per dir-vos que hi deixarem la pell per a fer-ho tan aviat com sigui possible, però que ara no puc intervenir en casos individuals, per més que alguns dels que conec em facin plorar de ràbia i d’impotència. Això sí: us demano que em continueu interpel·lant i explicant la realitat, la que realment importa, la de la vida quotidiana de la gent, la qual —ara i sempre— ha de ser la màxima de les nostres prioritats. Milers de persones ens van votar per posar la vida digna de totes les persones al centre de les polítiques públiques, sense excuses. Ho sabem i ho recordem cada dia, amb un profund sentit de la responsabilitat.’

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes